Cultura

Quina valoració fa de la trajectòria de Pa negre?
L'itinerari de Pa Negre assenyala el camí de com una pel·lícula amb una gran càrrega de valor creatiu i cultural pot conciliar crítica, espectadors i món professional. Ens omple d'orgull.

Però no podrà optar a l'Òscar...
El fet de no haver assolit aquest tram no li treu la importància. Per a nosaltres Pa negre és un estímul perquè ens ajuda a veure en positiu la gran tasca que el món del cinema i el sector audiovisual català està fent aquests darrers anys.

Què significa aquesta pel·lícula pel cinema català? Hi haurà un abans i un després?
Un punt de referència en el qual ens hem d'emmirallar. Ens demostra que podem aprendre a forjar lògiques d'èxit sense renunciar al component cultural, relacionant alta literatura i alt valor cinematogràfic, ja que Pa Negre  està feta per un dels directors més singular de la nostra cinematografia com és Agustí Villaronga,i  partint d'una obra d'Emili Teixidor, que és un dels nostres principals escriptors en llengua catalana.

Com han viscut la gira de Pa negre?
La productora, la Isona Passola, ha fet una gran feina. Una vegada més es demostra que quan la gent fa les coses amb passió és capaç de mobilitzar els altres. La Isona i el seu equip han aconseguit moure totes les sensibilitats que van des del món professional fins a les institucions, passant per la crítica i els mitjans de comunicació del nostre país i també de fora.

Vostè ho ha viscut en primera persona, en un passi a Brussel·les.
Sí. I allà vaig comprovar com Pa negre ens ajuda a explicar-nos a nosaltres al món.

En quin sentit?
En sortir del passi, la gent estava mol sorpresa de la potència de la pel·lícula a l'hora d'aixecar un dels grans temes que envolten la realitat europea. De fet, Pa negre s'ha fet poc després de La cinta blanca de Michael Haneke, que també remet a la pèrdua de la innocència i la descoberta d'un món dur per part d'uns nens que queden capturats per aquesta realitat tan negativa.

Creu que la pel·lícula ha rebut suficient suport de l'estat espanyol?
Jo crec que sí. Sempre hi ha elements que poden posar un accent amb un cert valor polític i que poden generar una certa negativitat, però personalment crec que s'ha sigut lleial a Pa negre. A Madrid es va estrenar amb versió original en català subtitulada al castellà. Diria que això ho diu tot.

Ha caigut Pa negre de la carrera als Òscars però continua Chico y Rita.
Sí, és un altre projecte molt important del Trueba i el Mariscal, amb unes característiques molt diferents. En aquest cas estem parlant d'una pel·lícula d'animació de creació, amb una magnífica banda sonora i un treball meravellós de l'estudi de Mariscal.

L'èxit d'aquestes pel·lícules confirma la política de subvencions de l'ICEC: apostar per un grup reduït de pel·lícules cada any?
La creació i la producció no depenen de l'administració, depenen dels creadors i de la iniciativa dels productors. La creació és difícil d'estandaritzar i més en projectes d'un abast tan complexe com és el cinematogràfic, que aplega tantes voluntats i que costa tan d'engegar i de consolidar, tan en els mercats interiors com en els internacionals.

Quines són per tant les seves prioritats?
Des del nostre punt de vista el que és important és que els projectes que s'engeguin des del sector siguin sòlids empresarialment i tinguin com a objectiu també la rendibilitat, el retorn. Això és el que pot fer que una indústria tingui continuïtat i sigui sostenible.

Creu que l'èxit del projecte Pa negre pot estimular el sector?
Quan parlem de Pa negre, ens referim a un fenomen que ha tingut la capacitat d'integrar moltes voluntats, però vull recordar que pel·lícules com Buried (Enterrado), Herois, Bruc. La llegenda o Elisa K han tingut també -a festivals i a sales comercials- una vida prou digna per indicar que en aquests moments el cinema català ha aconseguit un nivell d'interès per part del públic que fa uns anys enrere no tenia. Si mirem la qualitat de les pel·lícules diria que estem entre les cinematografies importants a nivell europeu.

