Opinió

Diferent, original i modern. El Yeti pretén erigir-se com alternativa al Nissan Qashqai; el Fiat Sedici o el Ford Kuga i després d’haver estat amb ell suportant el rigor hivernal de l’aire polar que ens ha envaït aquests dies, podem assegurar que, en molts d’aspectes, supera folgadament alguns dels seus pretesos competidors. Per començar, compta amb un ADN propi. L’identificarem aviat per l’engraellat típic d’Skoda i les òptiques frontals rodones, reservades per a l’enllumenat diürn. Presenta unes formes més aviat quadrades -que recorden força les del Roomster del mateix fabricant- però porta barres de metall longitudinals al sostre i uns protectors de baixos que són més discrets i estètics que no pas efectius. En qualsevol cas, parlem d’un cinc portes extraordinàriament lluminós que canvia el sostre convencional per un vidre practicable que s’acciona a través d’un mecanisme elèctric, per trams. Aquest element i la forma de la lluna posterior (que s’estén pràcticament fins als stop’s) li proporcionen una lluminositat francament envejable.

La versió 4x4 del Yeti es mou a 18 cm. del terra i presenta un interior reblat amb bons materials i ajustaments precisos. Hi ha algunes palanques i commutadors heretats de l’Octavia 4x4, de qui aprofita també plataforma, però presenta unes mesures exteriors força més compactes (4,2 metres). L’espai disponible a l’habitacle, doncs, resulta més encotillat però l’atmosfera dels acabats i la modularitat interior incrementen el seu sentit pràctic. Quan es vol viatjar amb franca comoditat, el millor és enquibir-hi només dos adults al darrera. Així, limitarem la càrrega al maleter i, de pas, aconseguirem més folgadesa en amplada a les places posteriors.

Amb tot, que quedi clar que el compartiment per a les maletes resulta molt aprofitable. Duu unes barres especifiques amb ganxos per a poder subjectar amb precisió els paquets i evitar que es moguin durant el viatge. Ens ha agradat força el calaixet amagat sota el copilot, l’accessibilitat general del cotxe i la modularitat interior. En pocs minuts es pot transformar l’habitacle si fem lliscar la segona filera de seients, els pleguem parcialment o total o els traiem fora del cotxe. Llavors ens queda lliure una superfície de 1.760 litres per a l’equipatge.

Des del punt de vista mecànic, nosaltres hem estat portant el 2.0 TDi “common-rail”de 140 CV d’origen VW. Un giny que arriba associat a un canvi manual de sis velocitats. En tacte, recorregut i precisió de la palanca del canvi obté bona nota però ens hagués agradat més una primera tan curta com les mitjanes de consum que obté en recorreguts mixtes on, difícilment supera els 6 litres, per molt que circulem a plena càrrega en carreteres de muntanya i abusant del peu dret. El Yeti de tracció total genera, està clar, molta seguretat en la conducció gràcies al marge d’arrapament suplementari. S’inclina poc en els revolts i la suspensió que munta treballa permanentment per filtrar les irregularitats i generar confort. Igual com passa amb l’Ocatvia 4X4, el Yeti confia en un embragatge central tipus Haldex de quarta generació que, en condicions normals, envia el 96% de la força motriu a l’eix davanter. El sistema detecta en mil•lèsimes de segon possibles pèrdues de tracció o diferències de gir entre les rodes. D’aquesta manera, el trasllat d’empenta cap als pneumàtics més ben posicionats resulta immediat i el repartiment entre eixos pot arribar fins al 90-10%. Per aventurar-se lluny del paviment, el millor es desconnectar l’ESP (a través d’una tecla que hi ha sota el climatitzador) i prémer el pulsador “off-road” per variar els paràmetres de l’ABS, el bloquejador electrònic de diferencial EDS i la sensibilitat de l’accelerador. Aquest mode activa igualment el mecanisme d’ajut d’arrancada en pendent i de limitació en descens (a parer nostre no massa efectiu) que procura una velocitat constant amb independència de si se circula amb primera, segona o tercera o marxa endarrere. Malgrat aquest equipament, l’alçada respecte del terra, la manca de proteccions als baixos y els angles d’atac del morro o la cua, condicionen el tipus d’itinerari sobre el qual deixa de ser prudent circular-hi. Les pistes en bon estat i les carreteres nevades com les que hem tingut aquests darrers dies a Catalunya són el seu terreny natural.

Pels que no vulguin o puguin gastar tant, els txecs han incorporat a la gamma una nova versió del Yeti TDi amb idèntica potència però només amb tracció al davant. L’associen també a un canvi manual de sis relacions però, en aquest cas, amb el sistema Start/Stop d’estalvi energètic. Declara un consum de 5 litres cada cent quilòmetres i unes emissions de 134 g/km de CO2.