Editorial Dimecres, 19 de Juny de 2013
Política
24/04/2012
“Pot haver-hi un front nacional català. CiU, ERC, Laporta i SI fan 76 diputats”
Anna Arqué (Lleida, 1972) va anar com a número cinc a les llistes d’Unitat per Barcelona en les darreres eleccions municipals, de la mà de Joan Laporta. Va ser responsable de relacions externes de Solidaritat. És portaveu a Catalunya de l'Aliança Europea per la Independència (EPI), una associació que està formada pels moviments independentistes de Flandes, Escòcia, Euskadi i Catalunya. També participa en l’acció “Diem prou” que promou la insubmissió fiscal. Arqué ens explica com veu el nostre país d’aquí a deu anys, i valora la votació de Laporta a favor dels pressupostos de CiU.
Vostè després de les consultes sobiranistes es va integrar a Solidaritat, però després ho va deixar. Desenganyada?
Personalment, més que desenganyar-me, vaig constatar que la gent no s’equivoca sobre la idea que tenen dels partits polítics. Considero que els partits són necessaris però tenen uns mecanismes interns difícils d'entendre per aquells que no ens hem professionalitzat dins d’ells. De fet, jo no vaig marxar, sinó que he continuat en la mateixa posició, la de sumar.
Ara dóna suport a Laporta i al partit Democràcia Catalana...
De fet, li dono suport des de l'inici, des que ell va recolzar el procés de la consulta sobre la independència, ja que inclús quan per la seva situació al Barça li era compromés, mai s'hi va negar. I continuo defensant la mateixa idea amb la qual vam crear Democràcia Catalana i Solidaritat Catalana. Per aquest motiu ens vam sumar amb ERC i Reagrupament. Mai hem traït la idea de suma amb la qual vam començar.
Per què creu que se la va deixar de banda al congrés de Solidaritat?
Els partits polítics són dinàmics i Solidaritat Catalana va agafar un rumb que va provocar que no ens poguéssim compaginar. Eren dos estils diferents…
Laporta és ara un aliat del govern de CiU. Va votar a favor dels pressupostos. Aquesta és la via a seguir?
El vot de Joan Laporta a favor dels pressupostos de CiU demostra que pot haver-hi un front nacional català, i això és important. No necessitem el PP. La suma i la majoria parlamentària és possible, ja que ERC, CiU, Laporta i Solidaritat aglutinen un total de 76 diputats. Per tant, sí, podem tenir un govern de polítics més que de gestors. Per aquest motiu, es va donar aquest vot de confiança.
L'alcalde Xavier Trias l’ha nomenada assessora externa a l’Institut Europeu de la Mediterrània. Cada cop s'acosten més a CDC...
Jo dins el món de la política només tinc interès en treballar per la independència i específicament, en el tema internacional. No m'interessa qualsevol posició només per tenir un càrrec. El verb col•locar té connotacions que aprofito per matisar. No tinc cap sou públic per cap de les tasques que desenvolupo, ni dietes, ni l’autobús… i no accepto subvencions. Sóc una professional per la independència, però voluntària.
Però hi ha un acostament a CDC?
Per estratègia no, però és normal que a mesura que van passant els anys i, amb un nacionalisme espanyol ferotge, els nacionalistes puguin coincidir ara amb els independentistes de sempre. És un desenvolupament natural. I cada vegada veurem més si CiU posa en pràctica les seves paraules. Els fets diran.
Li agrada com ho està fent Trias a l'Ajuntament?
A mi m’agrada quan un polític actua com a tal i no com un gestor. I també que faci accions on prioritzi l’autoreafirmació d’independència de Catalunya. És important que el batlle de la capital de Catalunya no s'equivoqui en determinades decisions. Si Trias va cap a aquest camí, evidentment estaré amb ell, però com qualsevol altre independentista.
I què passarà amb Democràcia Catalana? Amb qui aniran a les properes eleccions? Repetiran coalició amb ERC?
