La situació en què està caient Espanya recorda aquell desastre del 1898 que va ser el catalitzador del catalanisme polític. Ara la decadència pot ser el ressort d'una aposta sobiranista serena que articuli la centralitat del país. Mai no s'havia vist en la història un rei d'Espanya -borbó o àustria- demanant perdó amb posat compungit, i mostrant una tremolosa debilitat institucional. I encara menys mai s'havia vist que això succeís quan Espanya corre el perill de ser intervinguda per la UE i l'FMI, sense credibilitat suficient als mercats. A més el mateix Estat és incapaç de defensar els interessos espanyols a l'Argentina, com sí que ho ha fet el president Obama. Gran part d'aquests interessos són d'empreses catalanes, recordem-ho, i han quedat sense paraigües. Tot plegat té aire de decadència. . El catalanisme ha d'articular una alternativa a tot plegat, ha de buscar una sortida que doni resposta a l'anhel de la majoria de ciutadans per viure amb normalitat. Fer-ho en plena crisi econòmica és molt dificil, cal admetre-ho, però el professor d'Oxford Charles E. Ehrlich apunta avui a El Singular uns camins i ho fa tocant de peus a terra.