vols rebre el Singular? Rebre elSingularDigital al teu correu electrònic Subscripció al butlletí
Per què creus que Aguirre demana la suspensió del partit de Copa pels xiulets a l'himne?
Per què creus que Aguirre demana la suspensió del partit de Copa pels xiulets a l'himne?
7 %
85 %
7 %
27 vots
Dimecres, 23 de Maig de 2012
10/01/2012
00:00  h.
Diccionari aleatori
L’ANY SALES
"Estaria bé que ara que se celebren cent anys del seu naixement se’n fes un reconeixement, un homenatge"
P, de Pàtria: "El nostre Nadal serà més alegre que el de l’any passat. Potser s’atansa per a la nostra pàtria, després de proves tan dures, una època de pau i de grandesa" (Joan Sales, Cartes de la guerra)


Núria Folch, editora i esposa de Joan Sales, cita en la desena i última edició d’Incerta Glòria, els següents versos:

Que masteguem molt en secret.
I ens va seguint per tot l'Absurd — antic abisme
A la mida de Qui ens ha fet.


Escrits el 1948, encara a l’exili a Mèxic, tot just començar la que seria la seva gran novel·la, sobre la guerra civil, des de l’òptica dels vençuts. Escrits quan en Sales, explicava Folch, "tenia 36 anys i havia recobrat la fe" perquè "ja no sentia l’angoixa de l’Absurd, ni els inútils sacrifics, però sí igualment indefugibles els deures amb el país estimbat i els que moriren per ell".

Aquest any es commemora el centenari del naixement d’aquest escriptor, editor i, sobretot, patriota. "Veia clar que tot desastre és superable amb escreix si se n’aprofiten les lliçons -i fins i tot que com més gran el desastre més se’n podran treure, i, òbviament, que per això cal esbrinar-ne les causes, no oblidar ni alterar la veritat. I sabia perfectament que ell era un testimoni ‘sense parió’, per tot el que havia viscut i sobreviscut”, escrivia la seva esposa. Jo no sóc crítica literària i, per tant, deixaré que els experts glossin la seva obra. Però coincideixo amb molts d’ells que durant massa temps ha estat l’home oblidat. Ho deia el periodista i historiador Jaume Clotet en un brillant article titulat Joan Sales, 100 anys publicat a El Punt Avui: "Ara que en celebrem el centenari és moment de preguntar-nos què ha passat, durant molts anys, amb Joan Sales. A mi ningú no me'n va parlar ni a l’escola ni a la universitat". També l’escriptora Mercè Ibarz revelava en un article a El País que existeix una novel·la inacabada de Sales, records de joventut i d’exili, escrita en català i castellà, segons parlen els seus protagonistes. Ibarz es preguntava: "La millor manera de seguir recordant-lo, ara que per fi és el celebríssim autor d’Incerta glòria seria editar d’una vegada per totes la seva novel·la bilingüe. Si no, una altra pregunta impertinent s’imposa: qui tem encara Joan Sales?".

