Aquesta setmana que ens acaba de deixar ha vist passar la jornada de Sant Jordi. En un dels dies més destacats per al país, les lletres i roses inunden els carrers de ciutats i pobles, i ho deixo aquí perquè els tòpics ens inundarien. Però lluny del mercantilisme que algunes veus denuncien, res no ens fa pensar que la tradició vulgui desinflar-se; sembla que l'olla segueix en ebullició, i fins i tot sembla que els llibreters han tingut una collita més bona que l'anterior, que sempre és bo.

Prop d'aquesta data literària per antonomàsia, el dissabte dia 21 es van entregar els Premis Literaris Ciutat de Tarragona. En un acte que va comptar amb la presència de l'escriptor i crític Jordi Llavina, es van entregar els tres guardons que enguany es van convocar: el premi de novel•la Pin i Soler, el de narrativa curta per Internet Tinet i el premi de traducció Vidal Alcover. Aquest darrer premi va recaure en Pau Vidal, filòleg, escriptor i traductor, que al seu torn de paraula va voler reivindicar l'ofici de traduir. Es queixava que, sovint, els traductors són invisibles, o que no es tenen gaire presents a l'hora de parlar de literatura. És un greu error, sense cap mena de dubte: l'ofici de traduir, o de reescriure, és el que ens possibilita als que no tenim més coneixements lingüístics —tant de bo tots parléssim moltes llengües!— conèixer literatura cabdal que, sense aquests mediadors, no podríem ni tan sols concebre, perquè el que no es coneix no existeix.

A tomb de tot aquest plegat, que Vidal va posar sobre la taula, aprofito per dir-hi la meva malgrat que no sigui una opinió exclusiva. Si Vidal amb encert deia que els traductors ho poden passar magre (i més val que no parlem de cèntims…), hi podem sumar la literatura d'autors originals que es fa a diverses comarques del país. Barcelona, capital de l'edició, concentra bona part de la massa demogràfica d'aquesta dissortada pàtria, però no tota. Al que podem anomenar perifèria sense cap mena d'ànim despectiu també hi ha literatura i creació artística de qualitat. Tanmateix, no sempre és prou coneguda i difosa després de passar-la per un sedàs qualitatiu que asseguri l'absència de prejudici d'origen geogràfic. Per això, entitats nacionals com Òmnium Cultural celebren la Nit de santa Llúcia amb la intenció de visibilitzar la cultura literària arreu del país. Enguany li toca a Tarragona. Durant els propers mesos veurem com es gesta una vetllada que fa quaranta anys que no se celebra a la capital del Camp de Tarragona. Fóra bo que no passessin quaranta anys més perquè Tarragona tingui l'honor d'acollir un acte d'aquesta magnitud.