Opinió

Dijous al matí nevava a Sant Fruitós del Bages mentre uns dos-cents nens de 3 a 6 anys arribaven a peu o amb autocar per assistir a una funció escolar a l’auditori del poble. Hauria jurat que se suspendria , sentint els missatges de prevenció de la nit anterior, i el conseller Felip Puig recomanant que es limitessin els desplaçaments, a només els “imprescindibles”.
-“Tu ets de Barcelona, oi?
- “Sí, per què?”
-“Perquè els de Barcelona, quan fa mal temps no sortiu de casa”

És veritat que “els de Barcelona” som porucs perquè no estem acostumats a les inclemències del temps. Tan cert com que els Decathlons de la ciutat estan patint aquests dies una invasió de ciutadans a la recerca de forros polars i botes de neu. Els de Barcelona no estem preparats pel fred perquè no en fa mai, i encara menys per a la neu. Som tan soques que quan anuncien mal temps no marxem de cap de setmana i ens quedem a casa. Els hotelers i tot el sector turístic es queixen de l’alarmisme dels meteoròlegs. Facin el que facin, diguin el que diguin, mai no deixen ningú content i satisfet. Però qui és responsable dels nostres actes i de les seves conseqüències? No hauríem de ser prou madurs per prendre la decisió que considerem adequada? Però per prendre aquesta decisió, necessitem disposar de tota la informació. Aquesta és la clau.

Els meteoròlegs fan la seva feina, ens informen, ens donen totes les dades de què disposen, interpreten els mapes. Hi ha un marge d’error, això ho sabem. Però ells aposten. Els governs i responsables públics fan la seva feina, vetllar pel benestar i la seguretat dels ciutadans, recomanar precaució, prendre mesures preventives. És clar que depèn de quin govern, perquè fa dos anys va passar tot el contrari. Però és igual, nosaltres què fem, en tots els casos, sense excepció?

Doncs molt soroll. Criticar, enfadar-nos, enfotre'ns del veí. Aquests de Barcelona… Fer servir el “Ja t’ho deia. Ja t’ho deia que no seria res…”. “Ja l’han tornat a cagar”. “A l’hivern fa fred, i a l’estiu calor”. “Els periodistes, amb aquestes notícies penseu vendre més diaris?”.

Passi el que passi, sempre existeix el mateix grau d’insatisfacció. Potser que ens ho féssim mirar, tots plegats.