Opinió

La creació de l'Acadèmia del Cinema Català ha estat un dels grans encerts d'aquest país. L'arribada per primera vegada d'una pel·lícula catalana a la cursa pels Òscar -Pa Negre- alguna cosa té a veure amb la valoració creixent d'aquesta indústria cultural. Per això precisament la cerimònia dels premis Gaudí de dilluns passat va ser tan desencertada. No va trobar el registre adequat, i va tenir moments certament arriscats, fregant la desinhibició adolescent d'un final de curs. Els comentaris humorístics sobre les retallades, la implantació de la llei del cinema o la suposada corrupció de la classe política no passen de ser una anècdota. En la programació de TV3 hi trobaran crítiques més corrosives i fetes amb més professionalitat. El problema és que una cerimònia d'entrega dels premis de cinema catalans no s'hauria d'haver emmarcat mai en la cultureta del hi-hi-ha-ha. L'Acadèmia del Cinema faria bé de repassar quin és el to que s'utilitza en el lliurament dels Òscar de Hollywood, o en el dels César francesos. S'hi respira sobretot convenciment, i entusiasme pel cinema.