Encara no sabem res.
Sense Convergència no hi ha independència, diuen alguns. Vostè és partidària de reforçar aquest flanc?
Sóc partidària de reforçar el flanc de la independència. El que es requereix és un reforç immediat. Per tant, seria ideal que CiU el posi en marxa amb fets concrets. Ara bé, si no ho fa, la tindrem igualment, malgrat ells.
A més, vostè també és una de les portaveus de “Diem prou”, que proposa la insubmissió fiscal. No tenen por que els acusin de frau fiscal?
No. No podem fer les coses pensant en allò que podem perdre, sinó en allò que podem guanyar. Per tant, nosaltres actuem segons el que pensem. Passi el que passi, hem d’acceptar les conseqüències que pugui tenir. És l’única manera digna d’actuar per la independència de manera pacífica.
Què serà Catalunya d'aquí a deu anys?
Nostra. Veig Catalunya com un Estat europeu més. Un escenari polític molt bo, amb moltes més oportunitats de les que tenim ara dins un Estat espanyol amb uns interessos nacionals contraris als de Catalunya. Amb l'Estat català podrem decidir el nostre mecanisme de democràcia amb majúscules. Una democràcia que no solament es renovi cada quatre anys, sinó participativa, catalana.
Realment creix l’independentisme?
Sí. Som majoria i, per tant, cada vegada hi ha més gent que verbalitza la seva voluntat d’independència. El procés de la consulta va ser clau per a què la gent ho digués públicament. No és que fins aleshores els catalans no hi fossin, però a partir d’aquell moment van poder expressar-ho. Per fi es va crear un escenari positiu i transversal on la gent s'hi trobava a gust.
Si ara es fes un referèndum, guanyaria el sí?
Sí. Les enquestes diuen que ja som una majoria necessària per a guanyar. A més, hi hauria una campanya oficial molt preparada per a aquell moment. Tots aquells que diuen que no som suficients perquè no superem el 70% o el 80%, s’equivoquen. Si són democràtics han de voler que ens regim pel que vol la gent. Ells són una minoria, no poden negar la realitat. I nosaltres no podem perdre el temps, volem i podem, Endavant!
Personalment, més que desenganyar-me, vaig constatar que la gent no s’equivoca sobre la idea que tenen dels partits polítics. Considero que els partits són necessaris però tenen uns mecanismes interns difícils d'entendre per aquells que no ens hem professionalitzat dins d’ells. De fet, jo no vaig marxar, sinó que he continuat en la mateixa posició, la de sumar.
Ara dóna suport a Laporta i al partit Democràcia Catalana...
De fet, li dono suport des de l'inici, des que ell va recolzar el procés de la consulta sobre la independència, ja que inclús quan per la seva situació al Barça li era compromés, mai s'hi va negar. I continuo defensant la mateixa idea amb la qual vam crear Democràcia Catalana i Solidaritat Catalana. Per aquest motiu ens vam sumar amb ERC i Reagrupament. Mai hem traït la idea de suma amb la qual vam començar.
Per què creu que se la va deixar de banda al congrés de Solidaritat?
Els partits polítics són dinàmics i Solidaritat Catalana va agafar un rumb que va provocar que no ens poguéssim compaginar. Eren dos estils diferents…
Laporta és ara un aliat del govern de CiU. Va votar a favor dels pressupostos. Aquesta és la via a seguir?
El vot de Joan Laporta a favor dels pressupostos de CiU demostra que pot haver-hi un front nacional català, i això és important. No necessitem el PP. La suma i la majoria parlamentària és possible, ja que ERC, CiU, Laporta i Solidaritat aglutinen un total de 76 diputats. Per tant, sí, podem tenir un govern de polítics més que de gestors. Per aquest motiu, es va donar aquest vot de confiança.
L'alcalde Xavier Trias l’ha nomenada assessora externa a l’Institut Europeu de la Mediterrània. Cada cop s'acosten més a CDC...
