Foc amic
La gala dels Premis Gaudí
"Fotre tots els polítics al sac de la corrupció i alhora reclamar subvencions és poc prudent, com a mínim"
Vagi per davant que la creació de l’Acadèmia del Cinema Català ha estat una de les notícies més bones dels darrers anys en l’àmbit cultural. No només ha servit per dignificar el nostre cinema i consolidar el propi imaginari col·lectiu: ha servit per projectar el nostre cinema més enllà de les nostres fronteres com mai no havíem somniat. En aquest sentit, estic més que convençut que, sense els 13 Premis Gaudí que Pa negre va guanyar fa un any, la seva trajectòria exitosa hauria estat menor. Aquesta és la gràcia d’una acadèmia i d’uns premis: impulsar un sector, crear un star system i atraure l’interès del públic. Per tot plegat, la visió estratègica i nacional de Joel Joan ha estat impressionant i només per això ja mereixerà un lloc d’honor en la història del setè art a casa nostra. I cal afegir que, quan va començar aquesta aventura, va ser víctima de la burla i de l’escepticisme d’una part dels seus propis companys de professió.
Dit això, la gala dels IV Premis Gaudí va ser un gran fracàs. No entraré a comentar els espectacles ni els musicals, perquè no hi entenc, però els comentaris dels presentadors van ser lamentables i fora de lloc. Aprofitar una gala per reclamar més subvencions va ser d’un mal gust terrible, sobretot perquè el cinema és el sector més mimat pel Departament de Cultura. El to burleta emprat amb els representants del poble va ser infantil i prepotent i, a sobre, poc intel·ligent. Fotre tots els polítics al sac de la corrupció i alhora reclamar subvencions és poc prudent, com a mínim. La cirereta de tot plegat va ser l’absència sonada d’alguns premiats a la recepció al Palau de la Generalitat celebrada l’endemà. Tenint en compte que no es pot fer cinema a Catalunya sense el suport de l’ICEC, com a mínim cal ser educats amb qui paga la festa.
Ahir el conseller Ferran Mascarell va estar molt bé. Ja n’hi ha prou de fer veure que tots som amics i que no ha passat res. Dir les veritats és una virtut i només calia veure-li la cara durant la gala per entendre que no s’ho estava passant gens bé. El president de la Generalitat tampoc no feia cara de passar-s’ho bomba. Val a dir que també el Joel Joan va estar ahir molt bé quan va decidir no parlar més del tema. No cal donar-hi més voltes ni cal allargar més el debat. Tema tancat.
Finalment, hi ha una cosa que també va grinyolar. Em pregunto per quins set sous TV3 no va emetre la gala en directe. És inexplicable i ridícul, perquè estem en l’era del Twitter i tothom sabia qui eren els guanyadors amb molta antelació. No hi havia cap emoció quan s’obrien els sobres! La gala no es feia en una hora intempestiva com per emetre-la en diferit. I l’excusa del TN tampoc no és vàlida, perquè bé que se’l carreguen sense miraments quan hi ha F1.