Societat

Joana Ortega ha suggerit crear un consell d'alcaldes enlloc dels actuals consells comarcals. Què en pensa d'aquesta proposta?
És una proposta encertada perquè les obligacions de reduir despesa i de fer un sector públic més eficient ens obliguen a revisar l'organització administrativa. Crec que es pot simplificar en algunes àrees i, per tant, tot el que vagi en aquesta línia, em sembla encertat.

Simplificar vol dir reduir el sector públic?
Sí, cal reduir en el sentit de mirar d’agilitzar els nivells d’administració. En certes zones n’hi ha masses administracions, per exemple, a l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquest territori l’Estat, la Generalitat, la Diputació, l'Àrea Metropolitana, els consells comarcals i  els ajuntaments hi tenen competències. Seria raonable pensar si es pot simplificar d’alguna manera.

Per exemple suprimint els consells comarcals?
Els consells comarcals, en zones urbanes, tenen menys sentit. I l’entorn de Barcelona l’existència de l’Àrea Metropolitana els resta més sentit encara. En zones rurals, però, aquest Consell sí que pot tenir sentit com a entitat supramunicipal que presti serveis. Per això crec que no s’ha de tractar igual a tot el territori.

Creu que hi ha el risc d’aplicar criteris centralistes en aquest afany per millorar el sector públic?
No seria correcte que això passés. Els polítics han de tenir visió de tot el país i crec que la tenen. De fet hi ha hagut algunes propostes de reorganització territorial que eren ben pensades. La ‘proposta Roca’, de l’any 2001, tenia aspectes positius però per diverses raons no va fructificar. Suposava una millor cooperació municipal i tenia visió de país.

Per què, almenys fins ara, no s’han produït aquests canvis?
Com que no hi havia necessitat, perquè hem viscut anys de força bonança econòmica amb augment d’ingressos públics, no era cap prioritat. Es pensava en prestar serveis i augmentar-los tant com fos possible. La crisi ha posat aquest tema sobre la taula, fent que sigui prioritari.

La gratuïtat dels serveis s’ha de revisar?
Si els ingressos no arriben per una banda cal obtenir-los per una altra. Hi ha hagut una mala concepció, s’ha pensat que tot el que és públic ha de ser gratuït quan no necessàriament ha de ser així. Els serveis que no tenen una finalitat redistributiva no té sentit que es financin gratuïtament perquè fins i tot se’n poden beneficiar aquells que tenen major capacitat econòmica.

Els ajuntaments s’han extralimitat en l’oferta de serveis?
Quan els teus ingressos creixen és lògic que no pensis en l’estalvi. Hi ha hagut una època que tant les famílies com el sector públic han viscut per sobre les seves possibilitats. Els ajuntament, es troben que els ciutadans els hi demanen tot. L’ajuntament és la primera administració i per un polític és difícil dir que no a aquestes peticions, més encara si el poble del costat ja les ha fet realitat.

De vegades cal saber dir ‘no’...
El polític és miop, no veu més enllà de la legislatura. No pensa en reservar ingressos quan hi ha bonança. Tot plegat ens ha dut a la situació que ara tenim.

Mancomunar serveis entre consistoris veïns seria efectiu?
Cal fomentar la cooperació intermunicipal. De fet ja hi ha moltes mancomunitats a Catalunya però cal seguir treballant en aquest sentit. Una opció seria oferir incentius, augmentant els recursos als pobles que treballin conjuntament.

Els ajuntaments s’han de coordinar per exigir a la resta d’administracions que compleixin les seves tasques?
Del 30% dels serveis no obligatoris que els consistoris ofereixen, menys del 10% són en substitució d’una altra administració. Però lògicament han de reclamar una compensació quan això es produeix.

L’Estat ha apujat un 10% l’IBI, augment que s’afegeix al que molts municipis ja havien aplicat...
No hi estic a favor perquè, primer, suposa una ingerència de l’Estat en l’autonomia del municipi. D’altra banda la majoria de municipis ja havien incrementat aquest impost. Interpreto que l’Estat diu així als ajuntaments que no li demanin més diners, que amb això n’han de tenir prou i que, si no, abaixin la despesa.

Més enllà de decisions d’urgència, què cal fer per millorar el finançament municipal?
S’han de fer diverses coses. En primer lloc abordar la reorganització administrativa en l’àmbit municipal. Després definir quins serveis ha de prestar cada administració i, llavors, pensar com s’han de finançar. Això implicaria, per exemple, reconèixer que molts dels serveis que ofereixen els ajuntaments han de rebre finançament.

I fusionar municipis en un mateix ajuntament?
Seria ideal però hi ha tantes reticències per part dels propis municipis que la mancomunació sembla més viable. Mancomunar serveis pot crear economies d’escala en la prestació de serveis i, per tant, una reducció de costos i eficiència.

Privatitzar part d’aquests serveis reactivaria l’economia?
No es pot assegurar tot i que ja hi ha serveis municipals que els presta el mercat, sovint mitjançant la concessió a empreses privades. Hi han estudis que valoren si aquesta pràctica redueix els costos i no són del tot concloents.