Jo dins el món de la política només tinc interès en treballar per la independència i específicament, en el tema internacional. No m'interessa qualsevol posició només per tenir un càrrec. El verb col•locar té connotacions que aprofito per matisar. No tinc cap sou públic per cap de les tasques que desenvolupo, ni dietes, ni l’autobús… i no accepto subvencions. Sóc una professional per la independència, però voluntària.
Però hi ha un acostament a CDC?
Per estratègia no, però és normal que a mesura que van passant els anys i, amb un nacionalisme espanyol ferotge, els nacionalistes puguin coincidir ara amb els independentistes de sempre. És un desenvolupament natural. I cada vegada veurem més si CiU posa en pràctica les seves paraules. Els fets diran.
Li agrada com ho està fent Trias a l'Ajuntament?
A mi m’agrada quan un polític actua com a tal i no com un gestor. I també que faci accions on prioritzi l’autoreafirmació d’independència de Catalunya. És important que el batlle de la capital de Catalunya no s'equivoqui en determinades decisions. Si Trias va cap a aquest camí, evidentment estaré amb ell, però com qualsevol altre independentista.
I què passarà amb Democràcia Catalana? Amb qui aniran a les properes eleccions? Repetiran coalició amb ERC?
Encara no sabem res.
Sense Convergència no hi ha independència, diuen alguns. Vostè és partidària de reforçar aquest flanc?
Sóc partidària de reforçar el flanc de la independència. El que es requereix és un reforç immediat. Per tant, seria ideal que CiU el posi en marxa amb fets concrets. Ara bé, si no ho fa, la tindrem igualment, malgrat ells.
A més, vostè també és una de les portaveus de “Diem prou”, que proposa la insubmissió fiscal. No tenen por que els acusin de frau fiscal?
No. No podem fer les coses pensant en allò que podem perdre, sinó en allò que podem guanyar. Per tant, nosaltres actuem segons el que pensem. Passi el que passi, hem d’acceptar les conseqüències que pugui tenir. És l’única manera digna d’actuar per la independència de manera pacífica.
Què serà Catalunya d'aquí a deu anys?
Nostra. Veig Catalunya com un Estat europeu més. Un escenari polític molt bo, amb moltes més oportunitats de les que tenim ara dins un Estat espanyol amb uns interessos nacionals contraris als de Catalunya. Amb l'Estat català podrem decidir el nostre mecanisme de democràcia amb majúscules. Una democràcia que no solament es renovi cada quatre anys, sinó participativa, catalana.
Realment creix l’independentisme?
Sí. Som majoria i, per tant, cada vegada hi ha més gent que verbalitza la seva voluntat d’independència. El procés de la consulta va ser clau per a què la gent ho digués públicament. No és que fins aleshores els catalans no hi fossin, però a partir d’aquell moment van poder expressar-ho. Per fi es va crear un escenari positiu i transversal on la gent s'hi trobava a gust.
Si ara es fes un referèndum, guanyaria el sí?
Sí. Les enquestes diuen que ja som una majoria necessària per a guanyar. A més, hi hauria una campanya oficial molt preparada per a aquell moment. Tots aquells que diuen que no som suficients perquè no superem el 70% o el 80%, s’equivoquen. Si són democràtics han de voler que ens regim pel que vol la gent. Ells són una minoria, no poden negar la realitat. I nosaltres no podem perdre el temps, volem i podem, Endavant!
