Entrevista a Rosa Regàs, escriptora i autora de La desgràcia de ser dona
“Respecte la dona, el catolicisme i l'islamisme són el mateix”
Sis dones mortes en menys d'un mes a Catalunya. En aquest context s’ha presentat
La desgràcia de ser dona (Ara Llibres), la darrera obra de
Rosa Regàs, una denúncia de la desigualtat existent entre homes i dones en la societat actual i el desinterès polític per aquest tema.
per Maria Coll
Sis dones han mort en un mes a Catalunya. Tràgic inici d’any...
Sí, i cap membre del govern ha anat a un funeral d’aquestes víctimes. Si haguessin estat víctimes d’ETA hi haurien anat tots. Però com que són dones, no importen a ningú. A Catalunya li és igual tenir sis dones menys.
Si tenim en compte les campanyes de sensibilització i les polítiques iniciades contra la violència de gènere, no són paraules massa radicals?
Sí, però jo sóc molt gran i fa massa temps que ho estic veient. Si no fos radical, no tindria ulls a la cara. Ningú ha fet res.
Segons vostè, quines causes trobaríem darrera la violència de gènere?
Que les dones no importen. L’home que mata una dona no li passa pràcticament res. Un home que mata a trets la seva dona és condemnat només dos anys de presó. Això no és res. La majoria diuen que no se’n recorden de res o que estaven borratxos, per la qual cosa la pena hauria de ser doble.
Com es pot canviar aquesta mentalitat?
Quan en aquest país mani una persona que li importen les dones més enllà de la seva. També l’educació és fonamental. S’ha d’educar els nois i les nois en la igualtat i contra la violència. També cal canviar la judicatura, que sempre va a favor dels homes. I, instaurar més vigilància, perquè les dones maltractades puguin denunciar i refugiar-se.
Les dones hem de fer autocrítica? Hem estat poc valentes en la defensa dels nostres drets?
Les dones hem reivindicat molt, només faltaria que ara nosaltres fóssim les culpables! Això és el que voldrien ells. L’Església catòlica ens ha ficat al cap que nosaltres som les culpables quan la casa no funcioni, quan el marit és un borratxo, quan els fills no hagin sortit bé... però, no! Malgrat les dones han estat educades en l’esperit de renuncia, milions han lluitat però no els han fet ni cas.
L’Església és un dels principals culpables de la situació de la dona?
Sí. Jo no sóc catòlica però conservo la meva educació cristiana. En cap moment de l’Evangeli es diu que les dones han d’estar submises al seu marit com va dir Sant Pau.
Respecte la dona, l’Església catòlica és comparable a l’Islam?
I tant! És el mateix. També el judaisme, encara que aquests són els nens mimats dels americans i no en arriben les notícies. Hi ha llocs d’Israel on les dones i els homes no poden trepitjar la mateixa vorera o no poden seure al mateix costat de l’autobús. Les tres religions monoteistes són profundament masclistes.
Ara fa uns anys la Generalitat va fer una campanya enfocada a les noies joves. Generacionalment millora la igualtat?
Cada generació hereva els esforços que ha fet la generació precedent, però ara veig un pas enrere. Ara els joves no tenen sensació de pecat respecte la llibertat sexual, però en canvi conserven un concepte de matrimoni molt antiquat, en el qual la dona està submisa al marit.
En quin àmbit manca més igualtat: treball, casa...?
On treballa l’home i la dona hi ha més igualtat. Quan l’home i la dona es divideixen la responsabilitat econòmica, és més fàcil la divisió de les altres responsabilitats. Ara algunes mestresses de casa volen cobrar i això està molt bé, però també haurien de cobrar les altres, que fan les dues coses.
Sempre s’havia dit que el dia que les dones aconseguissin el poder polític ferien coses diferents... I la veritat, costa de veure.
Aquí no, però si mires a Noruega o a Islàndia, i tant, que fan coses diferents. En aquests països, per exemple, els homes poden i han de fer uns mesos de baixa paternal quan tenen un fill. Les dones són més pactistes, menys impositives, i valoren diferent les hores de treball, saben que després de vuit hores, cal dedicar el temps a altres coses.
Però les dones que aquí tenen poder no són així...
Les nostres dones han de fer el paper d’homes si volen arribar lluny, si volen trencar el sostre de vidre existent. Però, al final, també arribarem a aquest estat.
La llei de paritat no és contrària a la qualitat? Millor una dona per complir la quota que un home més ben preparat?
Estic a favor de la paritat perquè s’ha de donar una empenta a les dones perquè puguin entrar en un món d’homes. Això va en contra de la qualitat? Què importa que hi hagi una dona curta si estem governats per idiotes? Si el 80% dels homes que ens manen són curts que importa ara tenir una dona, també? La paritat no seria bona si tots els homes fossin excel•lents, però aquest no és el cas.
La crisi econòmica perjudicarà el nivell cultural de la ciutadania?
CiU ens portarà a la Catalunya negra més absoluta, pel poc cas que es fa a la cultura. Com s’ha pogut veure amb el CONCA, tenen una manera feixista d’entendre la cultura.
Tots els governs han aprofitat la cultura pels seus interessos, no?
Sí, però ells ho fan per llei. Estan canviant les lleis de manera que ara ja no cal ni que facin censura. Per exemple, en els estats del CONCA ja no inclouen la independència de criteri.