Opinió

La cosa va anar així. Un vaixell espanyol que es deia “Nuestra Señora de las Mercedes” va ser enfonsat per una nau anglesa davant les costes de Portugal el 1804. La nau formava part de la cadena secular que drenava totes les riqueses americanes per finançar la corona espanyola (els sona?). El vaixell, els 250 membres de la seva tripulació i el tresor que transportava van dormir a les profunditats de l’oceà fins que l’any 2007 una colla d’intrèpids americans, pertanyents a la Odyssey Marine Exploration, es van jugar els duros i la vida per trobar-lo, baixar-hi i recuperar el tresor. No cal dir que, durant dos segles, Espanya no ha mogut ni un dit per buscar el vaixell, els cossos o el tresor.

I això que la càrrega no és poca cosa: 600 caixes plenes de monedes i lingots d’or i altres metalls, cadascuna de les quals pesa 25 quilos. En total sumen 550.000 monedes, que són unes 17 tones d’or i plata. No puc ni imaginar el valor que té, en euros, aquest immens tresor. En canvi, el govern espanyol, sempre amb una antena orientada per detectar on dringuen els diners, de seguida va posar el crit al cel i va clamar contra l’espoli del “patrimonio nacional”. La maquinària judicial estatal es va posar en moviment i sis anys després el procés judicial ha donat la raó a Espanya. El tresor, que ha estat custodiat a Tampa (Florida) tot aquest temps, arribarà a Madrid en els propers dies.

Com sempre, els espanyols han recobert tot l’afer d’èpica i pompa. “Para España era una cuestión de honor”, deia ahir ben cofoi l’exministre de Cultura César Antonio Molina. Alguns corifeus de la capital ja han acusat a Odyssey de comportar-se con una colla de pirates i saquejadors. La pobra empresa americana ni tan sols rebrà cap compensació econòmica ni percentatge per les despeses o la recerca. A Madrid li ha sortit rodó: aquesta vegada no ha cedit ni cistella d’impostos ni cap tram fiscal. Els uns treballen i els altres cobren. Tot cap a casa, vinga. És allò del “árbol y las nueces” però de debò.

El més trist de tot plegat és que tot aquest tresor no pertany ni a Espanya ni tampoc a l’empresa Odyssey. Aquesta pila d’or pertany als pobres indis americans que van ser massacrats, exterminats i genocidats pels colonitzadors espanyols. En el cas del contingut del vaixell, sembla que va ser robat al Perú, és a dir que pertanyia al poble inca. Això és un detall que els jutges americans han passat per alt i també suposa un error estratègic del govern del Perú, que hauria d’haver aprofitat l’enrenou judicial i mediàtic per reivindicar-se una mica i intentar el retorn a casa d’una part del robatori general. Ara ja és tard i aviat tot aquest botí arribarà al seu destí: Madrid.