(16 en total)
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
De veritat jo no ho entenc, dec ser molt innocent o molt burra , però llegint els vostres comentaris, no acabo d'entendre com hi ha gent que es declara independista de tota la vida però a la vegada es tan negativa o tan poruga i nomès pensa amb que Espaya ens trepitjarà, en que la gent a l'hora de la veritat es tiraria endarrera etc etc, es exactament igual que quan perd un partit el Barça, que el club ja no funciona, no siguem tant negatius siusplau, si en comptes de dir que no ho lograrem i plegar-nos de mans, tots lluitesim per la mateixa causa, l'independencia, com ho fa l'Anna Arqué i donguessim la cara tots, encara que les nostres idieologies fosin ben diferents, però tots en definitiva per aconseguir aquest objectiu comú, ho lograriem, Jo perdoneu-me per el que vaig a dir, però els catalans mai hem aconseguit res fins ara perque som tots una colla de covards sense empenta, molt de bla bla i poca acció, i els espanyols ens coneixen prou be i d'aixó se'n aprofiten, Senyors estem al segle XXI!!!!, i si mirem de canviar tots plegats????
Molt bon article i molt bona feina la que fa l'Anna Arque. Ella des de sempre, ha defensat i treballa per l'independencia del nostre Pais. Les teves respostes en aquesta entrevista son de claretat i seriositat. Et felicito per la teva feina i llegir-te es obrir el cor cap al nostre desti; un pais, un estat.
-fins i tot. No 'inclús'
-mai NO s'hi va negar
-mai NO hem traït
El Laporta, tal com vaig predir al principi del romanç, es va equivocar i va triar SCI quan podia haver triat RCat. Després es va equivocar (sense jo predir-ho) un altre cop quan va decidir recuperar el deu partit, DC, en comptes d'integrar-se a RCat novament. Bé, al final tots tenim el que ens mereixem.
Com l'Anna, també penso que avui hi hauria majoria independentista suficient dins d'una coalició amb CiU. Peró, sempre que el senyor Mas convoques eleccions dient la veritat crua a la gent amb català, castellà, en xines mandarí i Suahili de que l'espoli espanyol ens abocarà a molt curt plaç a la misèria més absoluta..Si el senyor Mas, s'oblida d'un impossible pacte fiscal i fa entendre a la gent de que l'espoli espanyol necessàriament serà perpetu, perquè ells, els espanyols, no renunciaran mai a la gegantesca i colossal casta funcionarial espanyola i madrilenya, no tinc cap dubte d'una majoria independentista.
Sí, Martí, la Camacho, la vicepresidenta del govern català, de fet l'única que porta pantalons al govern català, no existeix. Se la inventada l'oposició. Oi que sí, tros de sonso del PPciu?.
Ui, sí, com es nota que el CiU governa condicionada pel PP. Es nota moltíssim. Es nota per exemple en el fet que el discurs de CiU sigui cada vegada més obertament sobiranista. Això és perquè ho imposa el PP. Claríssim. Si t'he de ser franc, jo era més aviat partidari d'algun suport parlamentari diguem-ne que d'esquerres per legitimar millor uns ajustaments imprescindibles no només perquè el Tripartit va deixar la caixa buida ni perquè la crisi hi obliga, no. Ajustaments n'hi ha que són bons i imprescindibles per si mateixos. I si mercès a la crisi i mercès a la catàstrofe econòmica que va ser el Tripartit es poden abordar sense que s'enfonsi el món -penso per exemple en els escàndols de les universitats i de la factura farmacèutica-, benvinguda sigui la crisi. Jo, ja dic, estava més per un acord amb alguna esquerra necessitada de menjadores, per exhibir-la contra els cristos que armessin al carrer les turbes al servei de les altres esquerres. Però, escolta, res, em trec el barret. Desgast, zero (totes les enquestes apunten a un creixement de CiU). El PSC continua enfonsant-se en el pou perquè continua perdent vot en totes les direccions. ERC repunta precisament perquè se la percep frisosa per apropar-se a CiU. I més enllà dels ajustaments, necessaris i bons en molts casos i que apunten al cor de la hiperlegitimació progre, el discurs del Govern és sobiranista com mai. Torno a dir-ho: chapeau. L'únic però és el tema mediàtic. Que continuem bastant igual, Convergència. Bastant igual. Bastant igual i sense símptomes de cap millora.
Ara bé, en una cosa sí que tenen raó aquests sonats: com volem que CiU faci un Front Nacional a Catalunya si governa gràcies al PP?.
