El passat 20 de novembre es va endur una sorpresa?
Esperàvem un bon resultat perquè mesos abans havíem consolidat un grup parlamentari al parlament valencià. Les enquestes a peu d’urna no eren massa bones però, finalment, vam obtenir el diputat amb certa folgança. Durant una part de la nit estàvem preocupats però confiàvem que el diputat per València eixiria. Havíem fet una bona feina els anteriors quatre anys al parlament de València, cinc mesos abans les urnes ens ho havien confirmat i, sobretot, per primer cop consideràvem que les eleccions generals també eren les nostres. No hi havia el relaxament que es respirava en altres ocasions.

Aquest relaxament tenia a veure amb l’electoral valencianista o també amb els seus representants polítics?
Podria ser doble. D’una banda hi havia molta gent al País Valencià, també a Catalunya o a les Illes, que quan arribaven les eleccions estatals solia fer vot útil. De fet les opcions nacionalistes baixaven en benefici del PSOE. La gent quan els demanàvem el vot ens deia que no ens votaria perquè no obtindríem representació, fet que també ens desmotivava. Això des de la passada primavera ha començat a canviar. La gent es va engrescar i va posar tot el que tenia al seu abast per obtenir un bon resultat.

Li preocupa formar part d’un grup mixt tant nombrós?
Sí, moltíssim. Penso que el Partit Popular fa un mal servei a la democràcia en no donar grup parlamentari a Amaiur perquè un grup mixt de 18 persones, com gràficament va descriure Uxue Barkos, és un grup amb grossària mòrbida. Som vuit partits i divuit diputats, per tant, a l’hora de repartir-nos els temps, fer preguntes o ser-ne portaveu serà poc operatiu.

Amaiur també és responsable d’aquesta situació?
Cadascú en sa casa sap com es penja el cresol però Amaiur, si hagués tingut una mica més de cintura, podria tenir grup parlamentari propi. Així tots tindríem una mica més de veu i les forces nacionalistes tindríem més força. Tot i així gran part de la culpa la té el PP perquè altres vegades, en casos semblants, sí que s’ha atorgat grup parlamentari.

Quines són les prioritats de Coalició Compromís per aquesta legislatura?
Una la vam fer palesa el primer dia al Congrés: fer visible el País Valencià a Madrid. Crec que ho vam aconseguir perquè vam posar de manifest quina havia sigut la política del PP en els setze anys de govern que hi porta, quins n’havien sigut els resultats i a on ens han dut. Després hi ha dos grans eixos que Compromís vol treballar: d’una banda els problemes que tenim els valencians, que poden ser compartits amb els catalans, com per exemple el corredor del mediterrani. En definitiva, ser la veu del País Valencià, no fer-nos els muts i votar en clau valenciana enlloc de en clau de partit.

Quin és el segon eix de Compromís?
Fer visible els problemes de les persones. Aquesta ha de ser la legislatura que és pensi més en les persones i no tant en els bancs i mercats. De moment les mesures del senyor Rajoy són per ajustar el dèficit però no hem vist que ajudin la gent a passar el mal tràngol que travessen. Molta gent va votar el PP pensant que això canviaria i espera mesures en aquest sentit. Per tant haurem de parlar molt de les persones.


Serà fàcil casar aquests eixos en una coalició formada per diversos partits?
Provinc del Bloc Nacionalista Valencià, partit que ha tingut el pas barrat degut a la llei electoral valenciana. Hem après que sumant podem arribar a molts llocs i aquesta ha sigut la virtut de Compromís, saber sumar sensibilitats amb un objectiu comú. Això és el que espera la gent que ens ha votat, que ens entenem i no fem cap espectacle de divergències. Ara per ara pesa molt més la generositat de tots els integrants de Compromís que no pas els interessos partidistes. Ens entendrem perfectament.

Es plantegen crear un nou partit i deixar l’estructura de coalició?
Justament estem començant a parlar-ho perquè és el que ens demana la gent, que siguem una força unitària. La gent no vol ser d’un o l’altre, vol ser de Compromís. Hem de donar resposta a aquesta demanda. De fet, en el passat consell nacional del Bloc ja se’n va parlar.

Tenen algun termini per assolir aquest objectiu?
Terminis no però puc avançar que dintre el Bloc, i em consta que des d’Iniciativa del Poble Valencià també, es treballa en aquest sentit. A la propera primavera començaran a veure’s coses que vagin en aquest camí.

Ha parlat de visualitzar el País Valencià al Congrés. Volen també rentar-ne la imatge?
Sí, entre moltíssimes altres coses. No pot ser que la gent percebi el País Valencià com un lloc on tothom vota el PP i com un dels països on més corrupció hi ha. Volem mostrar que hi ha un altre País Valencià amb polítics honestos, que també militen al PP, que volen treballar honradament. Cal rentar aquesta imatge del país on fins i tot tenim un president assegut a la banqueta dels acusats. Tenim dos expresidents de diputació imputats, onze diputats del parlament valencià imputats, l’alcaldessa d’Alacant també que pot acabar en un bon embolic...

Com se sent com a polític i com a valencià en veure el judici a Francisco Camps?
Avergonyit. El més digne és que hagués dimitit d’entrada, que se n’hagués anat cap a casa i potser ens hauríem estalviat aquest espectacle. Dona una mala imatge i desvirtua la importància que alguns donem al nostre autogovern. És lamentable i trist. Com a polític desitjo que no passi mai més.

Implicarà cap canvi en el vot dels valencians?
No oblidem que el PP ha començat a decréixer ací. En un moment que el PSOE ha obtingut els pitjors resultats de la història el PP ha baixat en vots. Aquest és el símptoma que la gent està despertant, està començant a veure en quin estat ens han deixat. Estic convençut que el punt d’inflexió ja s’ha donat. És més, estic convençut que en les properes eleccions autonòmiques hi ha partida.

Els tres regidors de Coalició Compromís a València en són una mostra?
Sí, i tant, com en altres ciutats. Al meu poble el Partit Popular no ha aconseguit manar mai. Els resultats de Compromís en l’àmbit municipal, amb més de 400 regidors, demostren aquesta inflexió.


El finançament és un altre mal endèmic del País Valencià?
És un més dels problemes que arrosseguem, igual que els catalans. Donem molt més del que rebem i estem a la cua en inversió per habitant. Volem treballar per un nou model fiscal que no margini els valencians i volem recordar al PP que, ara que també governa a l’Estat, segueixi reclamant un finançament just com feia fins ara.

En aquest i altres aspectes Compromís cercarà aliances amb ERC i CiU?
Ja he establert vincles molt cordials amb la gent d’Esquerra i Convergència, fins i tot vaig votar per a vicepresident de la mesa en Jordi Jané. Em van demanar el vot i ho vaig fer molt gustosament. Preferix donar-li el vot a algú que quan dic ‘bon dia’ em contesta ‘bon dia’. En la defensa del corredor mediterrani segur que amb CiU i ERC ens posarem d’acord, i amb Iniciativa també. Eixe és un tema fonamental sobre el qual haurem d’estar alerta perquè no ens la clavin. Per això la col•laboració amb els partits catalans haurà de ser especial.