Opinió

Jo en tinc l’experiència dels diaris on he treballat, però em temo que és un mal generalitzat a totes les empreses. Sempre hi ha, inevitablement, alguns companys que semblen dotats d’una innata capacitat d’esquivar la feina i els encàrrecs, i per contra sempre n’hi ha uns quants a qui es carrega de feina i responsabilitats fins a límits insospitats. Paradoxalment, els que més es queixen són els del primer grup i troben qualsevol argument banal per carregar contra els caps i els empresaris. Els del segon grup, que quan es queixen ho fan amb raó, no es lamenten gaire perquè normalment no tenen temps per perdre perquè tenen feina pendent.

La setmana passada parlava de tot això amb un director d’un diari italià arran d’un viatge laboral per les terres lombardes. Com a bon director de diari i com a bon italià, li va faltar temps per treure’s una història il·lustrativa i personal de sota el barret. Quan el van nomenar director era encara jove i al cap d’un parell de dies l’editor li va encarregar que s’ocupés personalment de cobrir el procés de beatificació de Pau VI, que no és poca cosa. El nostre home, atabalat per la feinada al diari, li va suggerir encarregar-ho a algun redactor veterà perquè ell es volia abocar a reorganitzar el diari i fer-hi una sèrie de canvis. “Ja tinc moltes responsabilitats sobre les meves espatlles i aquesta feina que demaneu s’ha de fer amb el cap clar i amb molta cura”, va apel·lar el director. “Precisament per això l’has de fer tu, perquè només es poden carregar més pesos sobre les espatlles que ja en porten molts”, va contestar l’editor, impassible.

I la veritat és que tenia raó. Quan tenim un tema important per encarregar, a qui li passem? Al company que es queixarà, dirà que té molta feina i sabem que, al final, farà l’encàrrec a desgana i malament? O al company que, tot i tenir molta feina i arrufar el nas, sabem que s’hi dedicarà amb professionalitat i al final ho tindrem resolt de la millor manera possible? El debat no és si això és just o injust. Aquesta fase està superada. El debat és que cal fer la feina i trobar la persona més idònia per a enllestir-la.

La gent que treballa bé i treballa molt té la capacitat de multiplicar el temps. Pensem, per exemple, en els professors universitaris que donen classe, fan recerca, viatgen pel món fent conferències i, a sobre, encara tenen temps d’escriure articles i publicar llibres. Per contra, la gent que treballa poc sembla que visquin la vida a càmera lenta, les hores se’ls fan eternes sense fer res. Passaran per aquí sense deixar petjada. I tu? A quin grup pertanys?