Política

Quina valoració fa de la reunió entre Artur Mas i Mariano Rajoy?
Haurem d’esperar les conseqüències d’aquesta reunió per poder valorar-la. Per tant cal ser prudents. Ara veurem si el que es va parlar el Partit Popular està disposat a permetre-ho. M’hagués agradat que el president Mas, a l’hora d’exposar els resultats de la trobada, s’hagués referit a fets més concrets i que hagués establert un calendari per cadascun dels blocs plantejats. Va ser decebedor.

Mas va recordar que les corts espanyoles debatran el pacte fiscal enguany...
Aquest marge és massa ampli. La situació que estem vivint és crítica i requereix solucions ràpides, no podem esperar més perquè ja portem un procés de maduració suficient en aquest tema. Les solucions s’han de començar a aplicar.

Tem que aquest projecte s’aprovi després de ser rebaixat a Madrid?
El concepte ‘pacte fiscal’ pot ser una trampa. Del que s’ha de parlar és de concert econòmic, que Catalunya administri plenament el seus recursos. Hem d’evitar un pacte com el del tripartit, que ens ha portat a la ruïna, o un d’una mica millor que tampoc seria la solució. El que cal és canviar de sistema, que Catalunya recapti i si correspon pagar una quota a l’Estat. Ara mateix estem en respiració assistida: paguem a l’Estat i, si no vol, no ens paga i aleshores ens quedem asfixiats econòmicament. Això desencadena mesures que escanyen el poble català. Mesures que no s’haurien de produir perquè disposem de prous recursos per evitar aquestes retallades.

Mas va destacar una “bona entesa” amb Rajoy...
M’és igual la seva relació personal, es tracta d’una relació política. A l’ordre del dia tocaven propostes concretes, saber si Rajoy permetrà el pacte fiscal. Si és que no, i en això estic d’acord amb el president Mas, toquen altres camins. Em sobta que la prioritat sigui tenir ‘bon rotllo’ amb un govern que té el Govern segrestat, que no paga el que li deu. Quan ho faci encara els en donaran les gràcies. Les gràcies en tot cas s’haurien de cobrar en forma d’interessos.

Veu disposat el Govern per emprendre aquesta alternativa?
Es tracta de sentit comú, de sentit de la responsabilitat i de coratge polític. Vull que s’aconsegueixi el concert econòmic però ho veig molt difícil. Jo ja estaria preparant una altra estratègia i treballant en una altra direcció en paral•lel. Cal treballar-ho tot alhora perquè la situació és prou crítica. S’ha de convèncer la ciutadania dels beneficis de la independència, i cercar les aliances internacionals necessàries. Això s’ha de treballar i ho trobo a faltar en el Govern.

El que està passant a Escòcia és un exemple per a Catalunya?
Absolutament. Sembla que el Govern no vulgui veure per on va el món. Les nacions sense estat amb dignitat nacional, que creuen en elles mateixes, lluiten pel que es seu. Treballen pel que es mereixen, que no és altra cosa que la llibertat. Escòcia està fent el que ha de fer, el Govern prefereix reunir-se amb l’espanyol a veure si es cauen bé. El respecte només es guanya parlant clar.

Recentment Artur Mas ha parlat d’emancipació nacional a un mitjà de comunicació alemany...
Fa gràcia utilitzi aquest terme, un eufemisme, per no dir independència. A la vida no es pot anar amb aquests complexos. Quan jo era president del Barça anava pel món d’una manera desacomplexadament catalanista, i va ser el millor Barça de la història. Sembla que s’hagin de fer perdonar cada vegada que creuen que poden incomodar a Espanya. La cosa no va de broma: Endesa es va quedar Fecsa, Repsol es va quedar Gas Natural i ara volen que Bankia es quedi La Caixa. Ens han tret l’electricitat, el gas i ara ens trauran els calés. La dependència política ens du a l’empobriment econòmic.

