Opinió

Ah, i al tema central. Espanya no és una democràcia. I tant, que no és una democràcia. Però no perquè no s'hagi fet un Nuremberg amb els franquistes (això és optatiu). No perquè no admeti el dret a l'autodeterminació (en tal supòsit, poques democràcies que hi hauria al món i consti que sóc més separatista i més antiespanyol que ningú exceptuant el Domènec). Espanya no és una democràcia perquè Montesquieu hi cria malves i no fa pinta que vagi a reviscolar en un futur.

Et compro, noctas, que l'any 1978 els independentistes érem poquets (a mi sempre m'ha agradat més dir-ne separatistes). I tan, poquets! Poquets fins i tot comptant els independentistes no explícits, tipus Jordi Pujol. Posa-hi que fóssim un 3, un 4 per cent. Però segur que tu em compraràs que el que sí que era majoritari, clarament majoritari majoritari entre els ciutadans de Catalunya i clamorosament entre els catalans, era el sentiment que som una nació. Sentiment incompatible amb l'inequívoc preàmbul d'aquella Constitució que, en termes nacionals és clavadeta a la legislació franquista. Cony m'importa, que ara a regions sense concretar n'hi poguem dir nacionalitats i, damunt, a cap efecte pràctic?

Hi ha qui diu que la transició fóren els pares. Que tot plegat fou una enganyifa para dejarlo todo atado y bien atado. Com no podia ser d'una altra manera és l'iluminatis -tantes vegades descrit en aquest bloc- qui veu en la Constitució una continuïtat del franquisme i encara té la gosadia de dir que la democràcia a Espanya no existeix. A mi em dol i ho dic seriosament que el català iluminatis sigui tan bell i alhora tan idiota, semblant a un nen que li diu al seu pare que hi ha una nau espacial al cel i el pare ha de remarcar-li que és un avió, però tot i i axí el nen continua dient que és una nau espacial, cosa que en un minyó és magnífic, però en un adult no deixa de ser d'allò més ridícul. El problema és sempre el mateix., encegar-se davant la tossuderia dels fets, confondre allò que un voldria que fos amb la realitat d'allò que és. El problema és que aquests iluminatis creuen que la Constitució hauria d'haver reconegut la independència de Catalunya o una cosa per l'estil, i encara avui celebren un referèndum i amb prou feines els vota la iaia de la cantonada. La Constitució fou aprovada per una gran majoria d'espanyols i per suposat de catalans, molt al contrari dels referèndums que ells celebren i als quals tenen la barra de donar-los legitimitat de victòria quan sempre han estat una derrota clamorosa. La Constitució fou el millor acord que en aquell moment es podia arribar, tot i que si en comptes de Roca haguéssim enviat algú més capaç potser ara tindríem un concert fiscal semblant al del país Basc. Però qui envià Roca a ponderar la Constitució sinó els catalans? Qui confià en aquell imbècil sinó nosaltres, sinó el paterfamilies de Pujol? O és que també fóren els espanyols els culpables de que enviéssim aquell cínic a negociar el nostre futur? El problema és sempre el mateix. Ni fa trenta anys Catalunya volia la independència ni ara la vol i per aquest motiu ni fa trenta anys es va negociar aquest assumpte ni ara es negocia vist el que vota el català. Espanya és un país democràtic com ho pot ser França o Alemanya, exactament igual, amb certs privilegis inadmissibles per uns polítics blindats, però votada i aprovada aquesta democràcia per una gran majoria de ciutadans. I aquesta és la realitat mal que els pesi a aquells que voldrien que tot hagués anat d'una altra manera. El que és inadmissible i una autèntica estafa --ells s'estafen- és que lluny de reconèixer la nostra naturalesa ambigua i desigual, culpin en tot moment de llurs fracassos, de llur ceguera crònica, als espanyols. Si un iluminatis vol que Catalunya sigui el que ell voldria que fos, té eines perfectament democràtiques al seu abast per assolir el propòsit. Ara bé, si fent ús d'aquestes eines, l'únic que obté són fracassos i clamoroses derrotes electorals, que no em vingui a culpar a la transició o a la constitució, perquè m'està demostrant que és com el nen que veu la nau espacial en comptes de l'avioneta. Amb aquesta escassa visió de la realitat, amb aquest auto-engany permanent és impossible que siguem mai independents. Fins que el discurs no vagi més enllà de la teoria de la conspiració, del discurs propi d'acampat, i siguem tots una mica més realistes, no aconseguirem res. La gent té sentit comú, molt més senti comú que tota aquesta colla d'il.luminats. Fins que no arribi el dia que se sentin identificats amb un discurs seriós, que parteixi dels fets i no pas de les cròniques de Narnia, no recolzaran ni referèndums ni votaran la independència en unes eleccions oficials.

"Es mereixeria restar en la incomoditat eterna, abocat en una fossa impersonal". Acomiadem un franquista més. http://superviventcatala.blogspot.com/2012/01/quan-mor-un-franquista.html

Com pot ser que TOTA la premsa estrangera discrepi de lo que s'ha publicat tant a Catalunya com al país veí (EspaÑa)????

Aviam, transició fracassada, o defectuosa. Repassi-ho perque no es el mateix. Si diu fracassada es que no va acomplir els objectius minims, i crec que si.

Durán: "Fraga fue la clave para que la transición fuera un éxito". I els milers i milers de sobiranistes que l'han votat el 20N (16 escons!!!), hi estan d'acord? Potser Espanya està "democràticament tarada", però Catalunya està desnonada per la ciència mèdica.

Gràcies per l'article. Duran i Lleida, Roca Junyent o Artur Mas, igual que els que no es varen saber estar d'elogiar a Samaranch en la seva mort, donen la mida de la dignitat de la majoria dels polítics catalans...

A) Com deia un company teu que no pas meu ( Clotet) .. millor no dir-hi res! B) Al cap i a la fi, ell fou ministre, com .. si hagués estat de jutge o fiscal o advocat de l'estat o professor o professió quina fos, ço és, tots plegats, ciutadans d'una dictadura militar! C) La pregunta és: des de dins o consell de ministres podia evitar casos de tortura àdhuc d'assassinat?, si la resposta n'és ' no ' .. havia de dimitir?, dimitir el feia ' innocent ' així a la gran majoria d'individus d'aquest estat per no bellugar-s'hi en contra? D) Òbviament que una Transició amb l'espasa de Dàmocles militar al darrere .. no és política ni de bon tros democràcia! E) De debò no som envoltats de fatxes fora mida, ço és, sia polítics, sia majoria de la pleballa ( rics o pobres)/ espanyols? PD: què podem esperar-hi d'un estat capaç d'esmicolar autonòmicament pobles, ciutats, comarques seves .. per a ' solapar/ amagar la realitat nacional de Catalunya/ PPCC? Nota: si aquests pobres llàtzers d'espanyols són capaços de romandre's bornis amb tal de deixà'ns-e cecs (la llàstima és que cada vegada hi veuen millor i nosaltres .. ni cecs sinó morts d'inanició!)! Anotació al marge: no ens hi enganyem més .. quina diferència hi ha entre Fraga i els partits que se'n diuen democràtics espanyols amb sos Guerres, Ibarres, Bonos, Peces B., Mújiques, Leguines .. i d'altres partits, ídem d'ídem?

Falicitats pel teu articla .adeu

"Espanya és una ex-dictadura". Bona aquesta!

Molt ben dit.

Lamentable, l'article.,

El millor article que he llegit sobre la mort de Fraga. Ja era hora que algú digués les coses clares.

t'ens tota la rao noia, sort que n'hi han que ho diuen.moltissimes gracies