Opinió

Ahir el Melcior Comes intentava explicar-nos què significa ser d'esquerres avui en dia. Comes, contradient molts discursos catastrofistes sobre el futur de les esquerres, afirmava que encara tenen molt camí per recórrer. Esgrimia que els autodemoninats d'esquerres sustenten el seu discurs en les desigualtats socials i aquestes “són connaturals a qualsevol ordenació econòmica que vulgui crear prosperitat”.

Fa uns mesos el Centre d'Estudis Jordi Pujol va publicar un conjunt d'articles on diversos catedràtics i periodistes analitzaven la desorientació de l'esquerra actual. Tots admetien una crisi ideològica de l'esquerra, però afirmaven que encara tenia futur. El fet més curiós, però, és que cap d'ells definia què era ser d'esquerres. És a dir, no identificaven quines són les variables que configuren una identitat d'esquerres i, els que ho intentaven fer, utilitzaven unes variables que es van establir a principis del segle XX.

Actualment definir d'esquerres –o de dretes- a un individu és d'una complexitat enorme ja que la majoria de patrons que van configurar les dues ideologies s'han transformat o, directament, ja no existeixen. La defensa de l'Estat del Benestar o l'ecologisme –per posar només dos exemples- són dues banderes que, tot i néixer a l'esquerra, han acabat incorporant també les dretes.

Diversos polítics argumenten que les dretes posen l'accent en la llibertat mentre les esquerres el posen en la igualtat. A l'hora de la veritat, però, trobem governs etiquetats d'esquerres que legislen per donar més llibertat per avortar o per realitzar casaments entre persones del mateix sexe i governs de dretes que intervenen en les opcions religioses de cada individu. Alguns diran que les dretes són liberals en matèries econòmiques, però no en el terreny moral. Mentre que les esquerres els passa just al contrari: són liberals en el terreny moral, però restrictives en el terreny econòmic. La realitat, però, ens indica que quan s'ha de legislar els polítics de dretes i d'esquerres actuen seguint uns patrons força similars.

Els politòlegs diuen que la classe social, els valors i els partits polítics són els principals factors per definir-se de dretes o d'esquerres. Però també admeten que aquestes variables cada dia són més difuses i que s'han de redefinir en funció del context nacional de l'individu.

Fa uns anys en un programa d'Afers Exteriors va sortir un catedràtic espanyol expert en intel·ligència artificial que explicava un concepte que sempre m'ha cridat l'atenció: la lògica borrosa. Aquest tipus de lògica agafa dos valors diferents, però contextualitzats entre sí. Així, per exemple, podem definir com a jove a una persona de 20 anys i com a vella a una altra que en tingui 80. Al mig d'aquests dos valors, però, hi ha tot un món sense definir. Doncs bé, això és la lògica borrosa, un concepte que tinc la sensació que podríem portar en el debat de les dretes i les esquerres.

Avui en dia definir als individus estrictament de dretes o d'esquerres és molt complex. Els escenaris han canviat i les variables són molt confuses. Només han de llegir "El refugi de la memòria" de Tony Judt o rellegir les memòries de Tony Blair per comprovar-ho.