Joan Sales, home de fe, catòlic, mai va deixar de creure en Catalunya. Coneixia les seves virtuts, però també les febleses. Mai no va idealitzar el nostre país, ni quan era a l’exili a Mèxic. Però hi va creure. Estaria bé que ara que se celebren cent anys del seu naixement se’n fes un reconeixement, un homenatge, que la Generalitat dediqués aquest 2012 a l’Any Sales. Una petita contribució per posar-lo en la prestatgeria d’honor que es mereix.
Imprimir Enviar notícia
FacebookTwitterLa TafaneraRemoumeIndependènciaCatosferaMeneameYahoo
7Veure i/o afegir comentaris
Toni Segarra:He sabut de tú navegant per Internet. t'Adresse aquest te...
Comentaris (7 en total)
Toni Segarra
21/01/2012 09:37
He sabut de tú navegant per Internet. t'Adresse aquest text per si tínteressa i el vols llegir. Amb afecte i carinyo. La no-violència s'ha pregonat una i altra vegada en política, en religió i per diferents líders. La no-violència no és un fet, tan sols és una idea, una teoria, un munt de paraules, el fet real és que som violents, és un fet, és 'el que és'. Però no som capaços de comprendre 'el que és' i per això, inventem aquesta tonteria que anomenem la no-violència, la qual cosa genera un conflicte entre 'el que és' i 'el que hauria de ser'. Mentre perseguim la no-violència estarem sembrant la llavor de la violència, és una cosa tan òbvia. Així doncs, podem mirar junts 'el que és' sense evadir-nos, sense cap ideal, sense reprimir-o escapar de 'el que és'? Hi ha diferents formes de violència. ¿Hem d'investigar cada tipus de violència o incloure tota l'estructura de la violència? ¿Hem de mirar tot el camp de la violència o només una part d'ella? La font de la violència és el 'jo', l'ego, el mi que s'expressa a si mateix de moltes maneres: en la divisió, al tractar de convertir-nos o ser algú més, la qual cosa en si mateix és una divisió del ' jo 'i el' no jo ', del conscient i l'inconscient, el 'jo' que s'identifica amb la família o la no família, amb la comunitat o la no comunitat, etc. És com una pedra que llancem en un llac, les ones s'estenen i estenen, i el centre és el 'jo'. Mentre el 'jo' hi hagi en qualsevol de les seves formes, subtil o obertament, hi haurà violencia.La violència no només és matar a un altre. Hi ha violència quan un fa servir una paraula agressiva, quan fa un gest de menyspreu a una persona, quan obeeix perquè té por. De manera que la violència no és només la matança organitzada en nom de Déu, en nom de la societat o del país, la violència en molt més subtil, més profunda, i estem investigant la profunditat de la violència en si mateixa. Quan diu que és indi, musulmà, cristià, europeu o qualsevol altra cosa, està sent violent. Sap per què és violent? Perquè s'està separant de la resta de la humanitat. Quan es separa a si mateix per creença, per nacionalisme, per tradició, això genera violència. Així doncs, un home que vol comprendre la violència no pertany a cap país, a cap religió, a cap partit polític o sistema, sinó que s'interessa en comprendre a la humanitat. JKOnline La guerra, és la violència és la seva màxima expressió. On la destrucció i la mort, també és al seu màxim nivell. Ara, avui, els homes, anomenats els més civilitzats, llancen milers i milers de tones de bombes sobre un país, Líbia. Per què fan això? Ho fan per enveja, gelosia, odi i por, per expandir els seus interessos, és a dir, per egoisme. La guerra, és l'acció del "jo" d'una manera desenfrenada i gairebé dement, justament quan l'home conté la seva màxima energia destructiva. Sabem justificar-ho tot, i, la guerra també la justifiquem. Tota justificació és infinita, però tota negació també ho és. Què podem fer perquè els assassinats en massa, que és la guerra no sigui? Es poden fer moltes coses, però la principal és eradicar, primer de tot, la guerra que hi ha dins nostre. Sinó, quin sentit té tot el que fem. Seria com intentar apagar un foc, però al mateix temps donar-li més combustible. Per tant, descobrim què és el que dóna vida a aquesta guerra, que és tan nostra, que la portem cada dia per al al combat. No esperis que algú et solucioni aquesta guerra que hi ha dins teu, ja que les bombes segueixen caient, destruint les persones i tota la vida. Perquè cessi la violència i la guerra. Mentre no hi hagi un canvi en la moralitat, sempre hi haurà guerra. Quina diferència hi ha entre Obama i Bush? No hi ha cap, perquè els dos tenen la mateixa moralitat. No tenen la sensibilitat desenvolupada, per adonar-se que els problemes no es solucionen amb violència, llançant milions de bombes, fent la guerra. La seva sensibilitat és, la de l'egoisme, no importa a qui hagi de assassinar i destruir, la qüestió és que han de seguir amb la seva vida immoral, malgastadora i malgastadora. I, mentre no canviï de paradigma, la moral, seguiran assassinant a éssers humans innocents i vulnerables. T. Segarra. http://tsegarsigmailcom.blogspot.com Si tens problemes amb aquest enllaç per accedir al meu bloc, pots entrar al meu portal posant en el cercador "Toni Segarra" o "La veritat, és llibertat". Twitter: Mussol (Aquí Mussol, es mussol, no està traduït. Es el nom meu a Twitter: Mussol) Responder Reenviar
Jaumet
10/01/2012 19:59
Només fa un parell d'anys que vaig saber que el títol del llibre de la Rodoreda La plaça del diamant el va posar en Sales. Era La Colometa...Gran!
àlex volney
10/01/2012 19:36
És una bona idea, va escriure la millor novel·la de la guerra civil a casa nostra. És un autor brillant que camina pel difícil viarany que marca la cruïlla entre el blanc i el negre.
el nom
10/01/2012 13:22
Estic completament d'acord. És un grandíssim autor, amb el mèrit afegit d'haver estat el principal editor de Mercè Rodored. Seria una bona ocasió per a fer conpeixer aquest gran HOMENOT que fou.
Martina
10/01/2012 12:49
La tríada d'escriptors catalans, nascuts el 1912 son en Joan Sales, en Pere Calders i l'Avelí Artís Gener. Cal però que es faci un reconeixement especial de la figura de Joan Sales. El seu llibre INCERTA GLORIA, i les CARTES A MARIUS TORRES, haurien de ser lectura obligada a les escoles.
MCF
10/01/2012 08:45
Bon article. També he llegit el del Clotet i em va encantar. Cal treure del calaix en Sales i situar-lo allà on es mereix.
Marta
10/01/2012 08:43
Tens tota la raó. La generalitat ha de declrar el 2012 com l'Any Sales!
Envia'ns el teu comentari
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
Informaciówww.elsingulardigital.cat es reserva el dret a no publicar aquelles aportacions que siguin contraries o atemptin contra la Llei, la moral, la dignitat, la bona fe o l'ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrial. www.elsingulardigital.cat tampoc assumeix cap responsabilitat derivada de l'enllaç a altres webs de tercers, ni dels seus continguts, que es pugui accedir a través del nostre portal.
PUBLICITAT
Tags
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
© ElSingularDigital.cat S.L. 2008
CONTACTA AMB NOSALTRES | QUI SOM | PUBLICITAT | AVÍS LEGAL
Generalitat de Catalunya
Associació Catalana de Premsa Gratuïta RSS XHTML vàlid CSS vàlid CMS ComitiumSuite
desenvolupament: BabSoft disseny gràfic: l'eixida