En les instal•lacions aeroportuàries gestionades per Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA) i, especialment, en els controls de seguretat, s’hi poden veure empleats d’empreses de seguretat privada. Aquests vigilants són contractats per AENA per col•laborar amb la Guàrdia Civil amb l’objectiu d’evitar que s’introdueixin a la cabina objectes perillosos que posin en risc la seguretat dels vols. En concret, Prosegur és l’empresa triada per AENA per gestionar aquest servei a l’Aeroport de Barcelona-El Prat.

Malgrat ser un veterà en el món dels aeroports –agafo més de quaranta vols cada any– AENA, Prosegur i la –suposadament– “Benemèrita” van proporcionar-me una experiència inèdita –quasi bé surrealista– la matinada del diumenge, 25 de març de 2012, després d’una curta visita a Barcelona i quan, tot plegat, començava el meu camí de tornada cap a la Federació Canadenca. De fet, en un primer moment i de forma equivocada, vaig sospitar que es tractava d’un muntatge còmic amb càmera oculta.

Després d’haver travessat l’arc detector de metalls i mentre esperava la sortida del meu equipatge de mà de la màquina de rajos X, vaig observar amb estupefacció com l’encarregat de revisar la pantalla –en què s’hi visualitzen objectes potencialment perillosos– estava distret enviant missatges de text amb el seu telèfon mòbil. Després d’uns segons d’incredulitat, vaig examinar el meu entorn per cercar altres testimonis. Uns pocs metres més enllà, d’una llambregada, vaig identificar tres agents de la Guàrdia Civil xerrant, completament absorts en la seva conversa.

Un cop recollida la valisa de mà, vaig acostar-me als tres benemèrits per fer-los coneixedors de la negligència en curs:

– “Bon dia. Voldria fer-los saber que, com a passatger, em sembla absolutament inacceptable veure com l’agent de Prosegur no para esment a la pantalla. Com pot ser que ningú s’hagi adonat que està utilitzant el telèfon mòbil en comptes de fer la seva feina?”

L’agent del mig féu un pas endavant, lentament, mentre remenava els malucs de forma oscil•lant, talment com un pinxo de barri baix. Indeliberadament, em vingué al cap la cançó “Remena nena” de Gullermina Motta. Després d’una pausa i amb un to entre petulant i menyspreador, digué:

– “Que dice que quééé?”

Sense immutar-me davant la fatxenderia castellana, vaig repetir:

– “Bon dia. Voldria fer-los saber que, com a passatger, em sembla absolutament inacceptable veure com l’agent de Prosegur no para esment a la pantalla. Com pot ser que ningú s’hagi adonat que està utilitzant el telèfon mòbil en comptes de fer la seva feina?”

En iterar el mateix missatge, l’agent de mà dreta –segurament més espavilat i amb do de llengües– exclamà:

– ¡Por supuesto! Ahora lo compruebo.

Deixant l’afer en mans de l’antipàtica Guàrdia Civil, vaig enfilar les escales mecàniques per acostar-me al taulell de reclamacions i deixar constància escrita d’aquest desafortunat episodi. Recentment, he rebut una resposta a la queixa Nº C009/1760 en què se m’informa que també és per a AENA un “motiu de preocupació que es produeixin incidents d'aquestes característiques” i que, segons afirmen, pretenen adoptar “mesures adients per tal d’evitar que en el futur es produeixin situacions com la descrita”.

Després d’anys viatjant pel món –incloent multitud de viatges a l’Amèrica Llatina– mai no havia experimentat un nivell de despreocupació semblant en cap altre aeroport. Hom podria pensar que aquest incident és anecdòtic, però em temo que és un exemple angoixant d’una desídia simptomàtica: un empleat imprudent i desmotivat, uns Guàrdies Civils irresponsables i hostils vers la població que haurien de servir i una organització, AENA, anacrònica i negligent. Definitivament, cal fer foc nou.