Recentment ha vinculat l’Estat amb el fracàs d’Spanair...
Hi ha hagut errors de gestió, s’ha sigut massa crèdul i a segons quina edat això no és cap atenuant. No es pot pensar que un projecte com aquest es pot tirar endavant sense el poder polític necessari. Tot i així, hi ha hagut interferències claríssimes de l’Estat perquè això no prosperés i ha portat 4.000 persones a l’atur. Quan entren en conflicte els interessos espanyols amb els de Catalunya, o els dels seus treballadors, a ells se’ls en refot. Abans és Espanya que 4.000 aturats més.

El Parlament Europeu va defensar el Prat del boicot de Barajas, així com l’autonomia fiscal de territoris sense estat. El missatge català comença a entendre’s?
Sí, tot i que la independència no ens la donaran des de fora. L’hem de prendre perquè és el nostre dret. Hi ha molta tendència a alegrar-nos per notícies que ens poden afavorir però no aprofitem mai. A mi m’agrada ser eficient, sóc un home d’acció: quan faig una cosa vull trobar solucions, aplicar-les i encertar-la.

Per això ha entrat a la política?
No em sento polític, ni crec que ho vulgui ser. Treballo pel país i he pensat que ara l’instrument havia de ser la política. Sento que em trobo en un col•lectiu que els agrada crear problemes, anar pensant en solucions i no aplicar-les. Un col•lectiu que sempre té excuses.

Fins ara, malgrat les seves crítiques, ha donat suport al Govern...
He tingut una màxima comprensió, intentant la unió entre CiU i ERC per fer un front catalanista. Aquest marge de confiança fa un any que dura i, passats els pressupostos, s’haurà acabat.

Això explica el seu vot a favor dels pressupostos, junt amb el PP?
El meu ‘sí’ als pressupostos té tres dimensions. És un sí sense condicions i gens especulatiu. La primera dimensió: facilitar l’acord entre CiU i ERC perquè el meu vot sumava la majoria necessària. Pactar amb els segrestadors, amb el PP, és humiliant. L’altre dimensió és el marge de confiança que he comentat. La tercera és culpatòria: que consti que hi va haver un vot a favor que feia possible l’acord entre CiU i ERC.

Desconeixia la posició d’ERC?
La posició d’ERC encara no se sap, de fet Junqueras estarà negociant fins el darrer minut.

Se sent còmode fora de Solidaritat?
Em sento molt alliberat després d’haver-ne sortit perquè no compartia la seva estratègia política ni la seva forma de fer política. En aquest aspecte em sento bé, tot i que m’agradaria tenir més força. Sóc conscient que amb un vot tinc poca força. Aquest fet fa que tingui poca presència als mitjans i la meva posició quedi bastant silenciada.

Abans ha dit que no se sent polític. Això vol dir que quan s’acabi la legislatura no s’hi dedicarà més?
He fet un partit polític i aquest partit ha de tenir continuïtat. Des de qualsevol àmbit sempre estaré treballant pel país, per mi és una qüestió de dignitat.

Les enquestes indiquen que els partits petits perdran vots i el Parlament té més forces que mai. Com podrà DC entrar-hi?
La fórmula idònia seria una coalició de les forces catalanistes al Parlament on, com a mínim, hi hagués CiU i ERC. Si no, aniré sol perquè he vist que les coalicions de partits petits són poc eficients. La independència és en mans dels votants de Convergència. Cal convèncer-los perquè votin un nou partit o per forçar el seu partit a posar l’independència a la seva agenda. Les coalicions que volen aglutinar el moviment social estan molt atomitzades, hi ha molt d’individualisme i només representen 150.000 vots.

Veu possible aquesta coalició?
No ho puc dir. Evidentment que la vull. Qui l’ha de fer possible, però, és qui té el lideratge, qui és el partit majoritari. I si no ho fa és perquè no creuen en aquest país, perquè no creuen en la seva gent, perquè tenen interessos ocults que algun dia descobrirem. Voldrà dir que no només estan políticament segrestats, sinó també personalment.

Veu possible un escenari d’eleccions anticipades?
Hi ha dos motius pels quals el Govern hauria d’anticipar-les. Si no s’aprovessin els pressupostos, que s’aprovaran per assegurar-se seguir al poder, o que no s’obtingui el concert econòmic. Defenso, per cert, que es castigui qui no compleix amb una promesa electoral. És una irregularitat que no s’hauria de permetre.