Societat

En la primera Conferència Sectorial d'Educació, el ministre d'Educació, Juan Ignacio Wert ha anunciat els plans del seu executiu per transformar el quart curs d'ESO en el primer del nou batxillerat, que s'ampliaria a tres anys. Segons l'executiu espanyol l'objectiu de la reforma és que els alumnes de 15 anys optin ja a aquesta edat per fer Batxillerat i encaminar-se cap a la universitat, o bé es decantin per la Formació Professional.

"L'objectiu és que els joves espanyols, elegeixin la via que elegeixin, surtin de l'ensenyament secundari en millors condicions, d'educació, però també d'empleabilitat". Segons Wert, la via dels tres anys d'ESO i tres de Batxillerat no implicarà en cap cas rebaixar l'edat d'estudis obligatoris fins els 16. En tot cas ha deixat clar que vol que la reforma "vingui rodejada del consens".

Es tracta, ha apuntat el ministre, d'una reforma en profunditat del sistema educatiu que requereix "debat" i per a la què es buscarà el consens amb els agents implicats en el sistema educatiu, també amb les CA.

Rigau espera una reforma "diferent"

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha recordat al ministre que "modificar l'arquitectura del sistema educatiu per un curs té unes conseqüències col·laterals que cal tenir en compte" perquè "un canvi de llei d'aquest aspecte" afecta la gratuïtat, la continuació dels estudis, la tipologia de centres i l'obligatorietat". "Per tant depèn de com sigui aquest canvi, pot tenir moltes derivades", ha dit Rigau.

"Jo confio que d'aquest debat profund que ha anunciat el ministre en surti una proposta diferent de la que ara està plantejada", ha dit Rigau. En tot cas ha expressat la voluntat del govern de la Generalitat de participar en aquest debat de manera "activa".

Segons la consellera, seria més lògic aplicar el model que s'aplica a altres països, on el Batxillerat és de tres anys i el grau universitari també de tres anys. També ha recordat que cal tenir en compte l'FP.