Opinió

La companyia americana Las Vegas Sands Corporation planeja construir a l’Estat espanyol un colossal complexe lúdic. L’empresa, propietat del multimilionari Sheldon Adelson, ja té dos complexos més fora de Las Vegas: a Macau i a Singapur. Ara vol construir una zona de sis casinos a Europa, i s’ha fixat en la península ibèrica. La inversió no és menor: més de 15.000 milions d’euros per aixecar casinos, sales de joc, hotels, restaurants, camps de golf i zones d’oci en una superfície de quasi 800 hectàrees, és a dir, equivalent a 800 vegades el Camp Nou. Diuen que tot plegat generaria de seguida uns 140.000 llocs de treball, cosa que no em crec.

Com sempre des del 1714, ja ha començat la pugna entre Madrid i Barcelona per veure qui es queda aquesta inversió. El conseller Andreu Mas-Colell fins i tot va viatjar a Las Vegas fa tres mesos per entrevistar-se amb Adelson i vendre-li l’opció catalana. Segons va publicar el diari El País fa un temps, Adelson va demanar una sèrie de condicions i privilegis. No s’ho perdin: demana una zona d’exclusió legal a tot el recinte en el qual moltes lleis i normes no tinguin validesa. Entre les coses que demana hi ha un canvi de l’Estatut dels Treballadors, no aplicar la Llei d’Estrangeria, no pagar durant un temps les quotes de la Seguretat Social, que es pugui fumar dins dels locals, saltar-se la Llei d’Horaris Comercials i modificar les normatives relatives al blanqueig de capitals, al joc i a l’enjudiciament civil. Només llegint aquests tres darrers punts ja es veu que tot plegat fa una mica de pudor. La cirereta del pastís seria que, per descomptat, nosaltres paguéssim totes les infraestructures i accessos viaris a la nova zona lúdica. Esperanza Aguirre ja ha dit que sí a tot. Nosaltres ens ho estem pensant.

No són pocs els experts que han alertat que aquesta mena de negocis, a la llarga, porten més problemes que beneficis. Sempre atrauen una mena de persones que generen problemes a la societat. Criminals, ludòpates i prostitutes són les persones que de seguida se sentiran atretes per aquest complexe. I arriben en nombre proporcional a la magnitud del projecte. Després, és clar, hi ha problemes morals. És legítim generar beneficis sobre la indústria del joc, que moltes vegades deriva en malalties i addiccions? No ens convé més invertir en indústria productiva i exportadora, orientada a la generació d’ocupació de qualitat que permeti donar sortida a les generacions de llicenciats? No hauríem de pensar a llarg termini per tenir una societat millor i amb uns valors més profunds?

En el fons, però, no cal patir. Acostumats com a estem a que Madrid sempre ens passi la mà per la cara, és evident i obvi que aquest parc també se’l quedarà la capital. Almenys per una vegada em semblarà perfecte. El cop de gràcia a l’aeroport de Barcelona i la liquidació física d'Spanair han acabat d’allunyar de Catalunya aquest complexe lúdic gegantí.