La televisió aragonesa ha fet un programa fent broma del català de la Franja i considerant-lo un patuès que resisteix penosament. La presentadora del programa 'Bien dicho' arriba a presentar-se a un mercat d'Aiguaviva (el Matarranya) on venen carxofes, i se'n riu d'aquest nom mentre va preguntant als veïns com es diu tal cosa o altra en "chapurriau".
“Carxofes? Eso parece alemán, ¡o ruso!", deixa anar, subratllant sempre la concepció de llengua residual.
“Any 2012 després de Crist. La gent parla castellà. Tota? No! Una localitat poblada per irreductibles aguavivans resisteix encara i sempre a l’invasor. La parla d’aquesta localitat de 700 habitants és una de les més originals de tota la comunitat. Els lingüistes s’hi refereixen com a “el parlar d’Aiguaviva”, encara que popularment és coneguda com a chapurriau.” comença el programa, que en tot moment evita referir-se al català.
El programa remarca les declaracions d'un veí que defensa aferrissadament la particularitat local de la seva parla. “Aquí ni es parla català, ni valencià, sinó chapurriau. Cada poble el pronuncia a la seva manera, no s’entenen ni entre ells. Uns hi posen unes lletres i d’altres, d’altres.” La presentadora també troba paral·lelismes entre el "chapurriau" i l'italià. "És curiós", afegeix.
“Pot ser que l’origen d’aquesta particular forma de parlar sigui la ubicació del poble, fronterer de dues comunitats amb les seves respectives llengües, o pot ser que, com als còmics d’Astèrix, tinguin el secret d’una poció màgica per convertir la seva parla en irreductible. La repartiran a l’escola?”, s’acaba preguntant el programa.
La Declaració de Mequinensa, que van signar el 1984 els alcaldes de 17 municipis de la Franja, va negar qualsevol legitimitat a la denominació de chapurriau, equiparable al tracte pejoratiu que té el mot patuès que s'utilitza a França per fomentar una visió ultralocal del català o l'occità.