“El PSC ha de formar part de l'esforç pel pacte fiscal"
Ernest Maragall (Barcelona, 1943) va ser secretari del govern i conseller d'Educació. Germà de l'expresident Pasqual Maragall, és representant de l'ala catalanista del PSC, com Montserrat Tura, Marina Geli o Antoni Castells. Fins ara formava part de l'executiva del partit, però en va quedar fora en el recent congrés. Maragall reivindica la veu pròpia del PSC a Madrid, i creu que cap dirigent d'aquest partit s'hauria de presentar a dirigir el PSOE, com ha fet Carme Chacón. L'exconseller prepara un corrent o plataforma en defensa d'aquestes idees, que es presentarà aviat.
Després del congrés del PSC, la nova direcció compleix el que es va acordar que a partir d'ara el partit tindria veu pròpia a Madrid?
La direcció va prendre el compromís de negociar i entrar en converses amb el PSOE. I s'ha de donar un marge de verificació. Però de moment, fins ara, és òbvi que no hi ha hagut cap canvi. Més aviat s'ha confirmat que seguim com sempre, sense veu pròpia.
El PSC no va intervenir en el debat d'investidura de Mariano Rajoy…
Ni en el debat d'investidura, ni en el de les mesures econòmiques del govern, ni tampoc en la reforma del reglament per qüestions lingüístiques. De casos d'aquests n'hi ha hagut i en seguirà havent. Però tampoc es tracta d'anar ficant el dit a l'ull a cada moment.
De què es tracta?
De confirmar si hi ha realment obert un procés amb el PSOE. A mi no em consta. Però potser sí que hi és. Més val concentrar-nos a veure si hi ha resultats un dia o altre, que no pas estar obsessivament pendent de casos.
El PSC es podria haver constituït com a grup parlamentari a l'inici de la legislatura. Potser era el gran moment. Ara quina pot ser la solució?
Des de la situació que, estant com està, demani votar el que vulgui votar i demani la paraula, fins a participar en el debat pendent de la reforma del reglament de les Corts, i canviar les regles de joc.
Vostè vol crear un corrent intern al PSC?
Tinc previst participar, si em deixen, en un grup de gent per constituir una cosa. No hi hem posat nom ni sé ben bé què serà. Ja ho decidirà aquest grup de gent. Jo en tindria prou que fos un grup real amb capacitat de reflexió, capacitat de proposta i capacitat de presència, dins i fora del partit. Serà difícil reduir-ho a un corrent d'opinió del PSC. Serà una altra cosa.
Més ampli que el partit?
Més obert. Si serà més ampli, dir-ho ara seria pretensiós.
I manté contactes per posar en marxa aquest projecte?
Sí, sí, és la fase en la qual som ara.
Hi participen altres diputats del PSC?
Seria imprudent començar a dir aquest sí, aquest altre no. D'aquí a un temps ho veurem.
Quan calcula que ho presentaran?
No vull fer pronòstics, però serà a curt termini. Serà nen o nena, aviat.
Si arriba el cas i vostè discrepa d'alguna posició de la direcció del PSC, trencarà la disciplina de vot?
Jo intentaré mantenir la coherència de la meva actuació política expressada a través de la funció parlamentària. La coherència entre el vot dels ciutadans, i les reflexions i el pensament. No es tracta d'anar buscant l'oportunitat de discrepar, o d'exhibir discrepància, sinó de mantenir la coherència. Tant com sigui possible actuaré com un membre més del grup parlamentari, amb coincidència natural.
Aviat s'acabarà plantejant al Parlament el pacte fiscal en la línia del concert econòmic. El PSC no ha d'assumir aquesta reivindicació?
Jo sóc partidari d'arribar a un acord que expressi la unitat nacional en aquest tema. No es tracta simplement d'adherir-nos acríticament, sinó d'arribar a un acord. El PSC ha de formar part de l'esforç i ser-hi amb totes les conseqüències. Alguns volen fer tabula rasa de la història, i a mi em sembla que no es tracta d'això. Hem de saber on som i on volem ser.
Però la idea que la Generalitat recapti tots els impostos vostè la veu bé?
Sí. És una idea que ja estava reflectida en la proposta d'Estatut que va aprovar el Parlament l'any 2005, amb el nostre vot. Els socialistes vam votar-la. Com a idea de fons, sí, és bona, em sembla defensable. Ara bé, aquest concepte pot anar acompanyat d'altres idees, modalitats de funcionament.
Carme Chacón està optant a dirigir el PSOE. Això no topa amb una visió del PSC amb veu pròpia?
L'altre dia un company amb deia: "D'acord amb amb els estatuts vigents, cap militant del PSC no podria participar en una elecció d'un altre partit, si són dos partits diferents, dues entitats jurídiques diferenciades". I, al marge de la qüestió estrictament estatutària, hi ha elements que podrien portar-nos a l'opinió que seria millor que Carme Chacón efectivament no participés en les primàries del PSOE. Seria millor que ningú del PSC ho fes, o en tot cas que fos una decisió assumida pel PSC com a tal, cosa que no és el cas. I no crec que les propostes de cap dels dos candidats -Chacón i Alfredo Pérez Rubalcaba- siguin les que el PSC ha de defensar o compartir.