Opinió

En la inhabilitació del jutge Baltasar Garzón per haver fet escoltes il·legals als advocats del implicats en el cas Gürtel, hi ha un fet incontestable. La sentència ha estat adoptada per unanimitat. És a dir, li han donat suport magistrats de totes les sensibilitats ideològiques. No es pot comparar aquest cas amb el de la investigació del franquisme, tot i que aquest podria ser ara el màxim interés de Garzón per polititzar la inhabilitació. El jutge estrella per antonomàsia ha caigut perquè “va vulnerar el dret a la defensa” i va col·locar el sistema penal espanyol al nivell de “règims totalitaris”, segons indica la sentencia del Suprem. La democràcia és també, i de forma substancial, una qüestió de formes. I Garzón se les va saltar, cosa que no hauria de fer mai un jutge. Recordem que Garzón ja va detenir el 1992 desenes d’independentistes catalans abans dels Jocs, en la denominada 'garzonada'. Alguns d’ells van patir tortures i el jutge estrella mai no ho va investigar, motiu pel qual l’Estat espanyol va ser finalment condemnat per les autoritats europees. Al costat de la persecució de Pinochet, el jutge estrella també tenia aquesta taca negra, així com la d'haver tancat un diari basc.