Opinió

La setmana passada finalitzava amb una onada de fred siberià que portà les temperatures a valors que no es registraven des de fa 25 anys. El fred extrem i la neu han originat incidències arreu del Principat (300 morts a Europa), afortunadament no significatives si considerem les extremes condicions meteorològiques. Cal reconèixer que, aquest cop, les coses s’han fet bé, i que s’ha evidenciat novament que la prevenció, i el manteniment preventiu és més econòmic i menys traumàtic que el correctiu. La Generalitat ho va entendre, va escoltar als meteoròlegs, i ha actuat amb anticipació i celeritat. Ha preservat la seguretat i la mobilitat ciutadana. Cal reconèixer-ho i felicitar al Departament d'Interior dirigit pel Conseller Puig. Quelcom que hauríem de fer tots, ja que sols els que reconeixen l’encert dels altres tenen legitimitat per exercir la critica.

Si la setmana finalitzava amb el país glaçat, també es var quedar glaçat l’equip del Carme Chacón que convençuts de la seva victòria, (igual que part de la premsa internacional com The Guadian), la celebraren anticipadament. El propi discurs de la candidata Chacón, -com em comentava dissabte passat al vespre un assistent al 38è congrés del PSOE-, detonava el convenciment que la victòria era un fet, ho evidenciava en el fons i la forma. Va ser articulat amb frases curtes, buscant els titulars de premsa, i fugint de raonaments complexes, tot gesticular en excés. L’amic delegat al congrés va conclouré dient-me: “Una posta en escena que evidenciava el seu distanciament del canvi tranquil que necessitem en un partit dividit al 50%”; tot afegint: ”Ha menystingut el vot secret, els humans responen a conviccions, sentiments i compromisos no explicables, i també la capacitat de Felipe González i Alfonso Guerra per convèncer en el cos a cos; es va creure en Borrell que afirmava que aquests dos sempre aposten pel cavall perdedor”.

El 38é congrés del PSOE l’han guanyat els que van perdre el 35è congrés al juliol de 2000, però també aquells que tenien por que amb Chacón es reedités la simplificació ideològica i de raonament que ha caracteritzat la darrera etapa socialista. Amb la victòria es tanca l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero, que ha estat plena de contradiccions i que sols amb perspectiva històrica podrà ser analitzada amb rigor. S’ha tancat amb un partit dividit gairebé al 50%, sols 22 vots de diferència ho evidencia, i sense l’esperada renovació. Una renovació que difícilment podia venir ni de Rubalcaba ni de Chacón, els dos gairebé sempre actuant des del si i del aparells del partit.

La derrota, ajustada però derrota, ha posat fi a la carrera política de Carme Chacón, al menys a curt i mig termini, i amb probabilitat reobrirà el necessari debat intern del PSC. Carme Chacón ha tingut el suport compromès i constant dels que fa uns anys van guanyar el lideratge del PSC, i el van tenyir de menys sensibilitat catalanista. Precisament els mateixos que en el darrer any han portat al PSC a perdre una gran part de la cota de poder que tenia -Generalitat i ajuntaments- i a reduir significativament el nombre de diputats a Madrid.

Ara que el PSOE ha decidit el seu nou líder, el debat al PSC s'hauria d'afrontar amb profunditat; altres veus, addicionalment a la d’Ernest Maragall, s'han de fer sentir amb claredat, tot acceptant que no és admissible descatalanitzar-se en o per sortir de Catalunya, i que no es pot renunciar a defensar el interessos legítims dels catalans que mancats de recursos lluiten per sobreviure en un mar d’incomprensions i dificultats. És hora de que el sector catalanista del PSC fugi del silenci, que assumeixi l’acord del seu darrer congrés relatiu a tenir veu pròpia a Madrid, i que afronti amb profunditat la renovació que la ciutadania desitja.

Una ciutadania que espera expectant descobrir si el nou secretari general del PSOE és el polític fred i calculador que diuen uns, o la persona sensible, negociadora, pragmàtica i estadista que diuen altres; i si la seva actuació s’ajustarà, com va dir, als criteris estajonovistes sorgits el 1935, és a dir, d’increment de productivitat i innovació fonamentada en la pròpia iniciativa. De la seva actuació en depèn obrir escenaris de debat i progrés per a tots, i també una nova etapa, on arribi l’autentica renovació del PSOE, el que vol dir no un retorn al 2000 sinó caminar amb la mirada posada al 2015. I esperem que ho faci amb l’esperit que movia a Einstein, concretada en què “la millor manera de progressar es proporcionar les condicions on cadascun pugui aprendre i desenvolupar-se”.