Opinió

Els diumenges a la BBC One emeten The Big Questions, un programa de debat, amb poca parafernàlia, però sense pèls a la llengua. En el darrer es preguntaven Would the UK miss Scotland? El conductor del programa, Nicky Campbell, va viatjar fins a la Leith Academy d’Edimburg. Al plató, els partidaris a favor de la independència d’Escòcia explicaven les seves raons de la necessària separació. Els unionistes, com és lògic, els intentaven convèncer que seria un greu error. No per l’impacte que podria suposar pel Regne Unit, perquè encara hi sortirien guanyant, sinó pel daltabaix econòmic pels mateixos escocesos. La BBC One és el primer canal de la televisió pública britànica. La primera pregunta que em ve al cap és: us imagineu un programa semblant a TVE? A l’Estat espanyol seria impossible. Per què?

La democràcia a Espanya sembla un joc de fireta si la comparem amb la sòlida tradició democràtica britànica. Al Regne Unit no els fa cap por que el poble pugui expressar lliurement la seva voluntat. Per això, quan al maig de 2011, Alex Salmond va anunciar que convocaria un referèndum el 2014, al premier britànic, el conservadoríssim David Cameron, no li van tremolar les cames ni va fer escarafalls. Simplement va afirmar: “No m’oposaré a un referèndum. Però, com no podria ser d’una altra manera, defensaré amb ungles i dents la unitat del Regne Unit”. Jo pensava, precisament, que la democràcia era això. A Espanya, però, estem a anys llum. Mentre que al Regne Unit, hi hagi el govern que hi hagi, s’accepta que Escòcia té dret a la secessió, a l’Estat espanyol cap autonomia no té ni la més remota possibilitat de plantejar un referèndum d’aquest nivell. Hem de fer mans i mànigues i caminar per camins impossibles per trobar una escletxa legal a través d’una llei pròpia de consultes que ens permeti fer sentir la nostra veu. I ni així. Déu me’n guard, quin pecat fer servir el cens electoral! Alerta, que pel simple fet de pensar-ho, ens acusarien de voler alterar la unitat i indivisibilitat d’Espanya!

Més diferències. Ningú a la Gran Bretanya qüestiona que Escòcia és una nació. I no només això; la identitat nacional no se circumscriu només als partits polítics nacionalistes i independentistes: a Escòcia, fins i tot els tories més unionistes se senten profundament escocesos. El problema, doncs, no és aquest. Escòcia és més pobra que Anglaterra i la secessió planteja, en el fons, més interrogants econòmics que no pas la independència de Catalunya d’Espanya. És per això que Salmond proposa fer una segona pregunta a favor de la devo-max, és a dir, d’ampliar l’autonomia al màxim, també la fiscal, amb el dret de recaptar tots els impostos. La gran majoria a Escòcia hi donarien suport, també els liberals i conservadors, igual que el PP i el PSOE aplaudeixen el concert econòmic a Euskadi i Navarra que neguen per a Catalunya. En el fons, sembla que la independència seria més desitjada pels anglesos que pels escocesos, un fet que –evidentment– no passa a Espanya. Els catalans, amb una balança fiscal negativa, ens considerem cada dia més perjudicats de pertànyer a Espanya. I Madrid ho sap.