Opinió

El primer ministre escocès, Alex Salmond, pensa convocar un referèndum el 2014 en el qual els ciutadans d'aquest país hauran de respondre a una pregunta molt concreta: "Està vostè d'acord que Escòcia sigui un país independent?". Londres ha acceptat la consulta amb la condició que es preguntés només per la secessió, amb el convenciment que el No és majoritari. És la gran lliçó de la política britànica: es fa política amb respecte democràtic, política en majúscules, cosa que no esquiva la pugna frontal. El model escocès ha de ser estudiat de forma detinguda pels sobiranistes catalans, però sense caure en el mimetisme simplista. L'historiador i catedràtic de Harvard Charles E. Ehrlich, que ha assessorat els processos d'independència del Kosovo i de diverses repúbliques exsoviètiques, remarca que en tot procés sobiranista el més difícil mai no és l'acte de proclamació de la independència, sinó la necessitat que els altres Estats i la comunitat internacional reconeguin la secessió. Si no és així, la independència és cosa només d'unes hores. A Catalunya ja ho hem viscut alguna vegada. Si Escòcia aconsegueix el doble repte, el que haurà de fer també el sobiranisme és estudiar com s'ho ha fet Salmond per convèncer Londres i la UE.