Si el d'abans delirava aquest de les 12.43 ja està directament de lobotomia. Així com hi ha un filtre antispam, hi hauria d'haver un filtre antisonats.
Front Nacional?, sí: PPciu contra tots els altres, com sempre.
'El 30% raspado de toda la vida'? Tu delires. L'independentisme, ni de conya hauria arribat al 10% en cap moment. Ni de conya. I sóc i sempre he estat separatista, que consti. Però no per separatista he deixat de tocar de peus a terra. Ja dic: ni de conya hauríem arribat al 10. Ara sí. Ara si es convoqués un referèndum hi hauria una clara majoria de catalans votant SÍ a la independència. Majoria entre el conjunt d'habitants de Catalunya ja no sé. Això és més dubtós. Però aniria així així. De totes maneres, és cert que Espanya té moltes cartes per jugar i que si les juga bé baixaria automàticament el percentatge de vot independentista. Però t'equivoques de mig a mig si et penses que ho aconseguirà amb argumentaris a la contra. Amb amenaces segur que no, al contrari. Les amenaces generarien una reacció antiespanyola major encara. I concretar les amenaces en fets militars ja no diguem, llavors ens plourien les solidaritats internacionals. L'argumentació que insinues, amb dades econòmiques, tampoc us l'aconsello perquè l'independentista estàndard és bastant talòs i tampoc no entendria res. Us respondrien amb un 'feixista!' i per ells problema dialèctic resolt. Totes les cartes a jugar per Espanya per afegir-li aigua a l'actual sidral han d'anar en sentit contrari. Han d'anar en el sentit de gestos de reconeixement identitari i de millora econòmica. Altrament, ja t'ho dic, aneu llestos. Però que no veus que la sentència del TC ha estat una fàbrica de nous i furibunds independentistes? Però que no veus que gairebé tots els progres catalans continuen sent antipujolistes com sempre només que ara des de l'altra des de l'altre extrem sobiranista? Ara el troben massa mitgestintes! Si no us adoneu del que ha significat la sentència del TC és que no heu entès res.
La que no es viable econòmicament es Espanya sense Catalunya. Ja no ens fan combregar amb rodes de molí, ni ens fan por amb els seus tancs, que el tenen rovellats.
Parole parole parole, bla bla bla, pero les accions de la señoreta no demostren el mateix.
Deixant de banda tot el que sabem hem sofert/ patit per part d'aquest estat, no tenim més eixida que sortir com llampecs .. l'espanya majoritària no ens vol gens ni mica ni poc ni gaire ( prou ho certifica/ constata son ' gobierno ' i d'altres autonòmics, els mass media sia privats sia públics i, no diguem-ne, part més nombrosa de sa població)! PD: qui pot viure amb el mal o perversitat ( sia per ignorància, sia per po, sia per complexes o, senzillament, per natura)? Nota: si som a la UE així 80% de la legislació comença allà .. per què aquest interès de no deixà'ns-e ser qui som ( guaita què bé s'hi duen ara amb els d'allèn de la mar i Portugal!)? Anotació al marge: com digué farà uns dotze anys la Rahola pel que fa a espanya ( quan en el meu parer semblava seria ..) : ' independents seriem més apreciats, respectats i millor conveins '!
Mayoría? Que no os dais cuenta que CIU no es independentista, como os engañan los botiflers. En cuanto el estado español haga campaña, de que la independencia no es buena ni viable enconomicamente, perdeis todo el suport " de los que solo lo hacen por la pàsta" Y justo en ese momento, volveis al 30% raspado de toda la vida.
Serem capaços de posar-nos d'acord per una vegada els catalans i anar tots junts?
S'està parlant...
El més llegit del Singular
Enquesta
Què et sembla que el PSC boicotegi la primera reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir?
Què et sembla que el PSC boicotegi la primera reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir?
Resultats
desenvolupament bab software | diseny gràfic l'eixida