Diccionari aleatori
L’ANY SALES
"Estaria bé que ara que se celebren cent anys del seu naixement se’n fes un reconeixement, un homenatge"
P, de Pàtria: "El nostre Nadal serà més alegre que el de l’any passat. Potser s’atansa per a la nostra pàtria, després de proves tan dures, una època de pau i de grandesa" (Joan Sales, Cartes de la guerra)
Núria Folch, editora i esposa de Joan Sales, cita en la desena i última edició d’Incerta Glòria, els següents versos:
Que masteguem molt en secret.
I ens va seguint per tot l'Absurd — antic abisme
A la mida de Qui ens ha fet.
Escrits el 1948, encara a l’exili a Mèxic, tot just començar la que seria la seva gran novel·la, sobre la guerra civil, des de l’òptica dels vençuts. Escrits quan en Sales, explicava Folch, "tenia 36 anys i havia recobrat la fe" perquè "ja no sentia l’angoixa de l’Absurd, ni els inútils sacrifics, però sí igualment indefugibles els deures amb el país estimbat i els que moriren per ell".
Aquest any es commemora el centenari del naixement d’aquest escriptor, editor i, sobretot, patriota. "Veia clar que tot desastre és superable amb escreix si se n’aprofiten les lliçons -i fins i tot que com més gran el desastre més se’n podran treure, i, òbviament, que per això cal esbrinar-ne les causes, no oblidar ni alterar la veritat. I sabia perfectament que ell era un testimoni ‘sense parió’, per tot el que havia viscut i sobreviscut”, escrivia la seva esposa. Jo no sóc crítica literària i, per tant, deixaré que els experts glossin la seva obra. Però coincideixo amb molts d’ells que durant massa temps ha estat l’home oblidat. Ho deia el periodista i historiador Jaume Clotet en un brillant article titulat Joan Sales, 100 anys publicat a El Punt Avui: "Ara que en celebrem el centenari és moment de preguntar-nos què ha passat, durant molts anys, amb Joan Sales. A mi ningú no me'n va parlar ni a l’escola ni a la universitat". També l’escriptora Mercè Ibarz revelava en un article a El País que existeix una novel·la inacabada de Sales, records de joventut i d’exili, escrita en català i castellà, segons parlen els seus protagonistes. Ibarz es preguntava: "La millor manera de seguir recordant-lo, ara que per fi és el celebríssim autor d’Incerta glòria seria editar d’una vegada per totes la seva novel·la bilingüe. Si no, una altra pregunta impertinent s’imposa: qui tem encara Joan Sales?".
Joan Sales, home de fe, catòlic, mai va deixar de creure en Catalunya. Coneixia les seves virtuts, però també les febleses. Mai no va idealitzar el nostre país, ni quan era a l’exili a Mèxic. Però hi va creure. Estaria bé que ara que se celebren cent anys del seu naixement se’n fes un reconeixement, un homenatge, que la Generalitat dediqués aquest 2012 a l’Any Sales. Una petita contribució per posar-lo en la prestatgeria d’honor que es mereix.