"Tenim una pèrdua de confiança en nosaltres mateixos. Cal predicar, a Catalunya, la grandesa, l’ambició i l’orgull. I cal crear una escola que ensenyi a deslliurar-nos dels neguits, del dubte i dels complexos d’inferioritat. He dit la grandesa i entenc per això l’alta qualitat, la voluntat de ser els primers, la universalitat. He dit la grandesa i que ningú no somrigui! He dit la grandesa i no rectifico. En aquest somriure es veu ja la mediocritat de tanta gent nostra, que no ha trobat ridícul construir un dels millors, més bonics i més grans camps de futbol del món, però que somriu sorneguera quan es parla d’aplicar aquest mateix criteri ambiciós a la nostra indústria, a la nostra Universitat, a la nostra cultura, al nostre poble en general."

Des del turons a l’altra banda del riu
Jordi Pujol

Ahir va plegar el millor entrenador que ha tingut el Barça en tota la seva història. Un entrenador que ens ha fet sentir orgullosos del ser del Barça i de pertànyer a un petit país anomenat Catalunya. Guardiola ens ha fet pensar en gran, ens ha deslliurat dels complexos d'inferioritat i ens ha demostrat que units podem ser imparables. I tot això sense cap mena de fatxenderia ni cofoisme estèril. Un noi de Santpedor ens ha fet arribar a tot el món sense renunciar, ni per un moment, a la nostra identitat.

Guardiola, més enllà dels títols, ha suposat un canvi de mentalitat. La reacció del públic del Camp Nou quan vam ser eliminats de la Champions va ser exemplar. Vam ser eliminats, però a l'últim minut la gent es va posar dempeus per aplaudir a un equip que ens ha fet somiar. I és que el Barça d'aquests últims anys ha esdevingut molt més que un equip. Ha estat el refugi i l'emblema de molta gent. Hem trobat en el Barça la valentia, l'ambició i l'orgull que no hem sabut transmetre com a país. Enmig de la mediocritat generalitzada l'equip dirigit per Guardiola s'ha convertit en un referent.

En dies com avui, però, també és de justícia recordar com va arribar Guardiola a la banqueta del primer equip. Va ser una decisió plena de riscos i incerteses. Després d'una mala temporada del Barça el president Laporta va confiar en Guardiola --un entrenador jove i inexpert- per dirigir l'equip. Va tirar pel dret i va assumir el risc de l'elecció. Hauria pogut ser un fracàs, però ha resultat ser un dels millors encerts que ha pres mai una directiva blaugrana.

La política catalana també necessita dirigents disposats a assumir riscos. La situació del país és d'una complexitat extrema, la incertesa és enorme i el risc és evident. El problema és que ens estem quedant sense alternatives i, tard o d'hora, s'hauran de prendre decisions complicades. Necessitem líders que, igual que Guardiola, estiguin disposats a arriscar-se i no els faci por pensar en gran.