Ahir van detenir a València a un presumpte membre d’Al-Qaida. En la seva nota de premsa, la Guàrdia Civil no detallava la identitat del detingut. Es limitava a fer-ne constar les inicials de noms i cognoms – M. H. A.- i en una nota posterior s’afegia que era de nacionalitat saudita, nascut a Jordània, i que se l’acusava d’encoratjar, a través d’Internet, a cometre atemptats.

Dilluns, a Barcelona, van detenir cinc persones per la, també presumpta, trama de concessions d’ITV a Catalunya. Aquesta operació també la va fer la Guàrdia Civil (en cooperació amb l’Agència Tributària). Però aquí no hi ha sigles de noms i cognoms. Això sí, al cap de pocs minuts tothom ja sabia que els detinguts són Josep Tous, coordinador general de la Diputació, Isidre Masalles, subdirector de Seguretat Industrial de la Generalitat i els empresaris Ricard Puignou, Sergi Alsina i Sergi Pastor. A més, també es va dir que estava imputada per aquest cas la directora del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Margarida Gil. I no és així. No ho està.

Però aquí res de sigles. Noms, cognoms i càrrecs complets. Però és que per no haver ni tan sols hi va haver ni nota de premsa. Qui ho va filtrar? A qui ho va filtrar? Amb quina intenció? És més, la Generalitat i la Diputació de Barcelona encara desconeixen l’abast de l’operació així com la relació amb la trama dels seus alts càrrecs detinguts. Potser sí que han fet alguna cosa, però... i si no han fet res? El mal ja està fet: el nom de Tous i Masalles ja han quedat tacats. En canvi, i si el presumpte terrorista de València no ha fet res? En aquest cas té l’honorabilitat intacta perquè ningú, llevat de la policia, el jutge i l’advocat defensor, saben el seu nom. A ulls de la societat és M.H.A.

Perquè s’han filtrat els nom d’uns i no el de l’altre? Vagi per endavant que sóc un fervent defensor de la transparència informativa i per tant prefereixo saber la identitat del suposat terrorista abans que amagar la dels alts càrrecs del cas ITV. Però encara sóc més defensor de la igualtat de tracte. Per tant, o tots moros o... (perdó, l’expressió no s’hi escau), o es fa pública la identitat de tots o l’amaguem per ajudar a preservar la presumpció d’innocència. Tothom hi té dret, sigui un jihaidista o el número 2 de la Diputació de Barcelona. Però si comencem a fer distincions entre uns acusats de tràfic d’influències (legalment penat i moralment reprovable) i els acusats de terrorisme (legalment molt més penat, moralment molt més reprovable, però a més, més socialment alarmant) estarem fent un flac favor a l’estat de dret. Aquesta conclusió és si es reflexiona des de la bona fe. Si s’és una mica mal pensat, es podria sospitar que a la Guàrdia Civil li interessa obrir el ventilador en una direcció determinada.