Opinió

Els ordinadors són cada cop més imprescindibles a les aules, tal com ja ho són en el món laboral i a l’àmbit familiar. Molts docents veuen Internet i les noves tecnologies amb cert recel i no acaben d’estar segurs de com han de canviar la seva metodologia de treball, incorporant aquesta tecnologia a les activitats d’ensenyament-aprenentatge. Però la realitat ens fa veure que la digitalització de les aules i l’activitat docent no es pot aturar.

El projecte eduCAT 1x1 de la Generalitat i l’actual Educat 2.0 han estat un primer pas. A l’escola Thau Barcelona hem apostat per aquest projecte perquè pensem que les noves tecnologies poden ajudar-nos a que els nostres alumnes siguin més competents i perquè creiem que la nostra manera de treballar ha d’adaptar-se a les noves realitats tecnològiques, tot preservant allò de fonamental en el procés d’aprenentatge d’infants i adolescents. La realitat digital ha de formar part de les aules i conviure amb els elements tradicionals de l’aprenentatge, que continuen tenint un paper fonamental.

Aquesta introducció de la tecnologia digital a les aules (ordinador d’aula, pissarra digital, ordinador d’alumne, intranet d’escola) s’ha de fer amb una reflexió paral•lela sobre els canvis que el seu ús provocarà. Avui coneixem experiències on alumnes fan els seus exàmens tot consultant per Internet les dades que necessiten per a donar resposta a les preguntes plantejades pel seu professor. És indubtable que aquest tipus de proves tenen un objectiu diferent al de memoritzar continguts, potser plantegen el tenir criteri per a triar informació de base sòlida, el saber construir una resposta amb un ordre expositiu. El que és indubtable és que estem a les portes de noves maneres d’accedir al coneixement, que no vol dir que l’alumne no hagi d’adquirir un saber a base d’interioritzar uns conceptes.

L’escola ha de ser agent actiu en l’educació digital dels nostres alumnes. Si no, es corre el risc que els nostres nens i joves adquireixin un coneixement fora de l’àmbit escolar i, segurament també, del familiar. En tot aquest procés té un paper fonamental el professorat, que haurà de saber fer compatible les noves estratègies didàctiques amb les exigències que el sistema educatiu demana a l’alumnat en acabar la seva formació obligatòria i postobligatòria.

Hem de veure aquest conjunt de tecnologies com una oportunitat per a ajudar els nostres alumnes a tenir unes capacitats diferents, però necessàries, dins l’era digital. També són unes eines perfectes per a poder oferir a cada alumne el ritme d’aprenentatge que més s’escaigui a les seves capacitats i aptituds. Per aquesta raó, el que és important és que tinguem clar tots plegats que la digitalització de les aules ha de ser vista com una oportunitat i no pas com un factor negatiu.