Economia

Fabià Estapé, un dels economistes catalans més destacats, va morir ahir dimarts a Lleó, on residia des feia uns anys, a l'edat de 88 anys a causa d'un atac de cor.

Estapé, nascut a Portbou l’any 1923, havia estudiat dret a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1946. Posteriorment es va doctorar a la Universitat Central de Madrid l'any 1953. Fins que l'any 1954 va ser nomenat professor d'història econòmica de la Universitat de Barcelona, de la qual posteriorment en va ser catedràtic, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i rector en dues ocasions (1969-1971 i 1974-1976).

Considerat l'introductor a Espanya dels estudis dels economistes Joseph Alois Schumpeter i John Kenneth Galbraith, el 1957 va ser guardonat amb el Premi Nacional de la Fundació Juan March pels seus estudis sobre el desenvolupament econòmic espanyol. I entre 1972 i 1974 va ser assessor de la Comissió Consultiva que va desenvolupar el Plan de Desarrollo durant el franquisme. D'aquest període com a col·laborador del franquisme i a les ordres de López Rodó anys més tard Estapé en va parlar penedit.

Guardons i publicacions

De fet, després va canviar completament de pensament polític i va ser membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i membre del sindicat Comissions Obreres (CC.OO.). Durant la seva vida va rebre diferents guardons per la seva tasca com a economista, entre els qual la Legió d'Honor per part del Govern francès, la Creu d'Alfons X el Savi i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Força temps abans de morir va voler deixar constància de la seva vida a la biografia De tots colors (1999) – Premi Gaziel-, un llibre que destaca entre la seva bibliografia: La quiebra de Barcelona Traction (1959), Las inversiones en enseñanza y el desarrollo económico (1963), Ensayos sobre historia del pensamiento económico (1971), Una perspectiva espanyola (1990), Vida y obra de Ildefonso Cerdá (2001), El joc de viure (2004) i Deu Grans Catalans (2006).

Estapé va fer també amistat amb el desaparegut dirigent de CDC Ramon Trias Fargas, exconseller d'Economia, quan aquest va tornar de l'exili als anys 50, i es reunien sovint a la seva casa de la Rambla Catalunya de Barcelona.