Estàs d’acord amb Navarro que una Catalunya independent seria més pobre?
Estàs d’acord amb Navarro que una Catalunya independent seria més pobre?
Resultats 
Dimarts, 22 de Maig de 2012
El secretari d'Estat d'Hisenda apunta que la indisciplina fiscal "no tornarà a produir-se"
IPHES i URV creen una aplicatiu per posicionar en 3D troballes arqueològiques
Successos.- Detingut un 'indignat' després d'intentar passar un cordó policial
Grups d'investigació del VIHR i el Ibec s'uneixen en el foment de la investigació i innovació
La Generalitat elimina el complement educatiu per a famílies acollidores de nens tutelats
El Jutjat de Gandesa investiga les causes de l'incendi de Rasquera
CaixaBank flexibilitza el canvi d'obligacions de les participacions preferents
Bauhaus invertirà 85 milions i crearà més de 500 llocs de treball
Puig diu que la web de Mossos no busca intimidar i només exposa fotos de qui fa "coses dolentes"
Copa del Rei.- El PP català discrepa d'Aguirre i demana no polititzar el partit
Duran no podrà reunir-se un altre cop amb Navarro abans de la cimera del pacte fiscal
Neix el segell 'Barcelona eBooks' per editar en anglès llibres d'autors catalans
Abad (Cecot) aposta per la fusió de petites empreses que permeti la seva internacionalització
Homs nega que Duran busqui "protagonisme" a la reunió amb Navarro sobre pacte fiscal
'George Sand i jo' porta a Barcelona l'experiència a Mallorca de Chopin i l'escriptora
Pas a pas
“Titulítis” aguda
“Si acceptem que qualsevol persona no pot jugar al Barça, també hauríem d’acceptar que no tothom pot accedir a la Universitat”
El meu veí –un noi de 18 anys- no ha pogut accedir a la universitat. Aquest setembre, després de fer la selectivitat, va obtenir una nota de tall molt baixa que no li permetia realitzar la carrera que desitjava. Volia fer informàtica, però les places ja estaven plenes. Finalment ha acabat provant sort i s’ha apuntat a sociologia per la UOC. Diu que no li acaba d’agradar, però que tampoc hi perd res: al capdavall la universitat pública catalana és gairebé gratuiïta.
A l’any 2010 dels 24.000 estudiants que van superar l’examen de la selectivitat –el van superar més de 90%- 6.000 no van poder realitzar una carrera universitària. Com que les places són limitades s’estableix una nota de tall per accedir-hi i aquests estudiants no van arribar a la nota que se’ls demanava. Així de simple. Segons alguns sindicats universitaris, però, aquest fet “demostra que el sistema universitari està en crisi”. Segurament tenen tota la raó. Ara, no pel fet que 6.000 estudiants no puguin accedir a la universitat, sinó perquè n’hi accedeixen una quantitat desorbitant. Segons el Departament d’Universitats, l’any passat es van matricular més de 140.000 catalans al sistema universitari públic. Aquí no hi comptem les universitats privades perquè es regulen seguint els mecanismes del mercat. Per tant, si els sumem tots tenim que a Catalunya hi ha més de 225.000 persones realitzant estudis universitaris.
A casa nostre hem arribat a una delirant conclusió: si vols ser una persona de profit has de cursar una carrera universitària. El sistema t’hi empeny. L’oferta alternativa a la universitat és minsa, s’hi destinen pocs recursos i, per tant, els que escullen aquesta opció solen ser poc valorats. Aquest motiu força a la gent a optar, sense més remei, per la Universitat.
El problema sorgeix aquí. L’excés de titulacions universitàries fa que aquestes perdin valor i, tot i destinar-s’hi molts recursos, no acaben fructificant al mercat laboral. A més, el fet que tothom es vegi obligat a accedir a la Universitat fa que el nivell mig baixi i el nivell d’exigència es redueixi. És un peix que es mossega la cua.
Hauríem de començar a plantejar-nos que, de la mateixa manera que acceptem que qualsevol persona no pot jugar al Barça, no tothom pot accedir a la Universitat.
A l’any 2010 dels 24.000 estudiants que van superar l’examen de la selectivitat –el van superar més de 90%- 6.000 no van poder realitzar una carrera universitària. Com que les places són limitades s’estableix una nota de tall per accedir-hi i aquests estudiants no van arribar a la nota que se’ls demanava. Així de simple. Segons alguns sindicats universitaris, però, aquest fet “demostra que el sistema universitari està en crisi”. Segurament tenen tota la raó. Ara, no pel fet que 6.000 estudiants no puguin accedir a la universitat, sinó perquè n’hi accedeixen una quantitat desorbitant. Segons el Departament d’Universitats, l’any passat es van matricular més de 140.000 catalans al sistema universitari públic. Aquí no hi comptem les universitats privades perquè es regulen seguint els mecanismes del mercat. Per tant, si els sumem tots tenim que a Catalunya hi ha més de 225.000 persones realitzant estudis universitaris.
A casa nostre hem arribat a una delirant conclusió: si vols ser una persona de profit has de cursar una carrera universitària. El sistema t’hi empeny. L’oferta alternativa a la universitat és minsa, s’hi destinen pocs recursos i, per tant, els que escullen aquesta opció solen ser poc valorats. Aquest motiu força a la gent a optar, sense més remei, per la Universitat.
El problema sorgeix aquí. L’excés de titulacions universitàries fa que aquestes perdin valor i, tot i destinar-s’hi molts recursos, no acaben fructificant al mercat laboral. A més, el fet que tothom es vegi obligat a accedir a la Universitat fa que el nivell mig baixi i el nivell d’exigència es redueixi. És un peix que es mossega la cua.
