Quina valoració fa de la darrera mesura aprovada pel govern espanyol: la proposta de Llei de Sostenibilitat i Sostenibilitat Pressupostària que limita el dèficit de les institucions.
A nosaltres no ens agrada. En primer lloc perquè limita l’autogovern, ja que l’autonomia financera està protegida per la Constitució i per l’Estatut. Entrar a l’autonomia financera és entrar a l’autonomia política i això és una involució. Però a més, sota aquest discurs de les retallades, s’està desmantellant la capacitat de l’Estat per regular i per prestar uns serveis que són bàsics. Nosaltres creiem que cal anar cap a una sostenibilitat, però ells busquen un dèficit zero.

El portaveu Homs es va mostrar disposat a parlar si el govern espanyol no es ficava en què invertia cada comunitat...
Em sembla lamentable que el govern de Catalunya no qüestioni els mateixos objectius del dèficit. És injust que hagin de ser els ajuntaments i les comunitats autònomes les que hagin fer els majors esforços quan el deute més gran ve de l’Estat.

Si tenim en compte que la Generalitat ja ha fet una part dels deures, no és just que ara també s’exigeixi el mateix a la resta de comunitats?
Aquest argument és pervers. Estem davant d’una coincidència ideològica entre PP i CiU, però l’avantatge del govern català només ha provocat que Catalunya lideri la destrucció d’ocupació i que augmentin les desigualtats socials. Jo no generalitzaria una recepta que no resulta bona. Estem d’acord que cal acabar amb el malbaratament de recursos, però no amb aquestes posicions dogmàtiques que CiU i PP comparteixen.

Dilluns es va acabar sense èxit el termini perquè patronals i sindicats arribessin a un acord respecte la reforma laboral. Com valora que no hagin estat capaços d’acostar posicions?
L’atur actual és fruit de la destrucció d’un model productiu concret no recuperable, per tant, crec un gran equivoc de diagnòstic que el govern espanyol, la patronal i els sectors més especulatius dels mercats plantegin que la reforma laboral -que personalment em sembla que atempta contra el mínim rigor econòmic- portarà ràpidament llocs de treball. Per altra banda, la mala notícia és que no hi hagi concertació social en un moment de crisi econòmica i 5 milions d’aturats. En aquest punt hem de valorar responsabilitats...

I de qui són?
Recordo l’últim document de la CEOE abans de les eleccions i era un manifest a favor de la precarietat laboral. Així difícilment es poden arribar a acords. Estem davant de la crisi dels oportunistes.

Per part dels sindicats, però, no era millor pactar directament amb els empresaris que claudicar a un decret llei del govern del PP?
Sí, hagués estat desitjable, però per pactar has de ser dos. Haguessin estat millor les condicions d’una CEOE disposada a pactar? A la patronal ja li va bé que el govern tiri pel dret. Els sindicats només s’han de fer responsables d’uns acords dignes.

Brussel•les ja ha dit que el primer paquet de reformes del govern Rajoy no és suficient. Quina és la seva radiografia d’aquest executiu i quin grau de duresa n’espera?
D’aquest govern s’han subratllat algunes coses, per exemple, la seva vessant centralitzadora o la pujada d’impostos, però altres apunts han passat més inadvertits.

Per exemple?
El frau democràtic – han augmentat les pensions però no han millorat les pensions de les vídues, cosa pactada-; les declaracions sobre medi ambient – parlen del territori com un parc temàtic i no com un espai a reservar-; la llei de la dependència, el discurs sobre l’aigua... tot això encara no s’ha materialitzat amb mesures, però el tarannà i el discurs d’aquest govern fa por.

Els partits d’esquerres aposten per augmentar els impostos, però al final els incrementa un govern de dretes contra el seu propi programa. Irònic, no?
És irònic, sí, però en aquest país la fiscalitat mai s’ha tractat d’una manera rigorosa. Quan nosaltres parlàvem d’una reforma fiscal demanàvem un augment impositiu als grans capitals. El PP ha fet un mal favor a la democràcia quan es va presentar a les eleccions amb un discurs dogmàtic de retallar el dèficit i no plantejar ingressos i només tres setmanes després els ha augmentat. Això és mentir, no hi cap altre nom.

El tripartit va pujar l’IRPF i ara ho ha fet el govern del PP. El seu discurs de demanda d’increment d’impostos a Catalunya queda anul•lat?
No, perquè tot té matisos. A Catalunya tenim l’impost de successions sobre la taula. Artur Mas també va dir que estava disposat a parlar de la fiscalitat ambiental, però ara per ara, ni una paraula. També hem proposat l’impost sobre els dipòsits bancaris. Hi ha alternatives.

El debat monogràfic sobre les retallades que han platejat aquí, també el podrien portar a Madrid si s’escau?
És possible, perquè allà vivim un dejà vú del mateix. La voluntat és demostrar que hi ha una altra manera de fer les coses, les retallades no són inevitables. I deixar clar que Merkel, Sarkozy, PP i CiU tenen les seves particularitats, però tots són conservadors. Per tant, les retallades són un prioritat política i formen part d’un model.

Aquest dilluns ha vençut el termini d'un mes que la Generalitat va donar al Govern abans de recórrer al Tribunal Contenciós Administratiu per cobrar els 759 milions de la disposició addicional. La via judicial és la idònia per reclamar aquests deutes pendents?
Catalunya ha d’utilitzar tots els instruments que estiguin al seu abast per fer complir la llei i poder comptar així amb uns recursos que són seus. Totes les vies són legítimes, ara bé, el vot favorable de CiU a les mesures econòmiques del PP nomes demostra que aquesta amenaça és teatre. Em sembla lamentable l’ús que fa CiU de la batalla Catalunya-Espanya per esgrimir les seves responsabilitats. Personalment em dol que el govern es rebaixi.

