Cultura

Quje no veieu que encara en pensa que tenen coònies fora d'España?

El mandinga és l'idioma dels esclaus negres. Aquest txitxrel·lo ho té molt clar.

Verso de Nicolás Guillén: "Yoruba soy, soy lucumí, mandinga, congo, carabalí. Atiendan, amigos, mi son, que sigue así:"... Un respeto para el mandinga, si us plau. Ningún idioma es más que otro, aunque se trate de idiomas regionales como el galés, el chapurriau, el bable, o el mismo catalán, sin ir más lejos.

Ens estàn vacil·lant. És cullunut...aquesta gent del regne d'espanya té el poder tant assumit que fins i tot tenen la cara d'equiparar una llengua, el mandinga, d'un poble i un país subdesenvolupats el qual malauradament encara no deuen tenir ni tant sols aprovats els drets humans, amb el català. No en té prou, després d'aquesta desafortunadíssima, diguem-ne comparació; que el paio del regne d'allà, encara té la fatxanderia de dictar sentència equiparant els drets lingüístics del mandinga amb els del català...quins collons el paio, sembla la vacil·lada d'un pallasso d'aquests de barri q són més fatxes malparits que el cagar... I després ve l'acudit d'alguns que posen el crit al cel i demanen explicacions i q això és super-fort. (La pregunta seria...: "Què volem que ens tornin a vacil·lar o els hi cantem la canya i q vacil·lin a qui vulguin menys a nosaltres...?jo crec en la segona opció. I llavors ve la vacil·lada final d'ell, del del regne d'allà. És clar: com que ell veu que no ens enterem de la festa, ens dona per tontos i diu: "no que sí, que jo llegeixo Espriu..i tal (com volent dir que és super important i tal) Llavors hi ha un grupet d'empanats i quedabé que diuen: "ah, mira que bé q aquest senyor que ens dóna les garrofes ens hi hem de portar bé i tal, ha rectificat..." I N'HI HA UN ALTRE, DE GRUP QUE NO S'HO EMPASSA I SENSE CAP POR CANTA UN SOL CRIT DE 13 LLETRES que es diu... Vaja que ens estàn vacil·lant. Com sempre

El mandinga és un idioma digníssim, eh? QUALSEVOL LLENGUA ÉS DIGNA DEL MÀXIM RESPECTE. El problema, naturalment, no és aquí sinó en el fet que aquest "senyor" equipari una llengua que es parla a l´estat i que és cooficial amb una que no. Si el català ha de tenir la mateixa consideració que el mandinga vol dir que som estrangers. I, mira, en això jo hi estic totalment i absolutament d´acordl

no tenen remei. Quan siguem sobirans, els jutjes catalans no discriminarà el español. Els CATALANS son democrates.

Què passa amb el mandinga??? Amb aquestes indignacions racistes, racistes, haurà de concluir que el català comparat amb al castellà no té res a fer ni res a esperar, per ser minoritari al món sencer. S'us veu el despreci que volsaltres creieu tenen els altres.CECS, CECS, CECS.....

Ni val la pena indignar-se ... Borden, senyal que estem cavalcant ... jajaja !!*!!

I aquest tipus es: professional del dret?, pot ser jurista?, president de l'òrgan de govern dels jutges?, representant d'un poder superior com és el judicial? .. no n'és gens ni mica d'estranyar, ço és, tan sols cal recordar que digué un tal Jiménez de Parga així de franc i sense venir a compte ' aquí baix ja ens netejàvem/ sabiem de l'aigua mentre que a Catalunya .. ' no sé què de no sé quants! PD: aquest és l'intel·lecte i, no diguem-ne, sentit de la justícia de qui han de resoldre? Nota: verament d'un patetisme de por .. ni les criatures! Anotació al marge: així doncs, a més a més, diuen que som espanyols .. i ens comparen a idioma ' estranger ' ( són oportunitats de nassos per sortir disparats .. a què hi esperem?)!

