Opinió

Li explicaré per què. Al gener de 2009, l'Assemblea Nacional francesa aprovà la supressió de la publicitat a les emissores de l'operador públic France Télévisions. En una primera etapa s'eliminaren els anuncis entre les 20 hores i les 6 hores. La segona fase -aplicar la mesura a la resta del horari- havia d'arrencar al novembre de 2011. Per a compensar la pèrdua d'ingressos publicitaris de la tele pública es van crear dues noves taxes que tenien, a finals del 2010, un saldo negatiu de 301,3 milions d'euros. Per la via de l'impost sobre la facturació publicitària de les teles privades es van arreplegar 27,7 milions. La previsió era de 94 milions. Aquest 60,5% de diferència es deu als tripijocs entre el Govern i els operadors privats, que van desvirtuar la llei en reduir la taxa del 3% al 0,5-0,75% dels ingressos. La segona taxa, que grava la facturació de les "telecos", va recaptar EUR215 M. La previsió era de 450 milions. Una diferència del 52%. Fatal.

És a dir, van prometre que reduirien el dèficit i... el van augmentar en 301,3 milions. Perquè la diferència se saldarà fent créixer l'assignació de l'Estat (Tu i Jo, vaja). O sigui: la mesura ha estat un fracàs. La gent pagarà més pel mateix. No té gens de gràcia. Per sort per als contribuents, el 2009 France Télévisions va ingressar 140 milions més del previst en publicitat i patrocinis i va facturar un total de 404 milions, un 35% més. En un any de crisi! Uns herois. (Context: el rècord de facturació publicitària de l'ens públic francès son els 800 milions d'euros del 2007).

Què vol dir tot plegat? Permeti'm que li estalviï les sumes. Vol dir que l'Estat (Tu i Jo) hagué d'aportar 415 milions per a cobrir el dèficit. Les pèrdues estimades per a aquest any 2012 -teòricament el primer sense publicitat- és de 650 milions d'euros, que seran 750 si a més dels anuncis s'eliminen els patrocinis. Uns cracs, ja ho veu. Què passa ara? Que els diputats de la majoria conservadora i centrista han retardat la supressió total de la publicitat. I els anunciants tampoc ho volen! Consideren als telespectadores de France Télévisions un gran target per a les seves campanyes, una audiència que no troben als canals privats (TF1, M6, Canal+), que s'oposen a mantenir la publicitat a la pública.

Els diputats es van fer un embolic. Alguns proposaren augmentar el cànon que es cobra a les famílies per a sostenir la tele pública -gravant, posem per cas, el ordinadors o cobrant per receptor i no per llar. El Govern Sarkozy no n'ha volgut ni sentir a parlar, d'això. És tabú apujar taxes en temps de crisi i s'ha estimat més tocar l'IVA. Doncs ja es poden anar calçant. Brussel·les, de moment, no objecta les aportacions directes de l'Estat francès a la seva tele, però s'ha carregat la taxa imposada a les telecos en substitució de la publicitat. Justament la taxa que aporta més ingressos.

A Espanya, el Govern Zapatero va copiar el model francès per a RTVE, inclinant-se davant els operadors privats. Però com són més mascles, van implantar de cop la supressió total de publicitat. El dèficit de RTVE el 2010 va ser de 47 milions d'euros. Per al 2011 es calcula en 50 milions d'euros. Tot segueix igual. Formidable.

Endevinen què li passaria a Catalunya Ràdio si li treuen la publicitat? Que ens ensenyin els números. No fotem comèdia.