Opinió

Vaig dinar divendres passat a Barcelona amb el modista francès Pierre Cardin, convidat per Paco Poch i altres amics. Dies abans un bon nombre de persones esmorzàrem amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, convocats per Nova Economia Fòrum. Tot i que són dues personalitats ben diferents coincidiren en emetre missatges encoratjadors per a l’autoestima catalana.

Gispert ens remarcà que Catalunya és primicera en recerca científica. És la nació de la Península Ibèrica que rep ara més ajuts -i més quantiosos- de la Unió Europea per a l’activitat acadèmica investigadora d’alt nivell. La presidenta afegí que també som al capdavant d’Europa en atracció de turistes. El president Pujol deia sovint que el nostre país ha estat una potència mundial en arts plàstiques. Ara ho som també en gairebé totes les modalitats esportives del motorisme.

Cardin, estrella de la novena trobada de moda 080, acollida la passada setmana en el Tinell barceloní, també situa la nostra terra en primera posició del rànquing universal de la cuina casolana. Només posà una condició per fer feina aquests dies a Barcelona malgrat els seus 90 anys: gustar pa amb tomàquet i pernil, i vi del Penedès.

Aquesta combinació, tan senzilla per nosaltres, és un monument indiscutible de la gastronomia rudimentària catalana. Fa anys, en tornar en avió d’un viatge a Nova York, vaig escoltar uns ianquis que se’ls hi feia la boca aigua només parlar d’aquesta peça única de la nostra dieta popular. Era gent il·lustrada. Deien que gràcies a Colom -que per cert era català- la cuina mediterrània coneix productes d’origen americà: tomàquet, mongeta, patata, pebrot, ingredients essencials en molts plats nostrats com escalivada, xató o coca de recapte.

La cuina és una de les potencialitats catalanes. Ho prova que Pepa Aymamí, de la Fundació Institut Català de la Cuina, impulsa cap a l’Unesco la campanya Cuina catalana, patrimoni de la humanitat, iniciativa que té el suport de l’Institut d’Estudis Catalans. D’avui en quinze presentem el projecte en el Palau de la Generalitat. Cal projectar-nos en tots els àmbits encara que sigui amb ofertes tan modestes de la teca tradicional com el pa amb tomàquet. El deleja un home de tan bon gust com Cardin. I és de les poques coses que ens elogien a Espanya, tanmateix amb la boca petita.