Es poden pescar salmons al Iemen?
Ewan McGregor i Emily Blunt protagonitzen la pel·lícula de Lasse Hallström, considerada per la crítica una de les millors comèdies britàniques dels últims anys
Aquest film, La pesca del salmón en Iemen, dirigit pel suec Lasse Hallström, ens situa inicialment a la Gran Bretanya, on el primer ministre està preocupat per les difícils relacions amb el món àrab, després de la destacada presència de les tropes del seu país en els conflictes de l'Iraq i Afganistan.
Aleshores el ministre demana ajuda als seus col•laboradors més pròxims perquè li donin idees per tractar de millorar la situació mitjançant la propaganda política. Patrícia Maxwell, la seva cap de premsa, té una proposta: rescatar el projecte d'un xeic iemenita que pretén que s'introdueixi la pesca del salmó en aquest país.
Envien a estudiar l'assumpte a Fred Jones (Ewan McGregor), científic i un dels majors experts en pesca del món, que treballa en el Ministeri d'Agricultura, i travessa una crisi matrimonial. Jones serà l'encarregat de determinar si Iemen reuneix les condicions necessàries per a la pràctica d'aquesta disciplina, tot i que en realitat creu que plantejar-s'ho és completament absurd. Un cop allí comptarà amb l'ajuda de Harriett Chetwode-Talbot (Emily Blunt), núvia d'un militar destinat a Afganistan, que treballa com a representant del xeic.
Un director amb noms de pel·lícula curiosos
El suec Lasse Hallström va començar com a realitzador habitual dels videoclips del grup Abba, i es va guanyar un enorme prestigi entre la comunitat cinèfila internacional en 1985, quan va dirigir La meva vida com un gos , el seu primer gran èxit. Des de llavors ha triomfat amb títols com A qui estima Gilbert Grape? o Chocolat. Ha estat candidat a l'Òscar tres vegades, com a director per Les normes de la casa de la sidra, i com a director i guionista per La meva vida com un gos.
El guió, per la seva banda, és de Simon Beaufoy, (que va rebre l'Òscar per Slumdog Millionaire) aquest parteix de la célebre novel•la de Paul Torday, que narrava la història a través dels mails que intercanviava Fred amb Harriett, i que va obtenir un inusitat èxit a Gran Bretanya. En general, manté el to satíric de l'original, en un film de diàlegs intel•ligents.