Opinió

Contràriament a les previsions efectuades fa uns mesos, l’agudització de la crisi de deute sobirà a Europa comportarà, aquest proper 2012, un encongiment de l’economia a l’eurozona superior a l’1 %. A més, és altament probable que Grècia no pugui fer front als pagaments de deute programats fins el mes de març de 2012. Des de l’altre costat de l’Atlàntic, se m’encongeix el cor veient el risc creixent d’implosió social i econòmica a la meva estimada Europa.

El creixent pessimisme dels oracles econòmics ens hauria de fer reflexionar a fons. L’escenari d’una fallida sobirana –causada per la impossibilitat d’un govern a efectuar els pagaments compromesos– comportaria un efecte dominó, amb la caiguda en picat del valor dels bons, les pèrdues immediates pels bancs detentors de bons, la paràlisi del mercat de crèdit, l’afebliment de l’activitat econòmica, la incapacitat del govern per pagar nòmines i proveïdors, l’acomiadament massiu de funcionaris, el creixement de la pobresa i, finalment, l’accentuació dels aldarulls al carrer.

Catalunya té un govern guiat pel pragmatisme, no pas per la ideologia. L’espoli fiscal a mans espanyoles i el llegat ruïnós del Tripartit han obligat –i seguiran obligant– l’executiu d’Artur Mas a implementar unes mesures severíssimes de contenció fiscal. Ningú pot dubtar que aquestes iniciatives són doloroses però, malauradament, l’alternativa és molt pitjor. Mai com ara ha calgut saber transmetre a l’opinió pública catalana la necessitat de fer sacrificis parcials per intentar salvar els pilars de l’estat del benestar. No obstant, les noves hostilitats financeres del govern central espanyol contra la Generalitat estan dificultant, encara més, una situació ja crítica. Madrid ha decidit intentar ofegar-nos de forma traïdora.

Artur Mas està demostrant una lloable responsabilitat amb la disciplina pressupostària endegada d’ençà que fou elegit President de la Generalitat. Celebro que el President Mas hagi preferit avantposar la seva ètica com a governant abans que les seves legítimes ambicions per ésser reelegit President. Cal salvar el País encara que això li comporti perdre les properes eleccions nacionals.

Catalunya podria ser un país fiscalment estable, fins i tot dins el context de l’eurozona, si no fos mal administrat i espoliat per l’Estat espanyol. Sabem que el volum del Fons de competitivitat –estimat en 1.45 miliards d’Euros– i els 759 milions d’Euros corresponents a la disposició addicional tercera de l’Estatut són anecdòtics comparats amb els més de 16 miliards d’Euros espoliats –sigui dit amb permís gispertià– cada any per l’Estat espanyol.

Cadascun dels 1.638.918 vots a PP i PSC-PSOE donats pels electors catalans en les darreres eleccions generals espanyoles ens costa 10.000 Euros en espoli fiscal anual, 884 Euros en fons de competitivitat impagat i 463 Euros corresponents a la ignorada disposició addicional tercera. Així doncs, abans de criticar les mesures d’austeritat de la Generalitat, preguntin al seu interlocutor si votà PP o PSC-PSOE i, si és així, facin-li veure que la seva altíssima irresponsabilitat –causada per un espanyolisme irracional– comporta l’equivalent de 11.300 Euros en pèrdues als seus conciutadans catalans. Certament, l’insensat vot anticatalanista ens surt massa car.