Opinió

L'altre dia, en un vol de la nova línia catalana de bandera (Vueling), passava l'estona llegint la revista corporativa, que per cert està molt ben feta i és l'excepció que confirma que aquestes revistes no tenen cap interès ni cap gràcia. Hi havia un interessant reportatge sobre les torres de telegrafia òptica, sistema de comunicació que va viure un efímer moment de glòria durant la primera meitat del segle XIX. L'any 1794 va arribar a París, procedent de Lille, el primer telegrama conegut, que va superar en només una hora els 230 quilòmetres que separen ambdues ciutats gràcies a les 22 torres instal·lades cada 10.000 metres aproximadament. El missatge era important: la conquesta de Condé-sur-l'Escaut per part de les tropes franceses.

L'invent era una autèntica revolució. Fins llavors, i durant milers d'anys, res no havia superat encara la transmissió de missatges a cavall, a excepció dels jocs de miralls medievals i els senyals de fum, gens precisos. El nou sistema de comunicacions era un salt de gegant per a la Humanitat. A Espanya aquest invent va arribar amb quaranta anys de retard. El govern de Madrid de seguida va voler unir totes les capitals de província, una idea que no s'havia dut a terme en cap altre país europeu. Un clàssic ibèric: ser els darrers a arribar a la festa però ser els primers a donar lliçons.

L'any 1844 el govern de Madrid va impulsar les primeres tres línies, que evidentment tenien el seu origen a la capital de l'Estat. Endevinen on anaven? La primera anava a Cadis, la segona a Irún (encara gràcies que algú va pensar en la frontera) i la tercera anava a València. La línia Madrid-Barcelona no va passar de ser un projecte i la de Barcelona a la frontera ni tan sols no es va projectar mai, perquè Espanya va incorporar la telegrafia òptica tan tard que de seguida va quedar obsoleta amb la invenció de la telegrafia elèctrica. El 1857 tot el projecte va ser abandonat.

Els sona, tot això? Un segle i mig després, el govern espanyol continua amb el mateix esquema mental. No han après res ni ho han pretès mai. Les línies de l'AVE semblen traçades sobre les velles línies de telegrafia òptica. Tot ha de ser radial amb centre a Madrid i, com sempre, s'hi ha d'afegir el somni megalomaniac d'unir totes les capitals de província. Avui, com el 1844, és impossible comunicar-se de manera moderna i eficient entre Barcelona i Perpinyà, no fos cas que arribessin idees noves. La concepció radial de l'Estat no és conjuntural ni tàctica ni moderna: és estructural, estratègica i ancestral.