Hauríem de començar a plantejar-nos que, de la mateixa manera que acceptem que qualsevol persona no pot jugar al Barça, no tothom pot accedir a la Universitat.
Comentaris (10 en total)
Ja ho deia la Ferrusola: "l'ensenyament ha de ser car i selectiu".
Ho sento però el "progressa adequadament" va fer creure a tots (nens i joves) que estaven capacitats per tot. Però la toçuda realitat s'entesta en demostrar, dia rere dia, que no tots valem per tot, i que no tots estan disposats a fer l'esforç que requereix estudiar -en condicions- encara que vulguin el títol i creguin que en tenen dret.
alguns dels opinadors del singular digital fan que cada vegada més sembli un pamflet de la abat olva" i del neocons d'esade. Voleu dir amb això que a la universitat només han d'anar els rics?? Això Comença a fer farum d'ultra-dreta
Tot i que hi ha molta titulitis i s'ha de potenciar la FP de qualitat, també crec que l'accés a estudis superiors hauria de ser més obert, tothom hauria de tenir dret a l'educació universitària, el problema és que la gent hi va en massa per les raons equivocades (per vocació? no, s'hi va majoritàriament per raons laborals).
Si amb una FP de qualitat n'hi hagués prou per tenir una feina de qualitat (res de mileuristes) no hi hauria aquest excés d'universitaris.
El problema que hi ha actualment és el distanciament entre el món acadèmic i el professional.
S'ha de fomentar i valorar la FP, conec molts tècnics que venen del FP de Grau Superior que els passen la mà per la cara a suposats "enginyers" a l'hora de treballar.
Dona la impresió que la majoria de carreres tenen sentit si després la persona amb titulació universitària es dedica a la recerca, o bé a càrrecs de direcció...
Salut,
pd. Per cert, encara no entenc que hi hagin economistes de lletres. Les mates financeres no són trivials, si hem de confiar el futur de l'economia a gent que no sap càlcul, anem bé...
A) Partim d'una base falsa: nota de tall alta = universitat i .. tururut viola!, quan majoria de carreres són, justament, còmodes ( mateixa CCPP!)! B) Per contra, a la FP, molt sovint és on hom troba les fumudes, verament fumudes i, damunt, de força, resistència i risc físic, per no parlar de .. qualitat de vida! C) Conclusió: per què, a hores d'ara, encara hi ha aquesta cerimonia pel que fa a la universitat, i aquest estigma pel que fa a la FP .. serà perquè majoritàriament hom penca més, força més a aquesta? PD: òbviament què cal menys fatxenders o titolats universitaris, i més .. posar-s'hi! Nota: capgiri's la idea així les conseqüències econòmiques - laborals i socials de venir-hi d'un lloc o de l'altre ( però als polítics provinents de la universitat no els hi interessa així es senten pel damunt!)! Anotació al marge: no seria una manera dir-ne ' Formació Professional ' a qualsevulla preparació vers els coneixements i pràctica de professió escollida .. deixant-hi la ' vanaglòria ' d'universitària?
Estudia, esforça't i apunta't a la cua de l'atur!
Alemanya: 50% universitaris, 50% formació professional. Escandinàvia: 35%-65%. Ací el problema ve d ela LOGSE-LOE-ESO que obliga a fer el mateix itinerari i obtenir el mateix títol fins als 16 anys, quan el sistema anterior, que ho situava als 14 era millor, perquè permetia que els preuniversitaris tinguiessin 4 anys per formar-se en classes més homogènies (BUP-COU) i que també ho fessin els d'FP I i FP II. Però matenir dos itineraris és car. I l'esquerra política, pedagògica i sociològica van preferir convertir la Secundària en un sistema d'assistència social (tots a fer un BUP rebaixat) i desprestigiar i marginar l'FP. En denifitiva, els adolescents que fugien de l'ESO ja els acolliria la bombolla de la construcció. I ara què? Al País Basc, en canvi, han prestigiat l'FP i no tenen el mal anomenat fracàs escolar (és el de la LGOSE.LOE-ESO). Dic tot això amb 23 anys d'experiència a la Secundària (EGB, FP, BUP-COU i ESO-Batxillerat). Cal tornar a crear dos recorreguts als 14 anys i impulsar moltíssim l'FP. NO tothom ha de ser metge, advocat o filòleg. Calen tècnics mitjans, que els empreses els busquen i no els troben. Sobren universitaris i falten tècnics mitjans.
Ai Guillem, com pots ser tan insensat per escriure aquestes coses? (encara que siguin veritat). No veus que se't tiraran al damunt els nostres neoprogressistes aliens a la cultura de l'esforç i amants del catecisme marxista, i et retrauran que ets un fastigós dretà neoliberal insensible a la justícia social i bla bla bla.....
Estic en bona part d'acord amb tu, excepte en el comentari del subtítol. El Barça és un centre d'excel·lència, amb places extremadament limitades.La universitat hauria de tenir aquest nivell, més un de complementari que l'envoltés i permetés una disponibilitat de professionals suficients per a les necessitat de la nostra economia. Parlo de metges, professors, enginyers, advocats, economistes...
Envia'ns el teu comentari
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
PUBLICITAT
Actualment col•labora com articulista al setmanari El 3 de vuit, el Centre d'Estudis Jordi Pujol i 13alacarta.cat. Membre d'Òmnium i la FNEC. Treballa a Giny Comunicació coordinant campanyes de comunicació. És politòleg per la Universitat Pompeu Fabra.
Blogs de l'autor
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
El més llegit
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
