Opinió

Ara fa uns mesos, el nostre col•laborador Francesc Sanuy va ser invitat a un programa col•loqui, del 59 segons de la TVE Sant Cugat. Va anar-hi “gratis et amore” sense que l’advertissin que en una barreja heterogènia, hi hauria d’altres participants (aquests sí retribuïts) i designats pel cupo de mitjans d’informació de clara inclinació partidista. Un d’ells, d’evident adscripció als postulats de la ultradretana Fundació FAES i persona que sol atacar amb virulència els “excessos sobiranistes” dels polítics catalanistes, va fer d’agent provocador en un debat absurd del qual ningú no havia avisat la persona invitada per a parlar de la crisi econòmica i no per a polemitzar amb un diguem-ne sicari agressiu. Tant, que, naturalment, l’exconseller Sanuy, li va retreure que seguís les directrius de J.Mª Aznar, que just en aquells dies havia qualificat Catalunya de “societat malalta”, mentre ell, a nivell empresarial, es dedicava a freqüentar, a nivell professional tota una sèrie de discutibles companyies. Un cop executat l’encàrrec de l’aspirant a fer mèrits ja només calia passar còpia a la Fundació més subvencionada de tota Espanya i esperar la reacció.

Era del domini públic, llavors, que l’entitat en qüestió i un familiar de l’expolític avui remunerat per l’empresa de Murdoch, el consell d’Endesa, i tantes d’altres canongies com ara la de l’empresa avícola “Pollo Campero” de Guatemala, i un llarg etcètera, tenien una passa de presentar demandes a tort i a dret contra qualsevol persona que, en el legítim exercici de la llibertat d’expressió, gosés discrepar dels seus radicals plantejaments. Sembla que alguns polítics no vulguin acceptar que els entra en el sou l’acceptació de les valoracions sobre la seva trajectòria i més encara quan els comentaris no són premeditats ni deliberats, sino la resposta a l’acritud d’un servil comentarista que, per afany de prosperar en el territori que té assignat, porta les coses fins al límit d’allà on s’acaba la convivència.

En tot cas, aquella campanya va ser tan desorbitada que un dels demandats va ser el mateix autor de la biografia oficial d’Aznar, Graciano Palomo, que ha fet també l’últim llibre sobre la vida i miracles de Mariano Rajoy. Doncs bé, aquest home honrat que, des de rengles del PP, va escriure alguna cosa que no va agradar al líder suprem, també, igual que Francesc Sanuy, va ser objecte d’una demanda per 60.000 euros. En realitat, si totes es guanyessin, representarien no una reparació del prestigi de l’afectat, sino un negoci molt més beneficiós que l’empresa que segons “El Mundo” va muntar el seu gendre Agag amb el fill de Gaddafi, aquell que, abans de la detenció, es feia dir de nom : espasa de l’Islam.

A un grup d’amics de Sanuy l’atac d’Aznar ens va semblar una reacció d’abusananos que dispara amb “pólvora del Rei” que és com es podrien denominar els fons d’una Fundació que rep ajuts amb diners dels contribuents o amb les múltiples i fastuoses remuneracions que acumula el demandant en tant que persona amb influències. A més a més, ens va indignar assabentar-nos de que, Aznar, en citar-lo el jutge de Pozuelo de Alarcón a contestar les preguntes del demandat a la celebració de judici, va optar per retirar la demanda, atesa la incomoditat que forçosament li havia de produir l’enumeració dels seus contactes i relacions a fi de determinar si eren irreprotxables. A la vista de la desigual contesa i de la inferioritat de condicions d’un modest ciutadà que queda previsiblement en indefensió davant un irascible i totpoderós magnat, Sanuy va decidir, doncs, d’avenir-se a matar el tema amb la clàssica expressió de “no tenia intenció d’ofendre” i aquí pau i després glòria.

I ho va fer convençut que la retirada comportava per part del demandant que desistia el pagament de les costes que entre advocats i procuradors d’aquí i de Madrid, viatges a Pozuelo, informes tècnics, assessoraments, traduccions i tota una varietat de despeses pugen, una quantitat que, per el demandant pot semblar insignificant. En canvi, al demandat li podien representar un trasbals real. Es per això que vàrem recomanar que es fes una col•lecta per a cobrir la xifra corresponent. I que invitem els qui vulguin solidaritzar-se amb aquest cas i amb la llibertat d’expressió a aportar una contribució, per modesta que sigui, per transferència al compte corrent del BBVA codi 0182.5688.46.0201522869. Us demanem també que de forma piramidal ho proposeu a tres amics o coneguts que puguin sintonitzar amb aquesta iniciativa. En cas que la xifra recaptada superi l’objectiu marcat, la quantitat excedentària es destinarà a Omnium Cultural, a la Parròquia Santa Maria Reina (menjador social) i Fundació ASPASIM d’Ajut als infants disminuïts psíquics. El bon fi de l’operació projectada quedarà acreditat mitjançant un Informe d’experts independents que podrà ser consultat per les persones interessades, que ho demanin a legal@gfont.com.