Resultats 
Aquests dies els socialistes catalans celebren en XIIè congrés de la formació. Un congrés que ha de canviar la direcció del partit i, en un principi, els ha de donar un nou impuls. El problema, però, és que el PSC ha renunciat, de nou, a realitzar un veritable debat d'idees. No volen trencar res ni renunciar a cap antic postulat i, per tant, els hi és impossible actualitzar el seu discurs. Enfront d'aquesta realitat, el Photoshop i el teleprompter han recuperat la centralitat. Cal que la direcció canviï perquè tot continuï igual. Quatre tòpics, alguns eslògans, un nou líder, una enginyosa floritura que cridi l’atenció i ja està, ja poden dir que tenen un nou projecte. El drama dels socialistes, però, és que el seu discurs s’ha reduït únicament a una qüestió d’estètica. No disposen d'un relat propi i no tenen cap projecte nou per oferir. Ho han abreujat tot a la imatge: els jocs d’hivern, el Fòrum de les cultures i la consulta de la Diagonal.
El socialisme s’ha esfilagarsat amb el pas del temps. Se’ls han acabat les idees i recorren al simbolisme per camuflar la seva manca de plantejaments. La realitat els ha desbordat, els ha passat per damunt. La crisi econòmica els hi ha dinamitat els postulats. Han estat incapaços d’adaptar el seu discurs als nous temps i, en consonància, s’han quedat sense relat.
Els ha passat just el mateix amb el federalisme que prediquen. El procés de negociació de l'Estatut va demostrar que el federalisme era un discurs caduc, una quimera de quatre romàntics. La batalla estatutària i les estafes constants dels governs Zapatero han evidenciat que el PSOE --el partit germà del PSC- no entén ni vol entendre les reclamacions catalanes. El somni federal està mort i enterrat. De fet, ja fa temps que cria malves.
