Hem començat l’any amb sis víctimes mortals per violència de gènere en un mes. Preocupada?
Ha estat molta casualitat però fins que no analitzem els casos no podrem fer un diagnòstic. Hem creat un grup tècnic format per persones de diferents departaments per analitzar les circumstàncies de cadascuna d’aquesta víctima. Hem de confirmar si aquestes dones van usar els serveis públics i en cas afirmatiu com aquests van reaccionar.

Aquest primer terç d’any marca una nova tendència?
Fins que no acabi l’any i no tinguem un còmput final no podem fer previsions.

Aquests sis casos han fet replantejar la política de violència de gènere del govern?
No. Malauradament, venen a reforçar una necessitat que nosaltres ja havien detectat: cal avaluar els nostres propis serveis.

Això fins ara no es feia?
No, fins ara no s’havien avaluat els serveis de forma sistemàtica. L’Institut Català de la Dona no tenia una forma d’avaluació.

Posi un exemple?
La línia 900 rep 800 trucades al mes, les quals no totes són casos de violència de gènere, algunes només són per rebre informació. Però ara una avaluació en ha fet veure que els serveis d’aquesta línia són coneguts per un tant per cent molt petit de la població.

Manquen serveis?
Segons la primera avaluació de la Llei de Violència Masclista no calen més serveis, sinó que els existents es coneguin més.

Fins ara hi havia suficient coordinació?
L’objectiu de l’Institut és desenvolupar les polítiques de la Dona del Govern, per tant, som la institució coordinadora de tots els departaments. Segurament al llarg de la història hi ha hagut moments de més o menys coordinació, però per nosaltres aquesta és bàsica, necessària i una prioritat, perquè la violència masclista és multifactorial.

Cal potenciar la prevenció o les denúncies?
La prevenció és bàsica. Parlem de sensibilització, formació... Però tampoc poden abandonar la protecció a les víctimes. Mai podem dir que una cosa és més important que una altra, de fet, són eixos comunicants.

Fa un any el govern va decidir eliminar el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Després d’un mes negre han presentat un Pla d’Atenció a les Víctimes de violència Masclista i Domèstica... alguna cosa ha canviat.
Els noms i les estructures no fan la cosa. El fet que Interior tingués un programa i una directora d’aquest – càrrec eventual i polític- no volia dir més coordinació. Nosaltres hem volgut fugir de les macroestructures.

Què té de nou aquest Pla?
Proposa una atenció específica a les dones víctimes de la violència masclista, i afegim dos col•lectius més: els infants i la gent gran. A més, apliquem a totes les comissaries un programa informàtic que ens permet aglutinar tota la informació d’una presumpta víctima i del seu entorn i, per primera vegada, valorar el risc.

Després de sis morts en un mes hi ha cert alarmisme?
No podem confondre el risc amb l’alarma social. Cal evitar l’alarmisme.

Els mitjans de comunicació fan augmentar el número de casos?
Si no en parlem la violència masclista encara serà més invisible. Els mitjans no s’haurien de centrar en aquest tema només quan hi ha morts. El llum d’alarma no s’hauria d’apagar mai. Informar sí, però bé. Un exemple: Telecinco va parlar “de un trágico final” amb la meva foto a pantalla. La violència masclista no pot ser una notícia de successos.

Està canviant el perfil de la víctima de violència de gènere?
No. I no és veritat que la majoria de víctimes siguin immigrants. En aquest moment estan a la meitat respecte les autòctones. Coses així fan que no ens fixem en les causes reals: la discriminació de la dona. Aquestes dones moren perquè són dones, no perquè els homes siguin immigrants, borratxos o tinguin problemes econòmics. Això són factors, però no causes.

Fa un temps es va fer la campanya “Talla amb els mals rotllos”. Ha minvat la violència de gènere entre els joves?
No, continua. Respecte el programa, aquest va començar l’any 2004 i ha estat vigent fins l’abril del 2011 però sense fer-ne una avaluació profunda. I això és el que ara estem fent. El posem bastant en dubte perquè vuit anys més tard encara segueixen entre els joves unes actituds molt estereotipades.

Vostè és Llicenciada en Filologia àrab. Com deia Rosa Regàs en aquest mateix diari, creu que totes les religions monoteistes estan al mateix nivell respecte la dona?
I tant! Completament. Conceptualment les tres religions monoteistes són masclistes i masculines. Ara bé, cal tenir en compte que les tres religions no estan en moments històrics iguals: els jueus van per l’any 5.000, els cristians estem al 2012 i els musulmans ens porten 600 menys.

Però a una església catòlica les dones obligatòriament no han d’anar cobertes ni estar separades dels homes...
Això és anècdota. Aquestes diferències són en l’aplicació dels preceptes religiosos i això no es pot valorar de la mateixa manera perquè estem en moments històrics diferents. També cal tenir en compte el context polític de cada país.

S’ha de prohibir el burca a tots els espais públics?
El burca no es pot acceptar mai. Catalunya és un país amb unes llibertats adquirides tant pels homes com per les dones, per tant, segons la meva opinió una cosa és la indumentària, com el shador, i una altra és el burca, una forma de sotmetiment de la dona. La religió i la cultura no obliga a les dones a anar tapades. Hem de superar el discurs bonista.

Se n’ha estat massa?
Sí. Hem de ser tolerants i acceptar les diferències, però no podem permetre que una dona no tingui els mateixos drets que nosaltres.

Ho diu per algun partit en concret?
Se n’ha estat més per part d’uns sectors que altres, però aquest discurs ha estat generalment acceptat. És normal que un mitjà públic de comunicació retransmeti la festa del xai, perquè és molt guai, i , en canvi no parli de l’Església Catòlica perquè és retro i poc progre? Doncs, ni una cosa, ni l’altra.

El Parlament de Catalunya hauria de fer una llei per prohibir el burca?
No tinc un posicionament molt clar. En aquest país les llibertats ja estan garantides, per tant, si reguléssim sobre això potser estaríem fent lleis per coses molt petites i sectorialitzades. De fet, no són les lleis, sinó la informació i la formació, allò que ens solucionarà aquest tema.