Què li sembla Eugeni Sallent com a director de TV3?
És un bon professional, i té un perfil de gestor interessant. Però l’hem de jutjar quan expliqui què vol fer i com ho vol aplicar. Li hem de donar un cert temps per veure com reacciona.

Al seu entendre la cap d'informatius, Rosa Marqueta, hauria de continuar?
És una persona que porta molts anys, i mai n’he tingut cap queixa. És una bona professional que ha estat sempre a les ordres de qui l'ha manada. Per tant, de la seva feina i la seva tasca no hi ha cap objecció.

A TV3 hi ha ara més "crosta nacionalista", com vostè diu, que durant el tripartit?
El que jo volia dir amb la “crosta nacionalista” és que després de 23 anys s’havia construït una estructura que s’havia anat sedimentant al llarg dels anys, ja que tots els directors eren nomenats governamentalment. I, en aquest sentit, el canvi de model que es va fer va suposar desembussar una dinàmica de treball instal•lada durant molt temps.

Què els passa als diputats del PSC al Parlament que Pere Navarro els renya?
No crec que ens renyés. Ell va fer un discurs perquè a vegades nosaltres ens entretenim amb qüestions que són més metafísiques. Ens feia una crida a tocar de peus a terra perquè la gent en aquests moments està neguitosa.

Es veritat que fan massa faristols i trepitgen poc el càrrec?
No; fem els faristols necessaris. Cada espai d’intervenció política té uns mòdus operandi. Sense faristols no hi hauria comunicació de l’activitat parlamentària. Ara bé, aniríem malament si els faristols que fem no corresponguessin a les preocupacions del carrer. Per tant, és un toc d’atenció a la política en general.

Que li diria vostè al seu primer secretari?
Doncs que hem de ser pacients i saber detectar realment quines són les preocupacions que té la ciutadania. Hem d’emmarcar la política catalana dins l’espanyola, i aquesta dins l’europea. No s’hi val fer política local, en el sentit de país, perquè tot el que està passant és fruit d’una correlació de forces i un cicle determinat a Europa. També li diria que hem de mirar amb optimisme la situació francesa.

Han analitzat aquestes crítiques de Navarro al si del grup parlamentari?
No, perquè no hi ha hagut cap tipus de reunió, ni temps. La majoria s’ho ha pres com una crida a revitalitzar la política en el sentit de la proximitat de la gent i de les seves preocupacions.

Vostè ha dit al seu bloc que el PSC no hauria de desfer-se dels dirigents amb més trajectòria en nom de la renovació…
Sí. La transmissió dels coneixements no només és escrita, sinó també oral. Cap formació política es pot desprendre d’una generació, sinó que les ha de combinar totes. Siguin joves o no.

A qui es refereix?
Miquel Iceta té una capacitat intel•lectual notable. Afortunadament, és una persona que està en el grup parlamentari. Però també em refereixo a d’altres. Considero que no ens podem despendre d’aquest magatzem de coneixements i d’experiència.

I Montserrat Tura i Ernest Maragall?
El no ser a la direcció, no vol dir que no puguem dirigir el PSC. Ells dos i jo, estem a la direcció del grup parlamentari. I podem dir les coses. Amb els mitjans de comunicació tenim la mateixa relació que teníem quan érem a l’executiva. És impossible que tanta gent tingui tant protagonisme.

El congrés que va celebrar el PSC no va anar bé? No ha estat suficient per trobar el nou rumb?
Sí, però encara és aviat per a veure com es van desenvolupant els fets. També he de dir que no va ser un congrés que es mogués en una atmosfera normal. No hi havia ni estabilitat política ni rutines. Això marca un partit polític, ja que a vegades ha de prendre decisions que poden ser dubtoses.

Què li semblaria la candidatura de Montserrat Tura a les primàries per a la presidència de la Generalitat?
Em sembla una persona que té coses a dir i a aportar. Encara és jove. Representa una determinada sensibilitat, i es mou en uns paràmetres d’esquerres.

I Àngel Ros?
Considero que no és del mateix tarannà que la Montserrat. Però també es legítim que es presenti. Són diferents. Tura es mou en uns paràmetres més d’esquerra, i l’Àngel Ros és més de centre esquerra…

És més socialista Tura que Ros?
Sí, bastant més…

En què va fallar el PSC per perdre la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona?
Molts anys de desgast polític. Una situació econòmica i social molt complexa. Són cicles i ens tocava el final. Un dels errors podria ser que no vam acabar de definir clarament el projecte polític en benefici de la governabilitat i de la gestió. Però ara en comença un altre. Es veu a França. El nostre repte és construir alternatives a aquí…

Ara tenen les esperances dipositades en François Hollande?
No. Cada país és diferent, però sí que és una injecció d’optimisme veure el que està passant a França. Ja que portaven anys de desfeta socialista. Per tant, si això prospera tindrà un efecte boomerang.

Pactar amb ERC els va fer mal?
Crec que a ERC li va fer mal, i a nosaltres també. Una part de l’electorat del PSC no ho entenia, i els d’Esquerra igual. Malgrat això, la resultant en obra de govern va ser interessant. Però crec que la història d’aquí a uns anys ens farà justícia.

Com veu Pere Navarro com a nou líder?
Tot just està començant, i se li ha de donar temps. No estem en una situació normal. Hem de veure com es consolida ell i la seva direcció política. I veure com respon als reptes que li cauen sobre la taula. Per exemple, amb tota la polèmica amb el pacte fiscal. Aquestes decisions són les que marquen el perfil d’un dirigent polític…

Per ser l’alternativa a CiU, el PSC s’ha de tornar més catalanista?
No. El que ha de fer el PSC és perfilar clarament quina és la seva direcció. Jo crec que és prou catalanista, i ho ha estat sempre. Però a dins del partit hi ha companys que hi posen més l’accent. Sempre hem cregut que la nostra és una opció de no trencament de l’Estat, però sí amb quotes d’autogovern molt altes.

Vostè acaba d'escriure "Destapando a Duran". Per què li té tanta mania?
No li tinc mania. A més, no el conec personalment suficient. Duran considera que és plusquanperfecte, però no ho és. En el seu mateix partit hi ha gent que ho pensa, però no s’atreveixen a dir-ho. Les valoracions tan bones que tenia en els enquestes, em van fer pensar que només era aparença i ficció. Durant les últimes eleccions es va posar molt neguitós perquè pensava que perdia. Tenia por. I es va destapar, encara que ara intenti tapar-ho…