Com exigiria vostè al PP aquests recursos legítims dels catalans?
En primer lloc no votant a favor d’un decret recentralitzador i sense fer-ho a canvi de res. La via jurídica és possible, però també cal que el govern rebaixi la seva prepotència i sigui més dialogant amb la resta de forces polítiques. CiU, per exemple, no vol parlar amb ICV. Nosaltres estem a les antípodes d’ells, però sempre hem fet costat al govern per defensar els interessos de Catalunya. Cal buscar una estratègia conjunta dels grups catalans a Madrid, és clau.

L’altra dia el PSC va votar en contra del català. Vist això, en quin tema els grups catalans poden treballar conjuntament a favor de Catalunya?
Nosaltres sempre hem demostrat que estem disposats a fer front comú, però hi ha d’haver disponibilitat per part de tothom. Sempre hem treballat amb ERC, amb el PSC i també amb CiU. Nosaltres de paciència en tenim. Ara bé, cal dir que CiU no es va encomanar a ningú per donar el sí a un decret que afecta a Catalunya. Personalment crec que el país hauria de fer un exercici d’honestedat i de memòria i valorar què ha fet cadascú.

Els encontres més durs en el Parlament són entre Joan Herrera i Artur Mas. Se senten menystinguts per CiU?
Menystinguts no perquè nosaltres som la quarta força de Catalunya i hem crescut en les darreres eleccions, però en alguns moments el President ha estat mal educat amb Joan Herrera. Que el president tingui una actitud no respectuosa amb un altre grup de la cambra no dóna qualitat democràtica al Parlament. L’actitud prepotent acompanya el govern des del primer moment i, especialment davant Iniciativa, li apareixen els tics autoritaris.

Iniciativa, segons les darrers enquestes, es converteix en el principal grup de l’oposició del país...
El paper de l’oposició és fonamental en democràcia i si el fem nosaltres és per la manca de compareixença de la resta. D’aquesta posició nosaltres no en traiem pit, però som els únics que presentem alternatives. Si no hi hagués alternativa molts ciutadans quedarien condemnats a la d’esperança.

Com valora la seva experiència com a diputada? Què li sembla la política del Congrés?
Encara no hem entrat en una rutina plenària o de comissions, però crec que al Congrés hi ha un riquesa important malgrat la mala praxis i el mal criteri de la mesa, del PSOE, del PP i de CiU per minar la pluralitat de la cambra. Aquest congrés és el més plural de la història i això es nota favorablement. Aquestes eleccions han estat un crit per trencar el bipartidisme i col•locar nous temes, però la majoria absoluta és complicada. La nostra feina, però, és controlar el govern.

Ja s’han tranquil•litzat les aigües entre vostès i Izquierda Unida després dels problemes en la construcció del grup?
Hem aconseguit crear amb IU i la CHA un grup que es diu Esquerra Plural. No es pot negar l’evidència i la realitat, però a poc hem anat llimant les diferències. Precisament aquests dies estem redactant uns reglament de grup perquè es garanteixi la visibilitat i la pluralitat de les tres forces. Personalment crec que sempre és bo sumar, però cal mantenir la nostra singularitat política i segur que ho aconseguirem.

Vostès demanen transparència política. Va ser ètica la maniobra d’ERC, emparada per vostès, de sumar-se al seu grup momentàniament només per a cobrar el mailing?
Abordar els debats per les anècdotes és un error i ho fem constantment. Actualment els partits polítics vivim un atac constant però, de fet, en els països on funciona millor la democràcia els partits polítics estan més ben finançats perquè han de poder fer bé la seva feina amb un mínim de recursos.

Per tant, davant una llei dolenta de finançament de partits fan tripijocs...?
Bé, hi ha un problema de finançament, per tant, cal ser més prudent en valorar què és ètic. Personalment considero molt poc ètic que alguns partits estiguin directament finançats per grans empreses i les seves polítiques legislatives hi estiguin lligades. Sí, les mancances comporta fer aquests tripijocs que la gent no entén.

Miralles ha cridat a ressuscitar el tripartit per rebutjar els pressupostos de CiU. I està d’acord?
No crec que EUiA parlés de la reedició d’un govern. Ara bé, personalment em sorprèn que ERC hagi esperat fins el darrer moment a presentar una esmena a la totalitat dels pressupostos. Davant una aliança CiU-PP seria lògic que articuléssim una oposició sòlida.

I això és possible? En aquest moment CiU té molts pretendents...
Això al final s’esgotarà perquè tothom té certa dignitat. Crec que al final la realitat s’imposarà als desitjos d’alguns. Confio en el sentit comú. Hi ha una demanda al carrer que es parli clar.

Els partits que vau formar part de l’anterior govern us responsabilitzeu prou de l’actual situació, com us demana CiU?
Hem de fer penitència? No podem fer oposició fins que no ens redimim d’uns pecats? Hem de callar fins que a ells els sembli bé? Aquest discurs és patètic i em sembla una mofa. Ens responsabilitzem de com està el país, però un govern de la Generalitat no es pot responsabilitzar de la crisi internacional, financera i de la construcció.