El diputat del PSC en el Parlament de Catalunya Joan Ferran ha criticat la "incoherència política, falsa aparença i ostentació" del president del grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, durant la presentació del seu nou llibre 'Destapant a Duran i Lleida. La fi d'una aparença'.

Ferran considera "trist" la suposada no correspondència entre l'actitud vital i la política de Duran i la instrumentalització que considera que fa del seu partit cobrint-se amb les sigles d’Unió Democràtica de Catalunya, per fer una política que ha qualificat de reaccionària i conservadora.

En aquest llibre de crítica política, Ferran assegura que ha dit "el que volia dir però amb respecte", evitant cròniques roses i rumors i centrant-se en fets i paraules de Duran, que descriu plenes d'incoherències. Ferran ha atacat també la ideologia que defensa el polític de CiU, que "no quadra amb la d’Unió", i que considera fruit d'un projecte personal pel qual s'ha servit del partit com a propaganda i suport, ha explicat.

Moments d'agressió cap al diferent

El diputat del PSC ha posat l'accent en els moments del polític en què "amb la tensió surt l'agressivitat cap al diferent", i ha posat com a exemple les crítiques als andalusos, homosexuals o immigrants durant la campanya del 2011, que segons ell van provocar una ruptura de la cohesió entre comunitats autònomes. També ha analitzat la posició de Duran cap a les dones, els temes laborals i la solidaritat, i ha denunciat l'"excessiu maquillatge" de la política que fa desaparèixer la persona i el partit a favor de les aparences.

Ferran ha advertit que aquesta "faceta dolenta de la política creada a través del posat i les paraules" no pot estar oculta per sempre i que la veritat sempre acaba aflorant quan es dissecciona el contingut. El portaveu del PSC en el Parlament, Miquel Iceta, autor del pròleg, ha elogiat la "valentia i coratge" de Ferran en escriure aquest llibre d'un adversari polític.

Iceta ha recalcat que l'obra analitza al dirigent d’Unió des d'una visió personal que algú pot no compartir, però que es basa en tot moment en la crítica d'accions polítiques en relació a l'ideari que Duran "diu representar".