Miguel (José Sacristán) és un periodista de la vella escola, molt reconegut i consagrat, que està de tornada de tot. L'Ángela (María Valverde), una jove estudiant de primer curs de periodisme, està, en canvi, d'arribada de tot. La trama de 'Madrid, 1987', de David Trueba, que s'estrena avui, té com a centre el combat generacional entre aquestes dues persones que es queden tancades mig nues al lavabo de casa d'un amic del periodista. En una entrevista a l'ACN, Trueba ha assegurat que 'Madrid, 1987' és "un duel" en el qual els personatges, en lloc "de pistoles, tenen el seu cos, les seves paraules, les seva ambició i talent i al final representen en aquest duel el cicle vital".

Trueba ha destacat que "ningú surt vencedor" del duel i que "tothom en surt amb ferides". Tot i això, ha considerat que el periodista consolidat en surt "més tocat perquè és qui volia exposar menys i ella té un aliat que és el futur i al final el pas del temps és definitiu". "Ella surt més reforçada, més sabia i enfortida i ell surt més ferit perquè se'l reconeix com un home en decadència".

La gran part de 'Madrid, 1987' es desenvolupa en un petit lavabo. No hi ha música ni tampoc grans efectes. És un film totalment basat en el guió i en la paraula. Trueba ha assenyalat que és "una pel•lícula molt nua en tots els sentits, en la qual s'ha d'exprimir el que el llenguatge cinematogràfic permet sense cap dels elements més externs i grandiloqüents". "Tot gran director s'ha d'enfrontar a aquesta situació perquè hi ha puresa en el fet de fer una pel•lícula gairebé sense elements", ha afegit.