HERENCIA SOCIALISTA Anécdota vivida y contada por una persona, digna de todo crédito y seriedad. Servicio de GINECOLOGIA-CONSULTAS EXTERNAS, del Hospital de Figueras, 4 de la tarde de un dia de finales de setiembre. La sala de espera llena de gente… La enfermera, abre la puerta del despacho y llama a Fátima…X.X.. Se levanta una emigrante de origen marroquí, y al mismo tiempo, su marido, Mohamed X.X.. Cuando ella vá a entrar a la consulta, la enfermera le dice a su marido que él ha de permanecer fuera. Lió la de Dios es Cristo, que él era musulmán, y donde quiera que fuese su mujer, él habría de estar presente. Salió el médico, quien , muy profesionalmente y con toda la educación del mundo, le dijo al furibundo marido que si quería fuera reconocida su esposa, habría de ser respetando el protocolo establecido para todos los usuarios de la Sanidad Pública, y si no aceptaba, que se fueran los dos a la calle. Insultos recibió el médico, al que llamó racista, le amenazó con denunciarle, y además, el moro de los cojones exigía a que a su mujer la reconociese una médico, y no un doctor varón. Hubo de intervenir ante tal escándalo, el personal de SEGURIDAD, un pobre vigilante que ante el cariz de los acontecimientos, se puso en contacto en el GERENTE del Hospital, explicándole la situación. Solución dada por el responsable del centro hospitalario : que localizaran urgentemente a la Doctora YYY, que estaba atendiendo un parto, para que reconociera a la paciente marroquí. Más de veinte mujeres, acompañadas de sus pacientes y resignados maridos que estaban predispuestos de antemano a permanecer en el pasillo mientras sus esposas eran atendidas, hubieron de presenciar semejante oprobio y bajada de pantalones. Es la consecuencia de los contratos temporales, el miedo a perder el empleo, la falta de autoridad que impregna todos los estamentos sociales, el pavor a las tristes y desafortunadas resoluciones de los políticos últimos responsables, que siempren dirigen sus flechas a los fieles servidores públicos, lo que dá lugar a situaciones como ésta. Mi parienta, emigrante en Canadá en los 70, hubo de permanecer durante un periodo de dos años bajo un severísimo régimen de emigración, en que no tenía derecho a asistencia sanitaria alguna si no fuera en casos de extrema urgencia.Los catarros, caídas en la nieve, quemaduras en la cocina, se los hubo de sufragar a sus expensas. Y a uno, que le ha tocado ver cómo en el ferry de TANGER llegan mujeres moras, prácticamente rompiendo aguas..y que son trasladadas al Hospital de Algeciras, se le revuelven las tripas al conocer casos como el de Figueras, que seguro no habrá sido único.Por no hablar de las pateras que llegan a Gran Canaria,donde se les brinda una asistencia médica que ya quisieran los viejecitos de Soria. En el aeropuerto de Madrid-Barajas, cada mediodía hay furgonetas esperando los vuelos procedentes de Ecuador y Perú, sobre todo, a mujeres en las mismas circunstancias, que son trasladadas a Urgencias al Gregorio Marañón y a La Paz.Una de esas mujeres, me confesó que hacerse una ecografía en su país, le suponía pagar el salario de tres meses de su marido…. Pues, hala….. todo con cargo al erario público, que para eso montaron la Alianza de las Civilizaciones , el Pacto por el Progreso, Subvenciones a Dios y su madre…Como si fuéramos los ricos de Occidente. Y mientras tanto, empresas que echan a sus trabajadores a la puta calle, jóvenes que se vén en la necesidad de emigrar, para qué contar más.., si todos conocemos el panorama. FRANK.

Això passa quan un viu a una colònia, els jutges formen part de l'administració de la Metròpoli... Per tant, o independència o prou de fer el ploramiques.