Des que Tomas Alfredson va captivar al Festival de Sitges amb Déjame entrar, molts esperaven una nova pel·lícula del director suec. Tres anys després arriba El talp, una pel·lícula basada en la novel·la d'espies ambientada a la guerra freda escrita per John Le Carré -i en la qual fa un cameo. El protagonista és George Smiley, personatge principal i secundari d'altres llibres de l'escriptor anglès, com El espia que surgió del frío.

Smiley no és Bond o Bourne; el seu món és molt més gris, subtil i fred. Els habitants de Circus -l'equivalent de l'MI6 a les històries de Le Carré- fan que sembli una oficina qualsevol, amb les seves rutines i sense gens de glamur. I a les escenes de més acció i tensió no els calen velocitat i moviments continus de la càmera.

Les peces d'aquest joc d'escacs estan interpretades per un repartiment d'actors britànics -i un danès- molt adient, amb John Hurt, Colin Firth, Ciarán Hinds, Mark Strong, Toby Jones i el brillant Sherlock televisiu Benedict Cumberbatch. Qui destaca enmig d'aquestes interpretacions mesurades és Gary Oldman, en un paper en el que destaca per la seva contenció. En una pel·lícula equilibrada en silencis i diàlegs, el que diu el posat i l'expressió d'Oldman té tanta importància com el que diu o el que fa.

El més qüestionable d'aquesta co-producció europea escrita pel guionista de La deuda és que pot deixar l'espectador desconcertat en alguns moments, amb la sensació d'haver perdut el fil. I, com ja passava amb Déjame entrar, la segona vegada es gaudeix més que la primera. És qüestió de tornar-hi. Amb molt de gust.