Opinió

Lluís Llach
Memòria d'uns ulls pintats
Barcelona: Empúries, 2012

Sembla que la literatura, la poesia concretament, i la carrera musical de Lluís Llach han corregut «com dos rius paral•lels» un camí que ha arribat fins ara, on el músic s'ha convertit en novel•lista. Llach, coneixedor de diverses obres poètiques com les de Kavafis o Màrius Torres, s'ha submergit a la narrativa que descriu la vida de Germinal, un noi de família humil nascut a la Barceloneta del 1920. Ell i tres amics seus viuran un periple d'amor i tendresa, però també d'escenes crues, de bombes i guerra durant la seva adolescència. Una novel•la iniciàtica on la descoberta de la pròpia identitat tindrà un paper fonamental.

L'estructura narrativa escollida per desenvolupar aquesta vida és la de l'entrevista: un octogenari Germinal explica a un jove cineasta com ha estat la seva vida des dels primers records fins als darrers anys, en ordre cronològic. La història de Germinal, per tant, passa els millors i pitjors moments de la història contemporània del nostre país, des de 1920 a 2007, amb el franquisme i les escenes més dures de combat.

Germinal és el títol de la novel•la escrita per Émile Zola compromesa amb les causes obreristes i antiburgeses. Aquest nom, gens casual per a un fill de sindicalista de classe, conferirà un ingredient més a la definició d'una Barceloneta plena d'obrers, pescadors i contrabandistes que conviuen amb putes i el pistolerisme anarquista del primer terç de segle XX. Sense voler avançar gaire més, és obvi que s'hi viurà la revolta feixista del juliol de 1936 amb una cruesa especial, en contraposició a la proclamació de l'abril del 1931.

La professió de Llach és la de músic, certament; tanmateix, sembla que s'obri pas a la novel•lística amb una novel•la que, d'altra banda, ha necessitat temps i esforç per a un autor totalment novell en aquest àmbit. No desvetllarem res si fem veure al lector que Llach ha begut de fonts orals per descriure diverses escenes ben reals, històriques i documentades, per bastir una obra que, en ocasions, manipula lleugerament la història tal com va ser per novel•lar-la. Com que l'autor no pretén enganyar-nos, ni se n'amaga, és evident que la seva decisió no és censurable i, a més, és usada per perpetuar la història de persones que, encara ara, mantenen un vívid record de guerra.

La veu narrativa, en primera persona, és marcada per un llenguatge sobri en ocasions, i gairebé artificiós en d'altres, que sap dibuixar algunes escenes molt plàsticament mentre que, de vegades, s'escapa per un viarany molt més conceptual, líric. En les gairebé 350 pàgines de la novel•la s'hi noten diversos estats anímics de Germinal, que inevitablement, de facto, dibuixarà dues vides: la d'abans de la guerra i la posterior.

És evident que Llach justament s'estrena a la literatura, la qual cosa provoca que en algunes ocasions el text se'n vegi afectat i s'hi palesi que Llach és novell. Ara bé, cal dir que ni la història ni la trama fan aigües. Fins al final sap mantindre una tensió que atrapa el lector amb l'esdevenidor d'algun personatge; amb la història, però, no succeeix el mateix perquè ja sabem, abans d'obrir el llibre, què va passar amb els nostres veïns que es van aixecar en armes contra la jove democràcia republicana.

És evident que l'arribada al mercat d'aquesta primera novel•la que signa Lluís Llach ha estat rebuda amb expectació. Ara només caldrà veure quin camí prendrà Llach en un futur més o menys proper i si la seva literatura, carregada de tendresa i reivindicació, tindrà èxit tal com va tindre la seva música durant els seus anys de carrera musical.