També es roda molt cinema a Catalunya: Woody Allen, Iñárritu o Rodrigo Cortés. Què suposa per la projecció del país?
Això és bo per estimular el turisme i l'interès pel nostre país. També és bo perquè bona part dels equips tècnics d'aquestes pel·lícules són d'aquí, i les dades que tenim de l'aportació de les pel·lícules que es fan a Catalunya és molt interessant: cada pel·lícula que ve d'altres països deixa allà on es roda al voltant d'un milió d'euros en concepte d'hotels, dinars, materials, professionals...I després hi ha també la dimensió cultural.

Com valora que moltes produccions catalanes estiguin nominades als Goya?
Molt positivament. Eva té un altre punt de rang com a història respecte a Pa negre. La podríem emmarcar dins de la ciència-ficció tot i que jo crec que és una pel·lícula essencialment realista que utilitza la tecnologia per explicar la història.

Molt diferent a Pa Negre...
Eva té un arrelament cultural que forma part d'un discurs més universal; forma part de l'estirp de pel·lícules com Jo, robot o Blade runner. Això vol dir que el cinema català és capaç d'abordar temàtiques i reptes tecnològics diferents. És bo que el cinema català tingui la capacitat de tractar temes tan diferents.

Es ven bé el cinema català, a l'exterior?
Depèn bastant de l'èxit que ha tingut la pel·lícula al país. Si funciona bé és molt probable que cridi l'atenció de distribuïdors i exhibidors d'altres països. Eva, per exemple, la distribuirà a tot el món una multinacional i, per tant, tindrà la trajectòria d'una pel·lícula de la factoria dels grans estudis americans. Avui és molt difícil tirar endavant projectes molt ambiciosos sense comptar amb el mercat internacional des de la pròpia gènesi del projecte.

Com afectarà la reducció dels pressupostos a les ajudes del cinema català?
Hi haurà una caiguda al voltant del 8 per cent respecte el 2011. En el cas de la indústria audiovisual, com l'ICEC no només genera despesa per via de subvenció sinó que també té línies de préstec i de reintegrable, amb trams de préstec i trams de subvenció, la caiguda de l'aportació es notarà poc.

Per què la institució que vostè representa ha passat a dir-se ICIC, per ICEC?
Quan dèiem 'indústria' consideràvem que ens dirigíem a un sector molt concret de la cultura, és a dir, a les grans companyies, grans corporacions. I al sector hi ha empreses de moltes mides. La conselleria de Cultura ha de ser sensible a l'experiència empresarial de les empreses més grans del país, que són motor i estabilitat del sector, però també hem de ser capaços d'integrar les empreses petites, fins i tot d'un sol treballador autònom.

Quina valoració fa a hores d'ara del pacte signat el passat mes de setembre amb les majors respecte el cinema en català?
Pensem que la forma d'arribar a l'objectiu que ens marca la llei és a través d'acords amb el sector. Ara per ara les majors ja han augmentat el nombre de pel·lícules doblades al català, i també està augmentant molt el públic que les va a veure.

La clau és la resposta del públic?
Sí. Si el públic creu i aposta per veure cinema en català, hi ha molt camí per fer. Les pel·lícules també condicionen l'èxit, evidentment, però és important que el sector comprovi que el català aporta negoci, que genera nous mercats i alternatives als consumidors i espectadors.

Creu que s'ampliarà el nombre de sales al territori que ofereixin pel·lícules en català?
Això dependrà de si es manté el nombre d'espectadors de cinema en català aquest any. Si és així, estic convençut que les coses aniran amb la tendència que indica el mercat.

Hi ha data definitiva d'obertura de la Filmoteca al Raval?
Tal com van les obres, per les informacions que tenim, esperem que al voltant de mitjan o finals de febrer puguem tornar a gaudir de la Filmoteca. Després de sis anys de molt esforç per assolir aquest projecte crec que serà una molt bona notícia. L'aparició d'aquest espai ajudarà a completar el mapa d'institucions culturals al Raval i a la ciutat de Barcelona.