Opinió

"Visc en l'embolic", va admetre ahir Mariano Rajoy només trobar-se amb Artur Mas al peu d'escala de la Moncloa. Va ser l'indici que la primera trobada entre el president català i l'espanyol seria de tempteig, com efectivament va ser. La relació entre els dos governs, i entre el PP i CiU, té dos tempos. El primer, el del 'primum vivere', no es resoldrà fins després de les eleccions andaluses del 25 de març. Ja és prou conegut que una de les senyes d'identitat de l'espanyolisme sociològic és l'anticatalanisme, i Rajoy no pagarà cap dels deutes pendents a la Generalitat fins haver passat per les urnes andaluses, per no patir-hi cap desgast. Un segon tempo arribarà a finals del 2012, i aquest és el que Mas va posar sobre la taula del líder del PP. Després de l'estiu el president català portarà a Rajoy la proposta de pacte fiscal similar al concert que acordi el Parlament. Haurem d'esperar a aquests dos tempos però a Catalunya ja es comencen a veure moviments a partir d'ara per posicionar-se de cara al futur. Un d'ells va ser l'acte unitari de dimarts a l'Ateneu Barcelonès a favor del concert. El més important d'aquest interregne immadur, però, serà què succeeix al PSC si Carme Chacón guanya les primàries del PSOE.