Foc amic
La Catalunya caníbal
"Hi ha tot un moviment de mares que es mengen les placentes. Fins i tot corren algunes receptes"
Cada dia m’expliquen més exemples que em confirmen que tenim un país malalt. El darrer símptoma me’l van explicar el dia u de gener, durant un dinar, la qual cosa no era potser l’escenari més adient. Resulta que un dels comensals coneix una mare recent, molt progressista i alternativa ella, que seguint no sé quines teories ha congelat la placenta i se la va cruspint a bocins de tant en tant. Segons sembla, el seu marit (o company, en deu dir) també participa en aquests petits banquets. Diuen que és molt útil per passar la depressió post-part i que té moltes propietats.
Em vaig quedar atònit i vaig pensar, ingènuament, que era un cas excepcional. Però després vaig fer una mica de recerca i vaig descobrir que hi ha tot un moviment de mares que es mengen les placentes. Algunes llevadores asseguren que les mares es recuperen abans de l’esforç. Fins i tot corren algunes receptes: poses la placenta amb sucre i taronges i ho passes tot pel Minipimer. Et surt un batut excel·lent per prendre a la terrasseta. Els defensors d’aquesta dieta expliquen que molts animals també ho fan. Doncs si ho fan els animals precisament potser que no ho fem nosaltres, afegiria jo.
A casa meva, de menjar-se les parts del cos dels éssers humans, sempre n’hem dit canibalisme. Així ho vaig llegir i entendre, també, amb les aventures extraordinàries d’en Massagran, quan els karpantes es van voler menjar en Kukablanca. No em va semblar gens bé que es volguessin cruspir un home. Em va semblar, com ara això de devorar les placentes, una cosa bàrbara, de poca civilització i de poc progrés. Només a les cultures prehistòriques, les que no han conegut encara l’escriptura, es mengen els uns als altres. Passa a Papua Nova Guinea i passa, ja ho veig, a Catalunya. Fantàstic. La Catalunya que sap on va.
Per contra, em sembla que el millor que podem fer amb la placenta, ja que parlem del tema, és fer-ne una donació com a teixit per aprofitar-ne la sang i les cèl·lules mare del cordó umbilical. Per exemple, és molt útil per a la leucèmia infantil. A més a més, la membrana amniòtica té molts usos per als transplantaments. Si fem això, en comptes de beure’ns un tonificant batut de placenta, estarem ajudant els altres i estarem construint un país millor.