Societat

L’anunci de vaga a TMB durant el MWC es manté. Quines conseqüències pot tenir per a Catalunya?
Tothom té dret a vaga, però aquesta vaga ens preocupa perquè el congrés és molt important. De fet, és l’esdeveniment més important des dels jocs olímpics. Per tant, esperem que s’arribi a una solució. Des de la direcció general de telecomunicacions és l'únic que podem fer, esperar que s’arribi a bon port.

Amb aquest congrés ens hi juguem sortir de la crisi...
No només és el congrés sinó el fet de ser Mobile World Capital. Aquesta capitalitat suposa tot un projecte industrial, a banda dels actes i conferències. Això vol dir portar empreses de fora, fer laboratoris d’experimentació, per tant, veure què vindrà després. Això equival a nous negocis, noves empreses i més llocs de treball. En resum, per a Catalunya suposa donar un salt en l’evolució tecnològica.

Catalunya pot competir mundialment com a generador de noves tecnologies?
Sí, hem d’estar al capdavant. No podem competir en línies de producció, això vindrà d’altres llocs del món, però podem fer béns i serveis de qualitat. Només podem fer funcionar l’economia si les empreses produeixen nous productes i serveis, sobretot en l’àmbit de la mobilitat.

No només telèfons mòbils, doncs...
Exacte. Això de vegades es confon. Parlar de mobilitat és parlar de telefonia, dels ordinadors de tauleta, de ciutats intel•ligents, de logística, sistemes de posicionament... Tot aparell que es belluga és subjecte a la mobilitat. Això vol dir maquinari i programari, en conseqüència també serveis. Per això, els propers vuit anys ens juguem molts com a país: Govern, Ajuntament, empreses, però també la societat.

La instal•lació d’indústria TIC a Catalunya depèn de l’èxit de Barcelona com a capital de la mobilitat?
No directament, però ho fa possible. És una oportunitat que tots hem d’aprofitar. S’ha d'acabar l'expressió: "que el Govern ens ho arregli’. Tots som en aquest vaixell: Govern, empreses, universitats i gent del carrer. Ens hem de situar com a punta de llança amb un projecte industrial.

Si el Govern deixa de subvencionar l’economia es produeix un canvi de paradigma...
Totalment. Hem creat una societat que només pensa com rebre ajudes. Però això ja no va així, el món ha canviat. I si no ens n’adonem no entendrem quin és el nou món que ve. Hem de treballar més, esforçar-nos més i agafar més responsabilitats. Cal arriscar-se i ser més imaginatiu, la societat ha de reviure. Allò públic no ha de desaparèixer però s’ha de concentrar en els elements claus, per exemple, la sanitat, l’ensenyament i la seguretat.

Veu el país estàtic?
Catalunya s’ha d’espavilar i generar activitat com ho havia fet abans amb l’Ateneu Barcelonès o, més tard, amb Òmnium Cultural. Quantes entitats van néixer de l’esforç de la societat civil i dels seus calés? Hem de tornar a això perquè ara no hi ha prous diners. El paradigma canvia perquè canvien les circumstàncies, però allò que és vàlid seguirà funcionant.

La Generalitat, però, haurà d’oferir quelcom a canvi...
Les empreses han de vendre més i generar beneficis, que per això estan fetes. Per aconseguir-ho s’ha d’innovar i és aquí on podem ajudar-les: centres de recerca i centres TIC, que es poden construir en col•laboració de la Generalitat amb el sector privat. També es pot ajudar les empreses en qüestions de finançament, mitjançant l’ICF.

Però hi ha capital?
Sí, aquí hi ha capital, Catalunya no és un país de fireta. Hi ha gent amb diners i capitals estrangers remenats per catalans. El diner sempre és poruc però hem d’intentar que vingui aquí. També s’ha d’arreglar el mercat laboral i aconseguir que sigui més dinàmic, incidint per exemple en la formació dels aturats.

La internacionalització és un aspecte pendent?
Cal vendre en nous mercats i no només a la nostra comarca. L’administració pública pot ser el comercial de luxe que ajudi les empreses catalanes a vendre arreu del món. Això, però, no és fàcil: implica treballar molt, hores risc i esforç per canviar aquesta roda viciosa per una d’excel•lència. Això és el que pot fer el Govern, que no és poc.

Per tant fins ara les coses no s’han fet bé...
Els darrers anys, no només en el sector de les TIC, en general, s’ha fet molt malament. Per exemple amb el ‘pla zapatero’ es van arreglar voreres, però es podria haver posat més cable de fibra òptica. S’ha de saber en què es gasten els diners i quan hi havia vaques grasses no es van gastar bé.

En les TIC hi ha la clau de canvi de l’economia?
Les TIC per si soles ocupen un 3% del PIB català. El seu impacte en aquest PIB, en canvi, és superior al 50%. Avui en dia el sector turisme no funcionaria sense les TIC. Quanta gent reserva el vol, el cotxe o l’estada en un hotel des d’Internet?

Més TIC, major eficiència?
Les TIC porten a l’estalvi. En aquest sentit, la Generalitat ha obert un diàleg competitiu En una gran corporació com és, amb 220.000 treballadors, reduir costos mitjançant la tecnologia és fàcil. Es poden consolidar servidors o emprar programaris que augmentin la productivitat. També cal més formació perquè les persones que fan ús d’aquestes tecnologies siguin més productives.

Aquest diàleg pot ser un revulsiu per la indústria tecnològica del país?
És un dels seus objectius, generar sector industrial a Catalunya. Això implica dues coses: que les multinacionals vinguin i es mantinguin aquí i, a la vegada, que el sector català de les TIC es potenciï i sigui fort. Ambdós poden funcionar i coexistir.

Seria innocent pensar en una empresa TIC catalana, a mig termini, amb tamany de gran empresa?
Ja n’hi ha que facturen molt. Algunes, fins i tot, presenten una facturació semblant a la d’algunes multinacionals a escala estatal. Per tant, poca broma. Fins i tot tenen plantilles nombroses, en alguns casos de mil•lers de treballadors.

Doncs no destaquen gaire...
Hi ha teixit, però és poc associatiu. Això és molt típic de Catalunya: on hi ha dos catalans hi ha dues associacions i on n’hi ha tres es barallen. Som molt complicats. El caràcter castellà, en canvi, és molt més fort; saben treballar en conjunt.

Es tracta que comparteixin projectes o anar més enllà?
Com a Govern demanem a aquestes empreses TIC de Catalunya que es fusionin. Un cop hi hagi els resultats dels concursos, si hi ha un cert teixit que tingui adjudicacions, que es fusionin. Volem un pas més, que aquestes unions temporals acabin en un sol gruix. Això crearia empreses catalanes amb força financera i capacitat de connexió internacional.