Opinió

Deia ahir el president del Govern, Artur Mas, que si els socialistes no vigilen el PP els passarà per la mà per la cara amb el tema del pacte fiscal. No era aquesta una declaració gratuïta ni una exhibició d’esgrima parlamentària. El president sap de què parla i per què ho diu. Els dirigents més intel·ligents i astuts del PP (que també n’hi ha, no ens quedem només amb l’Alícia), saben que el seu partit s’ha d’enfilar al carro del pacte fiscal. Pensen, amb raó, que és una ocasió idònia per sumar-se a un sentiment molt majoritari a Catalunya i poder així, finalment, sortir una mica de l’ostracisme marcià on viu aquest partit.

Aquests dirigents populars, que cada vegada són més, tenen bàsicament dos motius per defensar el pacte fiscal. Per començar, són ciutadans de Catalunya i saben que viuen per sota de llurs possibilitats per culpa del robatori sistemàtic. No són idiotes i quan visiten els seus amics del PP d’Euskal Herria ja veuen que un altre món és possible. Si ells tenen concert econòmic, deuen pensar amb el pintxo a la mà, per què els catalans no en podem tenir? A banda, també defensen el pacte fiscal per pura estratègia electoral: deixaran el PSC en un carreró al costat de Ciutadans i situaran el PP en el gruix de la centralitat catalana. Una jugada mestra. Falta, és clar, convèncer l’Alícia, sempre més capficada en agradar els seus amos polítics i mediàtics madrilenys que no pas en treballar pels interessos de Catalunya.

El PSC, en tot aquest afer, és un partit completament desnortat. No ho dic amb ànim de fer-ne sang, al contrari. Crec que és necessari un partit que aplegui l’esquerra hispano-catalana i n’avorti el risc de caure en el lerrouxisme. El PSC és una trinxera contra Ciutadans i UPyD, i ja només per això ens va bé. Per això em sap greu que els socialistes catalans no sàpiguen on van, justament al revés del que passa amb Catalunya, que sembla ser que, per una vegada, sí que sap on va. Al final resulta que els socialistes van encertar l’eslògan aquell de “La Catalunya que sap on va”, però els mancava el subtítol de “I nosaltres anem en sentit contrari”.

Seria bo que el PSC donés suport al pacte fiscal, sobretot per al propi PSC. D’una banda, si en alguna cosa estem d’acord els catalans és que ens estan robant a mans plenes i ja n’hi ha prou. En segon lloc, quedar-se’n al marge convertirà el PSC en un partit situat a la cuneta de la centralitat i deixarà camp per córrer al PP. I finalment, si surt bé aquest tema (cosa que dubto), i el PSC no hi és, amb quina cara anirà Pere Navarro a les eleccions?